Estudi científic

La pandèmia ens ha tornat més irritables, sobretot als joves

La pandèmia ens ha tornat més irritables, sobretot als joves

Jordi Cotrina

  • Un estudi indica que la covid ha provocat un augment de la inestabilitat emocional, el mal humor i l’estrès

  • Els menors de 30 anys destaquen com els més afectats per aquest fenomen

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Hi va haver un temps que, parlant de la pandèmia de covid-19, hi havia qui es preguntava si d’aquesta en sortiríem millors. També hi havia qui, amb cert escepticisme, argumentava que la covid-19 no canviaria qui som. Gairebé tres anys després de l’esclat d’una crisi sanitària que ha posat el món potes enlaire, el debat ressorgeix amb més força: ¿ha canviat la nostra personalitat arran de la pandèmia? Un nou estudi apunta que, en certa manera, sí. La covid-19 ens ha tornat més inestables, menys amables, més propensos a l’estrès i menys confiats cap als altres. Sobretot els joves.

La investigació, publicada aquest dimecres a la revista científica ‘PLOS ONE’, ha realitzat un estudi de la personalitat a més de 7.000 ciutadans dels Estats Units durant tres moments de la pandèmia: abans de l’inici de la crisi sanitària, el primer any de la covid i ara. Segons explica l’equip responsable d’aquesta anàlisi, aquestes tres enquestes mostren tres ‘fotografies’ diferents que permeten analitzar com han canviat alguns dels trets de la nostra personalitat al llarg d’aquest període.

Una de les primeres grans conclusions de l’estudi és que l’esclat de la pandèmia, en els seus moments inicials, no va produir canvis significatius en la personalitat. Aquest fenomen, segons expliquen diversos experts a EL PERIÓDICO, es podria deure a la reacció natural davant una situació d’emergència. «En moments de crisi, la primera resposta emocional és adaptativa. Reaccionem de la manera més ‘natural’ possible per fer front a l’estrès de la situació. Els grans canvis sorgeixen quan el ‘perill’ desapareix i tot torna a la normalitat», explica Anna Romeu, presidenta de la secció de psicologia d’emergències del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya.

«Els grans canvis sorgeixen quan el ‘perill’ desapareix i tot torna a la normalitat»

Anna Romeu, psicòloga

Joves més inestables i estressats

En el cas de la pandèmia de covid-19, segons apunta l’estudi acabat de publicar, els canvis més importants en el caràcter ciutadà s’han forjat després de gairebé tres anys de crisi sanitària. L’anàlisi, de fet, mostra un augment de la inestabilitat emocional, el mal humor i la propensió a l’estrès i una disminució de l’amabilitat, la cooperació i la confiança cap als altres respecte als nivells prepandèmia. Aquest fenomen s’ha observat a partir de l’any 2021 i, de moment, destaca sobretot entre els joves menors de 30 anys.

Segons explica el psicòleg Oscar Pino, hi ha diferents raons que explicarien per què el caràcter dels joves ha canviat arran de la pandèmia. La covid no només ha generat un gran malestar emocional en la població, sinó que, a més, ha erosionat les xarxes de suport de molta gent. En el cas dels joves, a més, la crisi sanitària ha coincidit amb una etapa clau en la formació de la personalitat adulta.

La covid, en molts casos, ha coartat un moment vital especialment important per fer amics, buscar feina i descobrir-se a si mateix. I ha privat els joves de moltes interaccions socials importants per forjar la seva identitat (i les han substituït pel ‘miratge’ de les xarxes socials). «També cal tenir en compte que la crisi sanitària s’ha solapat amb moltes altres crisis, com l’econòmica o la provocada per la guerra. Tot això ha incrementat encara més les seqüeles del malestar emocional», recalca l’expert.

Les seqüeles del mal humor

L’augment del mal humor i de la irritabilitat provocat, en gran part, per la pandèmia ja es constata a peu de carrer. Metges, restauradors, taxistes o empleats de banca i de ‘call centers’, així com altres professionals que treballen de cara al públic, corroboren aquest empitjorament de l’estat anímic de la població. «És una cosa que veiem a les consultes, al carrer, en el nostre dia a dia», afegeix Romeu, com a psicòloga experta en educació emocional. «Un dels primers moments en què vam començar a observar aquest fenomen va ser quan es van aixecar les restriccions i va reobrir l’oci nocturn. Vam veure que els joves sortien de festa més nerviosos i agressius, amb comportaments més extrems. Només fa falta veure l’augment de les actuacions policials, les intervencions d’emergència o els ingressos psiquiàtrics des d’aleshores per veure què està ocorrent», comenta l’experta.

Notícies relacionades

L’augment de la irritabilitat i el mal humor també es podria estar traduint en un augment de problemes de salut mental en la població en general i en els joves en particular. «L’augment de l’estrès, per exemple, podria tenir una correlació amb l’increment que estem veient dels diagnòstics per ansietat clínica i altres malalties mentals», afegeix Pino, com a coordinador del centre de salut mental Benito Menni i vocal del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya. «És molt possible que la pandèmia hagi accelerat alguns problemes subjacents i que, a causa d’això, moltes persones que en altres circumstàncies haurien après a gestionar l’ansietat o l’estrès d’una altra manera ara requereixen atenció psicològica», afegeix Romeu.

«L’augment de l’estrès, per exemple, podria tenir una correlació amb l’increment de diagnòstics per ansietat clínica»

Oscar Pino, psicòleg

La gran pregunta que queda sobre la taula és, d’una banda, què passarà a llarg termini amb aquest malestar social i, d’altra banda, si aquest augment de la irritabilitat és reversible. «Jo vull creure que sí que és possible revertir aquest malestar. Sabem que gran part de la nostra personalitat depèn de l’entorn, de les vivències i de les circumstàncies que ens envolten. Si aconseguim crear un entorn més sa, és probable que aquesta tendència es reverteixi almenys en part», comenta Romeu. «El que més necessitem és recuperar l’esperança», comenta la psicòloga.