El Govern aprova una reforma clau per donar estabilitat als científics espanyols

Sindicats, societats científiques i plataformes de professionals valoren el canvi de normativa com «un avenç positiu» en certs aspectes i «una oportunitat perduda» en d’altres. És a dir, una de freda i una de calenta. La nova llei de la ciència incorpora una sèrie de mesures per millorar de les condicions laborals dels investigadors espanyols (per exemple, creant nous models de contractació indefinida i blindant les indemnitzacions per acomiadament o finalització del contracte). També introdueix canvis per reduir la burocràcia als laboratoris, millorar la transferència de coneixement entre centres d’investigació i empreses i, com va avançar EL PERIÓDICO, prendrà accions contra l’assetjament de dones i persones LGBTI+ en l’acadèmia.

 

Un balanç agredolç

«Aquests avenços són positius, però només suposen un petit canvi. I el sistema científic espanyol necessita una transformació profunda», argumenta Perla Wahnon, presidenta de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE). Un dels exemples clau, explica Wahnon, és el «bucle absurd i asfixiant» de burocràcia pel qual han de passar els científics per dur a terme la seva investigació a Espanya. «No n’hi ha prou a prendre mesures per reduir aquestes traves, sinó que caldria eliminar-les completament i crear altres mecanismes per retre comptes», comenta Wahnon. Fins ara, de fet, una de les queixes més recurrents entre els científics espanyols és el tsunami de paperassa al qual s’enfronten cada vegada que necessiten alguna cosa per a la seva investigació (ja sigui material de laboratori o una simple cadira).

«És un bon senyal veure que la nova llei de la ciència planteja millores, però l’ideal seria plantejar una reforma integral», comenta Santiago Rello Varona, de la plataforma Ciencia con Futuro. L’investigador, per la seva part, reconeix l’esforç de negociació que s’ha fet des del Ministeri de Ciència (sobretot després de la incorporació de Raquel Yotti, secretària general d’Investigació i mà dreta de Morant) i valora positivament que la redacció de la llei reconegui explícitament problemes com l’«endogàmia». Tot i així, explica Rello, preocupa la «descoordinació» entre la llei de la ciència i la d’universitats (on es concentra fins al 75% de la investigació realitzada a Espanya). O la falta de concreció d’algunes mesures.

«És una bona notícia que es creï un model de contracte indefinit per als investigadors. ¿Però què passa amb els projectes temporals, com els que s’atorguen a partir dels fons europeus? ¿Com es donarà estabilitat a aquests contractes?», comenta Rello. Un altre dels temes difícils que encara no se sap com es resoldran són les indemnitzacions (que queden blindades a 12 dies per any treballat tant per a futures incorporacions com per a científics en actiu). «És bo saber que s’hagi pactat una retribució per als científics als quals se’ls acaba el contracte. ¿Però qui pagarà aquestes indemnitzacions? ¿Caldrà apartar diners dels projectes o anirà a càrrec del centre d’investigació?», pregunta Wahnon en relació amb el canvi de la normativa.

 

La gran tasca pendent

Segons assenyalen diferents sindicats i societats científiques, una altra de les grans tasques pendents que deixa aquesta llei és la creació de mecanismes per fer que tornin els científics espanyols que van haver d’emigrar a l'estranger. «L’aprovació d’aquesta nova llei de la ciència ens deixa amb un regust agredolç», argumenta Francisco Vilaplana, president de la Xarxa d’Associacions d’Investigadors i Científics Espanyols a l’Exterior (RAICEX). «Sí que veiem algunes reformes i valorem l’esforç que s’ha fet per millorar la nostra situació, però també creiem que ha sigut una oportunitat perduda per aconseguir encara més canvis amb mesures més valentes», afegeix.

Vilaplana, com a investigador establert a Suècia des de fa més d’una dècada, parla de la necessitat de crear polítiques específiques per atraure talent (una cosa que, segons apunten fonts del ministeri, és sobre la taula però encara no s’ha concretat). «No n’hi ha prou amb demanar als científics que tornin, sinó que cal reconèixer els mèrits aconseguits a l’estranger, dotar als laboratoris de fons i eliminar traves administratives», comenta el portaveu de RAICEX.

 

Compromís amb la igualtat

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Així és la migdiada perfecta per a la salut, segons un estudi espanyol avalat per Harvard

A l’altre costat de la balança, un dels aspectes més aplaudits d’aquesta llei és el compromís amb les polítiques d’igualtat. Segons va avançar aquest diari, de fet, la nova llei de la ciència prendrà mesures contra l’assetjament de dones i persones LGBTI+ en l’àmbit acadèmic. També es desplegarà una nova normativa per integrar personal expert en gènere als òrgans d’avaluació, integrar la perspectiva de gènere en la investigació i estimular la presència de dones en l’àmbit de la ciència i la innovació.

«És molt positiu que totes aquestes reivindicacions socials, reclamades des de diferents entitats, hagin quedat redactades en la llei. Suposa un salt qualitatiu molt important en matèria d’igualtat», comenta Tiago Botelho, president de Prisma, l’associació per a la diversitat afectivosexual i de gènere en ciència. «Ara caldrà veure com s’aplica», matisa. És a dir, com es passa de la teoria a la pràctica. Una cosa que, com sol passar en aquests casos, és aplicable a tot el que engloba la llei.