Els anells de Saturn poden ser les restes d’una lluna que es va destruir fa 150 milions d’anys

Es creu que els anells de Saturn tenen tan sols uns 100 milions d’anys però com es van formar continua sent una incògnita. Avui un estudi publicat a ‘Science’ suggereix que la destrucció d’una antiga lluna en podria ser l’origen.

L’estudi, liderat per investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), assegura que els anells de Saturn –un dels trets planetaris més icònics del Sistema Solar– haurien pogut sorgir després de la destrucció d’una antiga lluna de Saturn.

La investigació també planteja possibles explicacions a la inclinació del planeta i a la curiosa òrbita de la més gran de les seves llunes, Tità, dues qüestions a les quals els astrònoms continuen sense trobar resposta.

Per fer l’estudi, Jack Wisdom (de l’MIT) i el seu equip van utilitzar diverses simulacions numèriques i dades de la recent missió Cassini (un projecte conjunt de la NASA, l’Agència Espacial Europea i l’Agència Espacial Italiana) que tenia com a objectiu estudiar Saturn i les seves llunes.

Violent esdeveniment

L’estudi suggereix que fa uns 150 milions d’anys, el sistema de Saturn va experimentar un violent esdeveniment: una antiga lluna, anomenada «Crisàlide» i que durant milers de milions d’anys va orbitar el gegant gasós, es va tornar inestable i es va acostar massa al planeta.

Com a conseqüència, la lluna va impactar a Saturn i va causar l’actual inclinació del planeta. Després, una part d’aquesta lluna va poder continuar en òrbita fins que es va trencar en petits trossos de gel que van donar lloc als anells de Saturn.

Els autors creuen que aquest mateix esdeveniment també podria haver causat que l’excentricitat orbital de Tità augmentés fins a l’alt valor actual, cosa que explicaria la forma obliqua de Saturn.

En un article d’anàlisi que també publica ‘Science’, Maryame al-Moutamid, de la Universitat de Cornell, afirma que l’estudi de l’MIT proporciona explicacions plausibles, però creu que per corroborar-les caldria fer més investigacions, «per definir millor el moment polar d’inèrcia de Saturn i la probabilitat que passin esdeveniments similars en altres planetes amb anells».

Per a Santiago Pérez-Hoyos, investigador del Grup de Ciències Planetàries de la Universitat del País Basc UPV/EHU, «els anells de Saturn són, sens dubte, una de les estructures més cridaneres del Sistema Solar».

Anells joves

«Gràcies principalment a la missió Cassini, que va orbitar el planeta entre el 2004 i el 2017, hi ha un cert consens actualment que els anells són joves en termes astronòmics, ja que es van formar fa ‘només’ uns 100 milions d’anys. El treball de Wisdom i els seus col·laboradors ofereix una explicació plausible de com aquesta formació va poder tenir lloc», apunta en declaracions a l’SMC.

Segons l’opinió de Ricardo Hueso Alonso, investigador del Grup de Ciències Planetàries de l’UPV/EHU, les teories de l’estudi són «una elegant constatació dels complexos efectes de la gravetat en sistemes planetaris i mostra que el Sistema Solar és un lloc ric i variat subjecte a canvi permanent».

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

I en la mateixa línia, Eva Villaver, del departament d’Astrofísica del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC), explica que sovint els anells són el resultat de processos de formació dels cossos més grossos al voltant dels quals orbiten.

L’estudi de l’MIT suggereix una hipòtesi «que pot explicar tots els fenòmens alhora: l’edat dels anells, l’òrbita de Tità i l’angle d’inclinació del planeta», tot i que «ho fan a partir de simulacions per ordinador que és l’única manera que tenim de determinar com es mouen diversos cossos alhora sota la seva influència mútua».