Aquest dimecres
Catalunya aprova la seva primera llei de la ciència
El Parlament dona llum verda al primer marc normatiu enfocat específicament a l’àmbit de la investigació a Catalunya
Catalunya acaba de donar llum verda a la seva primera llei de la ciència: el primer marc normatiu català enfocat específicament a l’àmbit de la investigació. Feia anys que la comunitat científica reclamava una normativa per emparar els drets dels treballadors, acabar amb la precarietat del sector i reduir la càrrega administrativa i burocràtica associada amb les activitats científiques. La nova llei catalana, aprovada oficialment aquest dimecres pel Parlament, recull totes aquestes reivindicacions i es proposa «situar l’R+D+i entre les prioritats polítiques, socials i econòmiques del país».
Segons constata la memòria tècnica de la normativa, la nova llei de la ciència de Catalunya desplega un conjunt de mesures jurídiques i econòmiques per impulsar tant la investigació bàsica com la transferència de coneixement i la innovació. Tot això implica «reformar» l’ecosistema en el qual s’inclouen des dels centres científics públics i privats, com a les universitats i el teixit empresarial. En aquest sentit, també s’aspira a «coordinar» els esforços de tots els actors del sistema científic català.
Aquestes són les 6 claus de la nova llei de la ciència de Catalunya.
Millores laborals
Un dels principals punts d’inflexió que marca l’aprovació d’aquesta llei té a veure amb les millores laborals per al personal científic i investigador de Catalunya. El nou marc normatiu planteja, de fet, una sèrie de mesures per lluitar contra la precarietat dels investigadors, donar estabilitat a la carrera professional i promoure la renovació generacional als centres d’investigació. En aquest sentit també es plantegen eines per promoure la «generació, retenció i atracció» de talent.
Finançament estable
El nou marc legal també es compromet a reforçar el model de finançament en ciència. D’una banda, fent un «esforç econòmic públic sostingut en el temps» que garanteixi l’estabilitat dels projectes d’investigació. I, d’altra banda, promovent les inversions del sector privat. En aquest sentit, una de les mesures estrella serà el reforç del mecenatge científic: un sistema que facilita les donacions d’empreses a la ciència i que, al seu torn, suposa un incentiu fiscal per als actors privats.
Ciència oberta
Un dels eixos transversals d’aquesta llei és la promoció de la ciència oberta. És a dir, un model d’investigació basat en la transparència. Segons aquest paradigma, tant els científics com els centres d’investigació han de publicar de manera accessible els resultats del seu treball i posar-los a disposició de la ciutadania. Això ajudarà tant a augmentar la visibilitat de les investigacions com per «evitar duplicar esforços» amb altres treballs.
Igualtat de gènere
La llei destaca entre els seus principals objectius el foment de la igualtat de gènere entre homes i dones en la carrera científica. Per a això es contempla, entre altres coses, l’aprovació de plans de gènere als centres, la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les fases de la investigació i la inclusió de persones expertes en gènere a tots els òrgans d’avaluació i assessorament.
Col·laboració entre científics i polítics
Una altra de les novetats d’aquesta llei té a veure amb reforçar la col·laboració entre científics i polítics. En aquest sentit, la normativa aprovada aquest dimecres preveu «reforçar l’ús de l’evidència científica» en el disseny de les polítiques públiques. Per a això, amb l’aprovació d’aquesta nova llei, alça el vol oficialment el Consell per a la Retanca i la Innovació de Catalunya (Coricat): un òrgan consultiu d’alt nivell per debatre i assessorar en matèria de R+D+i els òrgans polítics de la Generalitat.
Comitè per a la integritat
L’aprovació de la llei dona llum verda a l’anomenat Comitè per la Integritat de la Recerca a Catalunya, un òrgan totalment autònom i dissenyat específicament per garantir l’objectivitat, la imparcialitat i l’ètica de la investigació científica. Aquest òrgan vetllarà per les bones pràctiques en el procés d’investigació. També serà l’encarregat de fer front als possibles conflictes ètics i deontològics que puguin sorgir en el sector científic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els acusats de matar un home a Salou l’any 2022 neguen ser els autors de l’homicidi i diuen que no van usar la navalla
- Shopping Prime Day 2022, en directe: la màquina d’afaitar OneBlade de Philips
- Salvador Illa inaugura la Ciutat Esportiva Damm
- L’auditor diu que el Barça perd més dels 91 milions que admet