Així eren els ‘home drac’, els homínids amb qui (potser) vam conviure fa 146.000 anys

El 1933, un granger de la localitat de Harbin, a la província xinesa de Heilongjiang, va trobar un crani enterrat a la falda del riu Songhua. La calavera, en perfectes condicions, va passar d’una generació a l’altra gairebé com si fos una relíquia familiar. Tant és així, que fins i tot la van arribar a amagar en un pou per evitar que l’exèrcit japonès se la quedés. Fins que un dia, la família que havia adoptat aquesta relíquia a la casa seva va decidir entregar-la a mans del professor Qiang Ji, de la Universitat de Hebei, perquè l’estudiés. L’anàlisi d’aquest fòssil, publicat aquest divendres a la revista ‘The Innovation’, suggereix que va pertànyer a una nova espècie d’homínid que va viure fa uns 146.000 anys.

El crani de Harbin, protegit ara al Museu de Geociència de Hebei, ha sigut batejat pels investigadors com el primer (i únic) testimoni d’un possible nou llinatge d’homínids batejat com a ‘Homo longi’ o «home drac», en honor a l’espècie que predomina la ciutat on es va trobar. L’estudi d’aquest fòssil ha revelat que aquests individus tenien un cervell d’una mida comparable al dels humans moderns, però que, al contrari, tenien unes conques oculars més grans, gairebé quadrades, celles gruixudes, una boca ampla i dents grosses. «Si bé mostra característiques humanes arcaiques típiques, el crani de Harbin presenta una combinació de mosaic de caràcters primitius i derivats que es distingeix de totes les altres espècies d’‘homo’ prèviament esmentades», il·lustra Qiang Ji, el científic que firma l’article encarregat de presentar aquesta troballa.

Notícies relacionades

Un fòssil de 130.000 anys revoluciona l’arbre evolutiu de la nostra espècie

«En el Paleolític es vivia de forma pacífica i igualitària»

Els científics creuen que el crani prové d’un individu masculí, d’aproximadament 50 anys, que vivia en un entorn boscós com a part d’una petita comunitat. «Igual que feien els primers ‘Homo sapiens’ , aquests individus caçaven mamífers i aus, recollien fruites i verdures i potser fins i tot pescaven», comenta Xijun Ni, professor de Primatologia i Paleontropologia a l’Acadèmia de Ciències de la Xina, un altre dels signants de l’article en què es presenta aquest suposat nou llinatge. 

Escepticisme dels científics

L’anunci, publicat aquest divendres a la tarda, ha sorprès molt la comunitat científica. Sobretot per les conclusions del treball, que cataloga el fòssil com l’emblema d’una nova espècie. Segons recullen mitjans com el ‘New York Times’ i ‘El País’ diversos experts s’han mostrat escèptics davant aquest tipus d’afirmacions tan categòriques. De fet, diversos paleoantropòlegs consideren que aquestes restes encaixarien més amb l’actual definició de denissovans, o en general amb un altre tipus d’homínids arcaics, i no tant com una nova espècie.