UNA HISTORIA DE CIUTAT VELLA

Sala Parés, l'art amb pedigrí

A punt de complir 140 anys, la galeria de Petritxol, 3-5, rep 43.000 visitants a l'any

L'espai es va especialitzar en modernisme

Molt art 8La Casa Parés, la galeria més antiga de la ciutat.

Molt art 8La Casa Parés, la galeria més antiga de la ciutat. / MÓNICA TUDELA

1
Es llegeix en minuts
BEATRIZ PÉREZ / BARCELONA

Era l’any 1877 quan el comerciant Joan Parés va convertir la seva botiga, dedicada a la venda de gravats, làmines, marcs i material per a artistes, en una galeria d’art. Va ser la primera d’Espanya. Gairebé 140 anys després, la Sala Parés (Petritxol, 3-5) continua sent un dels referents artístics del realisme i la figuració contemporanis de Barcelona i rep anualment la visita d’unes 43.000 persones.

«La Sala Parés va obrir en un moment en què hi havia molta efervescència cultural a la ciutat», explica el galerista i president de l’entitat, Joan Anton Maragall. «El 1860 ja s’havia inaugurat el Liceu.La burgesia cultural catalana va començar a tenir inquietuds artístiques».

El desconegut Picasso

La Parés, que el 1884 es va ampliar amb el pis superior, era l’únic lloc de Barcelona on es podia veure pintura de forma estable. Els seus inicis van coincidir amb la florida del modernisme. «Ramon Casas i Santiago Rusiñol van començar a exposar a la sala, coneguda com la galeria del modernisme», explica Maragall. El 1900, el postimpressionista Hermen Anglada Camarasa hi va organitzar l’exposició que el consagraria.

El 1901, Ramon Casas va cedir part de la seva paret a la Parés a un joveníssim pintor, desconegut, que va exposar quatre de les seves pintures i no en va vendre cap. Cap periodista parlava d’ell. Era Pablo Picasso i la Parés va ser la primera galeria on va exposar.

Notícies relacionades

Per la Parés van passar altres artistes de renom com Francesc GimenoIsidre Nonell i Joaquín Sorolla. «El 1925, Joan Parés va traspassar la sala, que la van agafar el meu pare i el meu oncle –recorda el galerista Maragall–. Viatjaven a París a la recerca d’artistes que hi exposessin». A partir del 1939 fins als 80, la Parés es va mantenir al marge dels corrents avantguardistes i es va entregar a un estil més clàssic.

Va ser el 1991 quan la sala, dedicada al realisme, va obrir al segon pis la Galeria Trama, d’art experimental. Avui acull una exposició de Joseba Sánchez Zabaleta sobre les ruïnes i una altra d’Anaïs Senli, premi Pintura Jove de la Parés.