El fenomen del «soroll blanc, marró o rosa» a internet: ¿de veritat t’ajuden a relaxar o a ser més creatiu?

L’ús de sorolls de colors ha sigut molt poc explorat per la ciència. «Amb prou feines hi ha investigacions exhaustives que explorin els possibles beneficis d’aquests sorolls, però sí que hi ha algunes pistes que ens podrien ajudar a entendre com afecten el cervell i com podrien ajudar-nos a concentrar-nos millor, relaxar-nos o ser més creatius», explica la neurocientífica Judith Domínguez Borràs, investigadora del grup Brainlab de l’Institut de Neurociència de Barcelona en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Tres hipòtesis

La primera raó que podria explicar els beneficis dels sorolls de colors és que, en certa manera, a l’exposar-nos a una font de soroll constant estem ‘neutralitzant’ un altre tipus d’estímuls (ja sigui una veu externa o un pensament que, en altres circumstàncies, brollaria en el nostre propi cap mentre estem treballant). «Si sobresatures els teus sentits tens menys possibilitats de distreure’t. O dit d’una altra manera, si bloqueges les fonts de distracció externa ho tens més fàcil per concentrar-te o ser creatiu», comenta Domínguez.

Alguns estudis suggereixen que aquest efecte podria ser especialment beneficiós per a persones amb trastorn de dèficit per atenció (TDHA), ja que a l’emmascarar altres estímuls externs els ajudaria a focalitzar-se en una sola tasca. En aquest sentit, l’investigador Steve Elliott en una entrevista a ‘Vogue’ manté que els sorolls de colors podrien ser útils per a aquest tipus de persones ja que mostren un so constant, sense significat i que no aporta informació nova (a diferència del que, per exemple, aportaria una cançó o una melodia).

La segona raó té més a veure amb com aquest tipus de sorolls pot afectar l’activitat del nostre cervell. «Hi ha alguns sorolls que poden modular el ritme de l’activitat neuronal. D’aquesta manera, si ens exposem a ritmes lents el nostre cervell intentarà sincronitzar-se amb aquests i acabarà reproduint alguns patrons típics d’estats d’endormiscament o relaxació extrema», argumenta la neurocientífica. Això explicaria, per exemple, l’efecte relaxant d’alguns sorolls especialment suaus (ja sigui un soroll rosa o el so d’una cascada).

La tercera raó, a la qual apunten els més escèptics, és l’efecte placebo. Gran part dels beneficis dels sorolls de colors podrien explicar-se per la predisposició (o suggestió) dels usuaris a experimentar aquestes millores. «El mer fet de creure que l’estimulació auditiva pot ajudar a agafar el son pot ser suficient per produir una millora», adverteixen els investigadors Heenam Yoon i Hyun Jae Baek en un recent article publicat en una revista mèdica especialitzada en trastorns del son, en la qual destaquen que pot ser igual d’útil utilitzar sorolls de colors que música relaxant o vídeos d’ASMR per relaxar-se.

‘Bineural beats’

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

El funcionament dels sorolls de colors continua sent una gran incògnita per a la ciència però, entre tanta incertesa, hi ha un tipus de soroll que sí que s’ha estudiat i que, a poc a poc, comença a donar algunes respostes. Es tracta dels coneguts com a ’bineural beats’: uns sorolls en els quals s’alternen diferents freqüències i volums i que, gràcies a això, generen una espècie d’il·lusió auditiva. «Són una espècie de sorolls fantasmes que fan la sensació de fluctuar», explica Domínguez. «Hi ha estudis neurocientífics que suggereixen que l’exposició prolongada a aquest tipus de freqüències (entre 20 i 30 minuts) pot modular l’activitat cerebral i provocar millores en l’estat d’ànim, reduir l’ansietat o ajudar a relaxar-se», comenta l’experta.

L’altra gran incògnita relacionada amb els sorolls de colors és per què per a alguns resulten relaxants i útils per concentrar-se mentre que per a d’altres poden resultar extremadament molestos. Sobre això, Domínguez apunta a un parell de matisos. En primer lloc, segons explica la neurocientífica, no tots els cervells funcionen de la mateixa manera, així que una cosa que va bé per a alguns pot no fer-ho per a d’altres. I en segon lloc, de la mateixa manera que passa amb un altre tipus de qüestions, sempre hi ha persones més susceptibles que d’altres a aquest tipus d’estímuls auditius.