Troballa de l’evolució
Revelats nous detalls sobre els orígens dels gossos
L’equip va analitzar restes de llops antics prèviament excavats, entre ells un cap complet d’un llop siberià que va viure fa 32.000 anys
Els gossos descendeixen del llop gris i la seva domesticació es va produir fa, almenys, 15.000 anys, però encara es desconeix on va passar. Un nou estudi aprofundeix en aquest misteri i assenyala que la seva ascendència pot rastrejar-se fins a dues poblacions de llops de l’Edat de Gel.
La investigació dirigida per l’Institut Francis Crick (Regne Unit), amb participació espanyola i que publica ‘Nature’, va analitzar els genomes de 72 llops antics, dels últims 100.000 anys procedents d’Europa, Sibèria i Amèrica del Nord. L’Estació Biològica de Doñana (Huelva) va contribuir amb diverses mostres.
L’equip internacional de genetistes i arqueòlegs de 16 països, va utilitzar restes de llops antics prèviament excavats, entre ells un cap complet i perfectament conservat d’un llop siberià que va viure fa 32.000 anys, per obtenir dades de les seqüències de l’ADN.
Els gossos primitius i els moderns són més similars genèticament als antics llops d’Àsia que als d’Europa, cosa que suggereix una domesticació en algun lloc de l’est. Però a més, els investigadors van trobar proves que dues poblacions diferents de llops van contribuir amb el seu ADN als gossos.
De l’Orient Mitjà també
Així, els primers gossos del nord-est d’Europa, Sibèria i Amèrica «semblen tenir un únic origen compartit amb la font oriental», mentre que els de l’Orient Mitjà, l’Àfrica i el sud d’Europa tindrien una ascendència d’una altra font relacionada amb els llops de l’Orient Mitjà, a més de l’oriental.
Els científics apunten dues possibles explicacions a aquesta doble ascendència, tot i que en l’actualitat «no és possible determinar quina d’aquestes dues hipòtesis es va produir». Una de les explicacions és que els llops hagin sigut domesticats més d’una vegada i que les diferents poblacions s’hagin barrejat.
L’altra possibilitat és que la domesticació es produís una sola vegada i que la doble ascendència es degui que aquests primers gossos es barregessin amb llops salvatges.
Els genomes dels 72 llops antics analitzats inclouen unes 30.000 generacions, cosa que va permetre mirar cap enrere i construir una línia de temps de com ha canviat l’ADN dels llops, rastrejant la selecció natural en acció.
Variant generalitzada
D’aquesta manera, van observar que en uns 10.000 anys, una variant genètica va passar de ser molt rara a estar present en tots els llops, i en l’actualitat segueix present tant en els llops com en els gossos.
La variant afecta un gen, l’IFT88, que intervé en el desenvolupament dels ossos del crani i la mandíbula, i és possible que la seva propagació es veiés impulsada per un canvi en les preses disponibles durant l’Edat de Gel, donant un avantatge als llops amb una determinada forma de cap, però el gen també podria tenir altres funcions desconegudes.
L’autor principal d’estudi, Pontus Skoglund, va destacar que és la primera vegada que s’ha seguit directament la selecció natural en un animal gran al llarg d’una escala temporal de 100.000 anys, «veient com es desenvolupa l’evolució en temps real en lloc d’intentar reconstruir-la a partir de l’ADN actual».
L’equip continua la recerca d’un ancestre més pròxim dels gossos, cosa que podria revelar amb més precisió el lloc on probablement es va produir la domesticació i ara se centren en els genomes d’altres llocs no inclosos en aquest estudi, incloent regions més meridionals.
L’Estació Biològica de Doñana continuarà col·laborant, especialment aportant i analitzant mostres de llops del Plistocè antic i de gossos del Paleolític i de l’Edat del Coure procedents d’Andalusia i d’altres llocs del sud d’Espanya i Europa.
Notícies relacionadesEs tracta de mostres «particularment importants, ja que els fòssils de llops més antics s’han trobat a les regions meridionals d’Europa», va explicar Jennifer Leonard, invstigadora de l’Estació Biològica de Doñana del CSIC.
El problema és que és «bastant difícil obtenir l’ADN antic d’aquests ossos a causa que el clima d’Andalusia afavoreix la degradació del material genètic». Tanmateix, aquesta col·laboració serà important per entendre el lloc dels llops i gossos andalusos en la prehistòria.
