Una investigació revela que és possible que hi hagi magma a Mart

Mart ha sigut considerat generalment com un planeta geològicament mort. No obstant, ara un equip internacional d’investigadors dirigit per l’ETH Zurich, a Suïssa, informa que els senyals sísmics indiquen que el vulcanisme encara juga un paper actiu en la formació de la superfície marciana, segons publiquen a la revista ‘Nature Astronomy’.

El sismòmetre SIS

Des del 2018, quan la missió InSight de la NASA va desplegar el sismòmetre SIS a la superfície de Mart, els sismòlegs i geofísics de l’ETH de Zuric han sentit els xiulets sísmics de més de 1.300 sismes marcians. Una vegada i una altra, els investigadors van registrar terratrèmols de Mart més petits i més grans. Una anàlisi detallada de la localització i el caràcter espectral dels terratrèmols va suposar una sorpresa, segons apunten.

Amb epicentres originats als voltants de la Fosa de Cèrber, una regió formada per una sèrie d’esquerdes o gravin, aquests terratrèmols expliquen una nova història que suggereix que el vulcanisme continua exercint un paper actiu en la formació de la superfície marciana.

L’equip internacional d’investigadors va analitzar un grup de més de 20 terratrèmols marcians recents que es van originar en el sistema d’esquerdes de la Fosa de Cèrber. A partir de les dades sísmiques, els científics van concloure que les tremolors de baixa freqüència indiquen un origen potencialment càlid que podria explicar-se per la lava fosa actual, és a dir, el magma a aquesta profunditat, i l’activitat volcànica a Mart. En concret, van descobrir que les tremolors es localitzen sobretot a la part més interna de la Fosa de Cèrber.

Quan van comparar les dades sísmiques amb les imatges d’observació de la mateixa zona, també van descobrir dipòsits de pols més foscos no només en la direcció dominant del vent, sinó en múltiples direccions que envolten la Unitat de Capa de la Fosa de Cèrber.

«El to més fosc de la pols significa una evidència geològica d’una activitat volcànica més recent, potser en els últims 50.000 anys, relativament jove, en termes geològics», explica Simon Staehler, autor principal del treball i científic sènior que treballa en el grup de sismologia i geodinàmica dirigit pel professor Domenico Giardini a l’Institut de Geofísica de l’ETH de Zuric.

Mart és l’únic planeta, a part de la Terra, on els científics disposen de vehicles terrestres, aterradores i, ara, fins i tot de drons que transmeten dades. Totes les altres exploracions planetàries, fins ara, s’han basat en imatges orbitals.

«El SIS d’InSight és el sismòmetre més sensible mai instal·lat en un altre planeta, assegura Domenico Giardini. Ofereix als geofísics i sismòlegs l’oportunitat de treballar amb dades actuals que mostren el que està passant a Mart avui dia, tant a la superfície com a l’interior», segons informa Europa Press.

Les dades sísmiques, juntament amb les imatges orbitals, garanteixen un grau de confiança més gran per a les inferències científiques. Mart, un dels nostres veïns terrestres més pròxims, és important per comprendre processos geològics similars a la Terra. El planeta vermell és l’únic que coneixem, fins ara, que té una composició del nucli de ferro, níquel i sofre que podria haver suportat alguna vegada un camp magnètic.

Les proves topogràfiques també indiquen que Mart va allotjar al seu dia grans extensions d’aigua i possiblement una atmosfera més densa. Fins i tot avui dia, els científics han esbrinat que als seus casquets polars encara hi ha aigua congelada, tot i que possiblement en la seva majoria sigui gel sec. «Tot i que queda molt per aprendre, les proves de l’existència d’un possible magma a Mart són intrigants», afirma Anna Mittelholz, becària postdoctoral de l’ETH de Zuric i la Universitat de Harvard.

A l’observar les imatges del vast paisatge marcià, sec i polsós, resulta difícil imaginar que fa uns 3.600 milions d’anys Mart estigués molt viu, almenys en un sentit geofísic. Va vomitar restes volcàniques durant prou temps com per donar lloc a la regió de Tharsis Montes, el sistema volcànic més gran del nostre sistema solar, i al mont Olimp, un volcà amb una alçària gairebé tres vegades superior a la de l’Everest.

Les tremolors procedents de les pròximes Foses de Cèrber, que reben el nom d’una criatura de la mitologia grega coneguda com el coniller infernal d’Hades que vigila l’inframon, suggereixen que Mart encara no està del tot mort. Aquí, el pes de la regió volcànica s’està enfonsant i s’estan formant esquerdes paral·leles que separen l’escorça de Mart, com les esquerdes que apareixen a la part superior d’un pastís mentre s’enforna.

Segons Staehler, «és possible que el que estem veient siguin les últimes restes d’aquesta regió volcànica que va estar activa o que el magma s’estigui desplaçant ara mateix cap a l’est, cap al següent lloc d’erupció».

L’últim precedent

El ‘Rover Perseverance’ de la NASA va obtenir mostres de nuclis de roques dins d’una àrea considerada pels científics com una de les més prometedores per descobrir signes de vida microbiana a Mart i hi va identificar un fort senyal de matèria orgànica: serien restes de vida passada al planeta vermell.

L’anàlisi va indicar que les mostres presenten una classe de molècules orgàniques directament relacionades amb els minerals de sulfat: aquests minerals, que es troben en capes de roca sedimentària, poden brindar informació important sobre els ambients aquosos on es van formar. A més, la NASA va confirmar que les mostres contenen la quantitat de matèria orgànica més gran identificada fins a la data durant la missió en curs.

També poden contenir altres elements, com ara nitrogen, fòsfor i sofre. Tot i que hi ha processos químics que produeixen aquestes molècules sense requerir la presència de vida, alguns d’aquests compostos formen part dels components químics bàsics de la vida. Les molècules orgàniques incloïen una diversa varietat de compostos, integrats principalment per carboni, àtoms d’hidrogen i oxigen, compost que ja s’ha produït a Mart.

D’acord amb l’estudi publicat el mes de setembre a la revista ‘Science Advances’, l’aparell anomenat ‘MOXIE’ va produir oxigen amb eficàcia al planeta escarlata, després de set proves anteriors. Es tracta d’un instrument de la mida d’una bossa de mà que va aconseguir produir oxigen a partir del diòxid de carboni que domina la prima atmosfera de Mart i que ja produeix el mateix oxigen que un arbre durant tot el dia.

Volcans al sistema solar

La investigació liderada per investigadors de la Universitat de Maryland i l’Institut de Geofísica d’ETH Zurich, a Suïssa, va publicar a l’agost un estudi a la revista ‘Nature Geoscience’ que proporciona la primera prova científica que les corones a Venus continuen evolucionant, cosa que indica que l’interior del planeta està en plena agitació.

Notícies relacionades

Així és la migdiada perfecta per a la salut, segons un estudi espanyol avalat per Harvard

¿Què són les tempestes solars?

Venus també compta amb indicis d’activitat volcànica. La superfície de Venus és aproximadament el 90% de basalt (és una roca ígnia extrusiva de color fosc), per els experts aproximen els fluxos volcànics que es van formar. Se sap que té al voltant de 1.600 volcans, tot i que cap sembla estar actiu actualment.

D’altra banda, Júpiter, per la seva composició gasosa, no destaca pels volcans, però els seus satèl·lits sí. Io, una de les llunes més grans de Júpiter, arriba a una activitat volcànica a l’alça perquè produeix rius de lava, potents erupcions i pous volcànics.