Investigadors de la Universitat d’Alacant alerten de la proximitat de tres asteroides a la Terra

Investigadors de la Universitat d’Alacant, implicats en el projecte internacional de la NASA que busca protegir la Terra de possibles impactes d’asteroides, han detectat ja la presència de tres objectes rocosos espacials que amb tota probabilitat s’acostaran al nostre planeta en el marge d’un mes, aproximadament entre els dies 25 i de novembre i 27 de desembre.

Tot i que el mateix director del grup de Ciències Planetàries de la UA, el catedràtic Adriano Campo Bagatín, precisa que la proximitat d’aquests asteroides no necessàriament ha d’implicar perill d’impacte, perquè la distància prevista de les roques espacials és similar a la de la Terra a la Lluna en dos dels casos, i una mica més en el tercer, sí que admet que donen idea de l’important que és continuar investigant en aquesta línia, perquè la presència d’asteroides pròxims corrobora que es dona en molta més mesura del que puguem pensar inicialment «i ens recorda que cal estar-hi alerta», puntualitza.

Col·lisió

La precisió dels mesuraments que han portat a terme des d’aquest grup investigador d’Astronomia i Astrofísica de la UA, membres de l’esmentada missió de la NASA, han suposat tota una revolució per al projecte mundial ja que han superat amb escreix la possibilitat de desviar l’òrbita d’aquests objectes i evitar el seu impacte amb la Terra.

La previsió d’aquesta desviació provocada, xifrada i programada inicialment en 73 segons, ha aconseguit finalment els 33 minuts, que implica un èxit rotund per a la missió, tot i que els científics continuen enarborant una extrema prudència a falta d’analitzar al detall la massa, l’estructura interna i tots els possibles efectes de la col·lisió provocada aquest mes de setembre sobre la superfície de l’asteroide Dimorphos en el marc d’aquesta missió que el va fer col·lidir contra la superfície de la nau DART.

Desviació

Adriano Campo admet, no obstant, que l’aconseguit resulta «esperançador» perquè s’ha aconseguit «una bona desviació».

Ara, insisteix el catedràtic des d’Alacant, toca continuar estudiant el sistema en el seu conjunt a partir de la reacció de l’asteroide Dimorphos a la col·lisió, des de la seva estructura interna, per poder valorar així mateix si resulta extrapolable a altres asteroides i fins a quin punt.

L’impacte de la nau DART amb l’asteroide Dimorphos, amb 160 metres de diàmetre, es va produir a 23.400 quilòmetres per hora. Els investigadors, a partir dels seus mesuraments en la desviació de l’òrbita i de les imatges que van fer ara publicaran els seus resultats i donaran per acabada aquesta missió en concret el setembre del 2023.

«Serà amb els resultats complets de la nostra col·laboració en defensa contra l’impacte d’asteroides, quan podrem saber del que som capaços de fer en una situació d’aquest tipus en el futur, ja amb precisió o amb certa aproximació», valora Campo.

Ciència

A finals del 2024 es farà un nou pas en la col·laboració dels investigadors de la UA en la ciència astronòmica.

Està previst que l’Agència Espacial Europea (ESA) enviï la seva nau espacial ‘Hera’, dissenyada precisament per mesurar totes les característiques esmentades, massa, estructura interna i efectes de la col·lisió sobre la superfície de Dimorphos. En aquesta fase també jugarà un paper essencial l’equip de Ciències Planetàries de l’Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i la Tecnologia en la UA.

«La sonda europea ‘Hera’ s’enlairarà en un parell d’anys i llavors es podrà entrar realment en la comprensió profunda de sistema i les reaccions a partir dels mesuraments», assenyala l’investigador des d’Alacant.

Notícies relacionades

Els homes i les dones posen sal als plats per motius diferents, segons un estudi

Així és la migdiada perfecta per a la salut, segons un estudi espanyol avalat per Harvard

De manera que quan els investigadors implicats en aquesta missió facin els comptes de tot l’observat «podrem començar a valorar amb cert marge d’error quina n’és l’eficàcia», i fins on es pot arribar en la desviació d’asteroides «en el cas d’una amenaça futura», conclou el catedràtic.

Aquest primer èxit de la missió internacional marca per tant el rumb a seguir davant una futurible situació que pugui amenaçar la supervivència del planeta Terra.