Científics aconsegueixen retardar l’envelliment d’una cèl·lula al reprogramar-ne el rellotge genètic

La investigació, liderada per un equip de la Universitat de Califòrnia a San Diego, va prendre com a referència unes cèl·lules de llevat (‘Saccharomyces cerevisiae’) perquè, encara que el seu aspecte convidi a pensar el contrari, envelleixen de forma bastant semblant a les cèl·lules humanes. Gràcies a aquest paral·lelisme de la natura, els científics es van centrar primer a estudiar aquest model cel·lular mitjançant tècniques de microscòpia per entendre tots i cada un dels processos associats a l’envelliment d’aquestes estructures. 

L’envelliment de les cèl·lules funciona com el d’un cotxe. «Els vehicles envelleixen a mesura que el motor es deteriora o la transmissió es desgasta, però les dues coses no tenen per què passar alhora», il·lustren. En el cas de les cèl·lules, segons constaten diversos estudis, hi ha almenys dos mecanismes principals d’acumulació de danys. Almenys la meitat de les cèl·lules envelleixen per una disminució gradual de l’estabilitat de l’ADN (on s’emmagatzema la informació genètica), mentre que l’altra meitat ho fa per un declivi dels mitocondris (les unitats de producció d’energia de les cèl·lules).

¿Com es frena l’envelliment?

Una vegada identificats aquests «mecanismes de deteriorament cel·lular» va començar la part divertida de l’estudi: la recerca de solucions. Per a això, els científics van traslladar el problema a un model computacional en el qual, d’una banda, tenien una ‘còpia virtual’ de les cèl·lules que envellien i, d’altra banda, diferents eines d’enginyeria i biologia sintètica per intentar frenar aquest procés. A partir d’aquí van poder provar diferents tècniques per corregir l’envelliment de les cèl·lules. I una vegada en van trobar les més prometedores, les van posar en pràctica a les cèl·lules vives que tenien al laboratori.

El mètode més exitós va ser una tècnica experimental basada a «reconfigurar genèticament» el circuit que controla l’envelliment cel·lular. Perquè es facin una idea de què es tracta, imaginin que les cèl·lules funcionen com un rellotge. En el seu estat normal, les seves agulles avancen a un mateix ritme i sempre cap a la dreta. ¿Però què passa si manipulem el funcionament d’aquestes manetes i aconseguim que almenys durant un temps vagin en sentit contrari? En el cas de les cèl·lules, els investigadors van aconseguir dissenyar una tècnica capaç d’invertir cada cert temps el rellotge genètic de les cèl·lules per així frenar-ne l’envelliment.

¿Quant es pot allargar la vida de les cèl·lules?

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Segons explica Nao Hao, un dels investigadors que ha liderat aquest treball, aquesta tècnica es basa a «alentir el tic-tac del rellotge biològic de les cèl·lules» i no a «forçar un estat artificial de joventut», com havien proposat altres experiments realitzats fins ara. Gràcies a l’aplicació d’aquesta eina, les cèl·lules de llevat que havien sigut ‘reconfigurades’ van aconseguir viure un 82% més respecte a les seves companyes que envellien de forma natural. Es tracta de l’«extensió de vida més pronunciada observada fins a la data mitjançant modificacions genètiques», expliquen els investigadors. També es tracta d’un nou rècord d’extensió de vida a través d’intervencions genètiques i químiques. 

L’èxit d’aquest primer experiment representa, per ara, una prova de concepte. És a dir, una primera mostra que aquesta tècnica té un potencial. «Hem demostrat que és possible reprogramar el procés d’envelliment en models cel·lulars», expliquen entusiasmats els científics. A partir d’ara, els investigadors intentaran aplicar aquest tipus de tècniques a diversos tipus de cèl·lules humanes com, per exemple, cèl·lules mare i neurones. Aquests treballs es limitaran als laboratoris però, segons explicava la investigadora María Blasco en una entrevista a aquest diari, gràcies a aquest tipus d’estudis «algun dia podrem ‘curar’ l’envelliment».