Projecte científic

Hypatia II: es busquen tripulants per a una nova ‘expedició’ a Mart el 2025

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Aquest any, a mitjans d’abril, un equip de científiques catalanes van viatjar fins a un racó recòndit del desert d’Utah per simular com seria una futura missió tripulada al planeta vermell. El seu viatge ha sigut el primer del projecte Hypatia: una iniciativa creada per desenvolupar projectes d’investigació, impulsar la divulgació científica i augmentar la visibilitat de les dones científiques. Ara que el seu viatge ha finalitzat amb èxit, la maquinària es torna a posar en marxa per preparar la següent missió. Segons expliquen les impulsores d’aquest projecte, el 2025 s’enlairarà l’Hypatia II i, des d’ara mateix, es busquen les tripulants d’aquesta futura expedició marciana.

De moment només es coneixen els noms de dues seleccionades per a aquesta missió: la matemàtica Anna Bach i l’estudiant d’Enginyeria Helena Arias, dos professionals que eren en la reserva de l’anterior expedició i que ara es preparen per formar part del següent ‘viatge’ a Mart. L’equip de l’Hypatia II estarà integrat per nou tripulants, així que encara queden set places disponibles per a la següent estada catalana al planeta vermell.

El procés de selecció estarà centrat en dones científiques de diferents edats i disciplines

El procés de selecció per escollir qui es quedarà amb les preuades butlletes ‘extraterrestres’ s’obrirà d’aquí poc a les xarxes socials de l’Hypatia. De moment, segons avancen les responsables de la missió, es busquen «dones científiques de diferents edats i disciplines» disposades a desenvolupar projectes d’investigació, realitzar experiments marcians i, sobretot, amb la capacitat d’inspirar les noves generacions.

Simulador marcià

La segona missió del projecte Hypatia tindrà lloc en un ‘simulador marcià’ situat en ple desert d’Utah (Estats Units). Es tracta d’un habitacle extraterrestre desenvolupat per la Mars Society on es pot trobar des d’un laboratori de biologia i geologia fins a diversos observatoris espacials, sales per desenvolupar projectes d’enginyeria i zones de convivència per a les tripulants. Des de la inauguració d’aquestes instal·lacions fins al 2017, gairebé 200 tripulacions de tot el món van visitar aquest hàbitat marcià.

Notícies relacionades

¿Però què té d’especial aquest lloc? ¿I per què se li diu ‘simulador’ de Mart? Resulta que aquestes instal·lacions, situades en ple desert, simulen moltes de les condicions que podríem trobar a Mart. D’una banda, perquè estan envoltades d’un terra ric de minerals com el ferro. I d’altra banda, perquè en aquests entorns es viuen condicions meteorològiques extremes com, per exemple, oscil·lacions de temperatura, percentatges d’humitat de menys del 10% i ratxes de vent de fins a 60 quilòmetres per hora (tot això també passa a Mart però amb xifres encara més extremes).

A la superfície del planeta vermell, segons revelen les anàlisis realitzades per la xarxa meteorològica espanyola, les condicions de vida són més que hostils. A la primavera, per exemple, les màximes són de -10 graus i les mínimes, de -70 graus. En els moments més càlids de l’any s’observen màximes de -5 graus i en els més freds els termòmetres poden baixar fins a gairebé -100. Un altre dels factors meteorològics més importants és el vent marcià, que pot assolir fins als 150 quilòmetres per hora i arrossegar finíssimes partícules de pols que, al seu torn, poden donar lloc a tempestes de pols gegants.