Ús de pantalles en nens: ni els riscos ni els beneficis són tan extrems com s’ha dit

El fet que nens i adolescents passin part del seu temps interactuant amb pantalles no és una cosa que, per si mateixa, resulti ni bona ni dolenta. Els riscos (o beneficis) d’aquestes pràctiques depèn de factors com, per exemple, quin tipus d’activitat estan realitzant o si hi ha algú supervisant l’acció. Aquest és el missatge que dona la revisió d’estudis més gran realitzada fins a la data en la qual es recullen els resultats d’un centenar de metaanàlisis i més de 2.500 estudis científics sobre la matèria. ¿La conclusió? «Els efectes són petits i varien en funció de l’ús i el context», apunta la investigació publicada aquest mateix dilluns a la revista ‘Nature Human Behaviour’.

Aquest treball no se centra a analitzar des de zero aquest fenomen. Tampoc realitza cap prova ni experiment inèdit per entendre els riscos i beneficis de l’ús de pantalles en nens i adolescents. El seu objectiu és analitzar centenars d’estudis sobre la matèria i, a partir d’allà, explicar quin tipus de conclusions s’han obtingut. Aquest procés es coneix com a revisió sistemàtica i, segons expliquen els experts, suposa una de les síntesis més exhaustives per entendre què diu la ciència sobre un determinat tema. En el cas concret d’aquest treball, els estudis analitzats engloben gairebé dos milions d’usuaris menors de 18 anys.

La conclusió que llança aquesta anàlisi és tan senzilla com sorprenent. «L’ús de pantalles és una qüestió complexa i el seu impacte en els nens no només depèn del temps d’ús o de l’aparell sinó que també té a veure amb altres qüestions com el contingut consumit o el tipus de context en el qual es produeix l’exposició», apunta l’article liderat per l’investigador Taren Sanders. «La majoria de directrius i recomanacions elaborades fins ara són massa simplistes i no tenen en compte ni l’evidència científica ni els matisos del tema», afegeix l’anàlisi.

Importància del context

Segons apunta aquest treball, els riscos i beneficis de l’ús de pantalles en nens depenen en gran part del context. És el cas, per exemple, del temps que els nens dediquen a mirar la televisió. Aquesta activitat és una de les més utilitzades per il·lustrar el perill de les pantalles per als nens. Segons suggereixen alguns estudis, de fet, l’excés d’hores s’associa amb un pitjor rendiment acadèmic i, en general, amb una menor alfabetització. ¿Però què passa si els nens? Segons apunten altres estudis, el resultat és el contrari. Els nens que veuen programes educatius i, a més, són acompanyats pels seus pares durant el procés acaben millorant la seva capacitat d’aprenentatge. En aquest sentit, una de les pràctiques més beneficioses és comentar el contingut del programa amb els pares.

L’únic àmbit en el qual «s’han observat sistemàticament riscos», tot i que variables, és en l’ús de xarxes socials. L’ús de plataformes com Instagram i Tiktok, per exemple, s’associa amb pitjors taxes de salut mental (entre les quals destaca un augment del risc de patir depressió) així com amb altres pràctiques de risc (com en el cas de les pràctiques sexuals no segures o l’abús de substàncies). Diversos estudis, fins i tot liderats per les mateixes plataformes, suggereixen que les nenes destaquen entre les més vulnerables a aquest tipus de riscos. Això sí, els experts recorden que també en aquest cas els riscos depenen en gran part del context.

Per això mateix, segons apunten els autors d’aquesta anàlisi, «prohibir l’ús de mòbils als nens podria protegir-los de l’exposició a alguns continguts com, per exemple, la publicitat però també els estaria traient la possibilitat d’accedir a continguts educatius interactius que podrien resultar-los molt beneficiosos». En aquest sentit, els experts argumenten que el debat sobre l’ús de pantalles s’hauria d’enfocar menys a reduir el temps d’ús i més a promoure el consum de continguts de qualitat. O a aconseguir que els nens entrin en contacte amb el món digital amb l’acompanyament dels seus pares.

Falta d’estudis

En aquests moments, segons apunten diverses enquestes, l’ús excessiu de les pantalles destaca com la principal preocupació dels pares occidentals. Aquest fenomen preocupa més que qüestions com l’alimentació, l’assetjament o el sedentarisme dels nens. Segons apunta un editorial publicat a la revista ‘Nature’, entendre l’impacte real d’aquestes pràctiques s’ha convertit en «una de les grans incògnites dels nostres temps». Però, tot i així, aquest debat s’ha vehiculat més a partir d’opinions que d’estudis objectius. «La nostra comprensió dels beneficis, danys i riscos del panorama digital continua sent molt deficient», afegeix una columna publicada a la prestigiosa revista científica ‘The Lancet’.

«L’alarmisme sobre l’ús de pantalles està actualment injustificat amb l’evidència científica a la mà i és una qüestió més ideològica que científica», apunta José César Perales, catedràtic de Psicologia a la Universitat de Granada, en declaracions al Science Media Center. En aquest sentit, tal com argumenta l’expert en declaracions al Science Media Center, abans que continuar alimentant aquest sentiment d’«alarma desproporcionada per l’ús de pantalles» s’haurien de promoure més investigacions respecte a això. I sobretot, millorar la forma en què s’estudia aquest fenomen.

Histèria col·lectiva

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Així és la migdiada perfecta per a la salut, segons un estudi espanyol avalat per Harvard

La majoria d’estudis realitzats fins ara s’han centrat en tres aspectes: l’ús general de pantalles en nens, la relació d’aquestes activitats amb el sedentarisme i l’impacte general de videojocs, programes de televisió i pel·lícules. Per això, en la majoria de casos, molts dels treballs s’han centrat a analitzar com les pantalles afecten l’aprenentatge, així com l’estat físic i mental dels infants i adolescents. Els autors d’aquesta anàlisi apunten que, d’una banda, caldria crear una metodologia més rigorosa per estudiar aquests fenòmens i, de l’altra, que caldria impulsar línies d’investigació més transversals per entendre el seu impacte en diferents esferes.

L’article compara la «histèria» al voltant d’aquest debat amb altres exemples històrics. Al segle XVI, per exemple, també es va dir que la difusió de llibres (que en aquell temps estava augmentant gràcies a la invenció de la impremta) amenaçava de confondre la ment dels nens. A principis del segle XIX es va dir que l’augment de la càrrega lectiva en les escoles «esgotaria els cervells dels infants». Al segle XX, la invenció de la ràdio va ser àmpliament criticada en tant que «distreia els nens dels llibres» (una cosa que arribats a aquest punt ja no es considerava preocupant). «Avui aquests mateixos arguments s’estan utilitzant per parlar del temps d’ús de pantalles», recorden els investigadors, que reclamen enfocar aquest debat amb més rigor (i estudis).