Troballa sorprenent

La pandèmia ‘ressuscita’ un dinosaure de vuit metres a Castelló

  • L’estudi d’un fòssil revela una espècie nova de dinosaure que va pul·lular per terres castellonenques fa uns 130 milions d’anys, el ‘Portellsaurus sosbaynati’

  • Les restes portaven vint anys catalogades, però no va ser fins al març passat, en plena quarantena, quan els investigadors van aprofundir en el seu estudi

A1-117253876.jpg

A1-117253876.jpg / EPC_EXTERNAS

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La petita localitat de Portell de Morella, a la província de Castelló, pot presumir a partir d’avui d’un habitant més. Investigadors de la Universitat Jaume I, la Universitat de València i el Grup Guix anuncien la troballa d’una nova espècie de dinosaure que va pul·lular per terres castellonenques fa uns 130 milions d’anys. L’estudi de les restes fòssils dibuixa la imatge d’un herbívor d’entre sis i vuit metres de llarg, d’uns 1.000 quilograms i que poc tenia en comú amb els altres dinosaures ibèrics.

El dinosaure ha sigut batejat com Portellsaurus sosbaynati, amb referència al municipi valencià on s’ha trobat el fòssil i en honor al geòleg Vicente Sos Baynat, el primer doctor ‘honoris causa’ de la Universitat Jaume I (i un dels científics republicans que, després de la Guerra Civil, va ser desposseït dels seus càrrecs per recolzar el bàndol republicà). La seva troballa, presentada a la revista científica ‘PLOS ONE’, planteja que aquest animal podria inaugurar un nou gènere i una nova espècie dins dels dinosaures estiracosterns. També debuta com l’espècie de dinosaure més antiga de la província de Castelló. Almenys de les trobades fins ara.

La història d’aquest descobriment ve de lluny. Les restes de l’animal van ser descobertes el 1998 per l’equip de paleontòlegs liderat per Miquel Guardiola, Julián Yuste i Silvia Fabregat en el jaciment del Mas de Curolles. Poc després, el fòssil va ser fotografiat, mesurat i dipositat a la Col·lecció Museogràfica de Cinctorres, a Castelló. Aquesta va ser la seva llar durant els últims 20 anys fins que, un dia, va arribar la pandèmia. I allà la seva història va canviar.

«El març de l’any passat, quan ens van confinar, vam haver d'aturar les excavacions que teníem en marxa. Al veure que ja no podíem fer més treball de camp, vam començar a estudiar el material que ja teníem classificat, com aquest fòssil», explica Andrés Santos-Cubedo, autor del descobriment i primer signant de l’article en el qual es presenta el seu debut. «Vam estudiar aquestes restes durant diversos mesos i al novembre ja vam enviar el primer esborrany de la nostra troballa a la revista. Va ser un treball molt intens que, en condicions normals, difícilment hauríem pogut fer», comenta el científic en declaracions a EL PERIÓDICO.

Un herbívor singular

L’estudi d’aquest dinosaure es basa en la troballa de part del seu crani. Del dentari dret, per ser exactes. L’anàlisi morfològica i filogenètica d’aquestes restes ha permès traçar les característiques d’aquesta nova espècie i gènere de dinosaure. «Fer aquest treball amb qualsevol altre tipus de fòssil hauria sigut complicat. Però com que els cranis canvien molt d’una espècie a l’altra, el seu estudi ens ha ajudat a situar-lo al mapa», explica Santos-Cubedo. «Hem vist, per exemple, que aquest dinosaure és especialment pròxim a l’espècie xinesa Bolong i l’africana Ouranosaurus», comenta el científic. 

Notícies relacionades

¿Però què sabem exactament d’aquest Portellsaurus sosbaynati? L’article el presenta com un herbívor de gran mida, amb un polze proveït d’un esperó i grans orificis nasals. La seva anàlisi apunta que l’exemplar podia mesurar fins a vuit metres i pesar fins a una tona, amb una combinació única de característiques, mai descrita fins ara. Els investigadors el presenten com la primera espècie de dinosaure identificada en la Formació Margues de Mirambell (cretaci inferior).

El debut d’aquesta nova espècie enriqueix, encara més, el mapa dels dinosaures espanyols. La País Valencià és, en aquests moments, la tercera autonomia en nombre de noves espècies no avícoles descrites fins a la data (4), per darrere de Catalunya (5) i Aragó (10). El futur d’aquest mapa depèn de quant s’hi inverteixi. «Hi ha més fòssils per estudiar. Tenim materials que podrien ser del mateix dinosaure que, fins ara, no hem pogut analitzar per falta de fons» comenta Santos-Cubedo.