Al Pallars Jussà

Descoberta una nova espècie de dinosaure que va viure al Pirineu fa 70 milions d’anys

  • Es tracta d’un herbívor de 18 metres de longitud i 14 tones de pes, el més gran descobert al sud d’Europa

  • La troballa es presenta aquest dilluns a la revista ‘Nature Ecology & Evolution’ de la mà d’un grup d’investigadors catalans

5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La història que llegiran a continuació té tots els ingredients per sorprendre fins i tot els més incrèduls. Així que, sense més preàmbul, comencem. Al petit poble d’Orcau, al Pallars Jussà, a a quatre passes de Lleida, s’ha trobat una nova espècie de dinosaure. De ni més ni menys que 70,5 milions d’anys d’antiguitat, que vindria a ser l’última gran era dels dinosaures abans de la seva extinció. Es tracta de l’esquelet semiarticulat d’un herbívor més complet mai descobert a Europa. També s’alça com el dinosaure més gran descobert en aquesta regió. L’animal es presenta al món sota el nom d’Abditosaurus kuehnei, que es tradueix literalment com «el rèptil oblidat», ja que (tot i que el seu gran debut ha arribat aquest dilluns) la troballa de les seves restes es remunta a la dècada dels 50.

Es podria dir, com és habitual en els treballs paleontològics, que aquesta troballa és fruit de l’atzar. Però, segons explica l’investigador Bernat Vila en una entrevista amb EL PERIÓDICO, el descobriment d’aquesta nova espècie de dinosaure (i del seu parentiu) no té res de fortuït. Les primeres restes d’aquest animal van ser desenterrades pel paleontòleg alemany Walter Kühne cap al 1954 (de qui, per cert, ha heretat el cognom). Els fòssils van ser enviats a l’Institut Lucas Mallada de Madrid i, malgrat la seva espectacularitat, van acabar sepultats en l’oblit. El jaciment d’Orcau va tornar a la vida en la dècada dels 80, amb una nova excavació, però una gran tempesta va tornar a paralitzar els treballs. No va ser fins al 2012 que Vila i el seu equip van recuperar l’excavació i van començar a reconstruir les peces del puzle.

«La troballa d’aquest dinosaure ha sigut possible gràcies a un ardu treball en equip», explica, orgullós, l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i primer autor d’aquest treball. Començant pel «laboriós treball» de recuperar les llibretes originals de la primera excavació, reunir les restes fòssils repartides per diferents museus d’Espanya i estudiar, en el seu conjunt, l’esquelet d’aquest animal. El resultat, publicat aquest mateix dilluns a la prestigiosa revista científica ‘Nature Ecology & Evolution’, inclou una reconstrucció del dinosaure, una vintena de models tridimensionals dels fòssils i un total de 130 pàgines de material suplementari per reconstruir els orígens d’aquest gegant prehistòric.

Un gegant herbívor

Parlem, ara sí, de com era un ‘Abditosaurus kuehnei’. La reconstrucció d’aquest dinosaure dibuixa la imatge d’un herbívor de 18 metres de longitud i unes 14 tones de pes que va viure fa 70 milions d’anys a dues passes del que ara coneixem com Tremp. Segons expliquen els seus descobridors, era un animal quadrúpede, de cos robust i coll llarg. Amb potes davanteres més curtes que les posteriors i una enorme cua punxeguda. El seu crani era petit i les dents, punxegudes. Tenia el tronc recobert d’unes plaques òssies que, probablement, li servien o com a escut protector o com a reserva de calci.

Una de les dades més sorprenents d’aquest ‘retrat’ és que apunta a un exemplar gairebé el doble de gran que els dinosaures autòctons d’aquesta zona. Segons explica Vila, de fet, els dinosaures del Cretaci superior d’Europa eren molt més petits, amb entre 6 i 10 metres de longitud, amb unes dimensions gairebé nanes en comparació amb els grans dinosaures del continent americà. «La vèrtebra d’un dinosaure autòcton cap al palmell d’una mà. Però una vèrtebra d’un ‘Abditosaurus kuehnei’ pot mesurar gairebé 45 centímetres d’ample. És tan gran que fa falta més d’una persona per manejar-la», explica Vila per il·lustrar la diferència de mida i, de passada, la dificultat tècnica que ha suposat estudiar aquest enorme exemplar.

«La vèrtebra d’un dinosaure autòcton cap al palmell d’una mà, però una vèrtebra d’un ‘Abditosaurus kuehnei’ pot mesurar gairebé 45 centímetres d’ample»

Bernat Vila, paleoantropòleg

El descobriment d’un gegant prehistòric en ple Pallars Jussà ha suposat una sorpresa majúscula per a la comunitat científica. Fins ara, de fet, es creia que aquesta regió (llavors composta per un extens arxipèlag d’illes que ara engloba des de la península Ibèrica fins al sud de França) només estava poblada per dinosaures petits. La presència d’un rèptil de grans dimensions, segons argumenten els seus descobridors, obre la porta a una interessant hipòtesi sobre la diàspora d’aquests animals. «Les anàlisis filogenètiques conclouen que aquest dinosaure pertany al grup de titanosaures que van venir de Sud-amèrica i l’Àfrica», resumeix Vila. «La nostra teoria és que van arribar a aquesta regió a través d’una ruta migratòria que es va crear en aquell moment pel descens general del nivell del mar», comenta el paleontòleg.

Els últims dinosaures europeus

Notícies relacionades

La història d’aquest animal ha sigut desenterrada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà (MCD), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Saragossa (Unizar) i la Universidade NOVA de Lisboa (UNL) i, segons esgrimeixen els paleontòlegs responsables del seu estudi, proporciona una nova mirada sobre els últims dinosaures europeus. «Gairebé tot el que sabem sobre l’extinció dels dinosaures ve del continent americà. Tot el que va passar més enllà encara s’ha de veure. Encara no sabem com va afectar la caiguda del meteorit als dinosaures que habitaven al Pirineu català i aragonès», comenta el científic. «Entendre què va passar amb aquests animals va molt més enllà de l’anècdota. És un pas clau per entendre la nostra existència, l’evolució de les formes de vida i els processos d’extinció massiva», reflexiona.

«Encara no sabem com va afectar la caiguda del meteorit als dinosaures que habitaven al Pirineu català i aragonès»

La notícia d’aquesta espectacular troballa finalitza amb un apunt ‘de proximitat’ que alegrarà als amants dels dinosaures. El majestuós exemplar ‘Abditosaurus kuehnei’ s’exposarà, per primera vegada des de la seva troballa, al Museu de la Conca Dellà, també coneguda com Parc Cretaci d’Isona. Si tot va bé, avança Vila, l’exposició s’inaugurarà durant el primer trimestre d’aquest any. Amb sort, abans de Setmana Santa. Si no, cap al mes de juny. El fòssil es presentarà acompanyat d’una detallada explicació sobre el seu descobriment, el seu estudi i els misteris que (de moment) deixa sense resoldre. Això sí, Vila avança que tant ell com el seu equip ja han obert una nova línia d’investigació per revelar com van ser els passos d’aquest gegant prehistòric per les terres pirinenques.