Nou descobriment

Un fòssil de 130.000 anys revoluciona l’arbre evolutiu de la nostra espècie

Un fòssil de 130.000 anys revoluciona l’arbre evolutiu de la nostra espècie

Universidad de Tel Aviv

  • La revista ‘Science’ anuncia la troballa d’un enigmàtic homínid amb una combinació desconeguda de característiques arcaiques i neandertals

  • El seu estudi, en el qual han participat diversos investigadors espanyols, qüestiona la teoria que els neandertals es van originar a Europa

5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Protegit sota un centenar de metres de pols i roques, un enigmàtic individu s’ha mantingut amagat durant almenys 130.000 anys al jaciment israelià de Nesher Ramla. La seva troballa, que aquest dijous ha acaparat la portada de la prestigiosa revista ‘Science’, va molt més enllà de l’enèsim descobriment de vestigis del passat al Pròxim Orient. Aquest «arcaic sobrevivent» podria ser el primer testimoni d’un grup d’homínids fins ara desconeguts. Un fòssil capaç de revolucionar l’arbre evolutiu de l’espècie humana.

La història d’aquest individu, batejat com a ‘Homo de Nesher Ramla’ en honor a la ciutat on s’ha trobat, no parla tant de si mateix com de la complexa diàspora de la nostra espècie pel globus. Però abans d’endinsar-se en aquesta reflexió, comencem pel principi. El protagonista d’aquesta història només ha arribat als nostres dies amb un tros de crani (concretament del parietal) i bona part de la mandíbula inferior (amb dents incloses). Al seu voltant també es van trobar diverses eines tallades en pedra. L’anàlisi d’aquestes restes va mostrar que aquest enigmàtic individu presentava una combinació de característiques no descrita fins ara amb trets d’homínids arcaics i de neandertals. La troballa, doncs, suposa una cosa inèdita.

A l’esquerra, portada de la revista ‘Science’ d’aquest dijous. A la dreta, vista al jaciment arqueològic on s’ha trobat aquest fòssil. / Il·lustració d’Ariel Pokhojaev, Rachel Sarig, Hila May, Israel Hershkovitz. Fotografia de Yossi Zaidner.

L’estudi d’aquestes restes planteja que l’home de Nesher Ramla podria ser mostra d’una ’població mare’ a partir de la qual es van originar els neandertals i algunes poblacions asiàtiques del Plistocè mitjà. Aquest homínid, per tant, seria l’únic últim testimoni que queda d’una població que va habitar al Pròxim Orient fa 400.000 anys i que, a més, podria estar representada a jaciments israelians de Qesem i Zuttiyeh. «Estem davant un canvi de paradigma», comenten a l’uníson José María Bermúdez de Castro i Laura Martín-Francés, del grup de Paleobiologia del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH), dos dels investigadors que firmen la presentació d’aquesta troballa, en la qual també han participat altres instituts espanyols.

L’origen dels neandertals

L’origen dels neandertalsLa troballa, liderada des de la Universitat de Tel Aviv, suposa una gran alegria per als investigadors espanyols. «Fa una dècada que el Grup d’Antropologia Dental-CENIEH va publicar la hipòtesi que els neandertals es podien haver originat fora d’Europa i ara aquest fòssil ens ve a donar la raó», comenta Martín-Francés en declaracions a aquest diari. «Aquest descobriment planteja a més la possibilitat d’hibridació entre espècies i intercanvi cultural com testifiquen les eines lítiques trobades», comenta la científica.

«Fa una dècada vam publicar la hipòtesi que els neandertals es podrien haver originat fora d’Europa i ara aquest fòssil ens ve a donar la raó»

Laura Martín-Francés, investigadora del CENIEH

«Fa il·lusió que després d’anys i anys de feina sorgeixi una cosa que confirmi les nostres hipòtesis», afegeix Bermúdez de Castro. «Al Pròxim Orient sempre s’han trobat elements excepcionals i diferents però, com que fins ara es deia que només era zona de pas, totes aquestes troballes no s’han acabat d’entendre gaire bé. Crec que ha arribat el moment de començar a pensar aquest territori com un lloc molt cobejat, com a escenari de guerra i pau, on el contacte entre poblacions va donar lloc a intercanvis tant de gens com de cultures», reflexiona el científic.

Part de l’equip espanyol que ha contribuït a l’estudi d’aquest nou fòssil / CENIEH

«Estem davant un descobriment molt important. Cada vegada queda més clar que la idea que l’evolució va ser un procés lineal i simple no és encertada», comenta Carlos Lorenzo, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-A PROP), un expert independent interpel·lat per EL PERIÓDICO. «És un estudi impecable pel que fa a qualitat. I no només pel que aporta, sinó també per les preguntes que deixa obertes. Està clar que hem de revisar moltes de les afirmacions que s’han plantejat fins ara sobre l’evolució de la nostra espècie. El panorama és molt més complex del que es creia», afegeix el científic.

«Estem davant un descobriment molt important. Cada vegada queda més clar que la idea que l’evolució va ser un procés lineal i simple no és encertada»

Carlos Lorenzo, científic de l’IPHES i expert independent de l’estudi

¿Nova espècie?

¿Nova espècie?El debut de l’homo de Nesher Ramla al panorama científic ve amb una crida a la prudència. Els investigadors, de fet, encara no s’atreveixen a batejar-lo com a emblema d’una nova espècie. «Seria molt atrevit i, probablement, no seria ben rebut per la comunitat científica. Encara és aviat per saber si aquests fòssils pertanyen a una nova espècie», valora Bermúdez de Castro. En aquest sentit, Lorenzo, com a expert independent, apunta a una reflexió similar: «Si aquest fòssil s’hagués trobat fa 20 anys, segurament s’hauria anunciat a so de bombo i platerets com una nova espècie. Ara, en canvi, necessitem veure què diuen els gens abans d’afirmar una cosa així».

«Encara és aviat per saber si aquests fòssils pertanyen a una nova espècie»

José María Bermúdez de Castro, investigador del CENIEH

Notícies relacionades

Sigui quin sigui el futur d’aquest homínid, tot apunta que el seu estudi pot oferir grans sorpreses. Sobretot pel que fa a la comprensió de la nostra pròpia espècie. «El gènere homo és un palimpsest de poblacions, llinatges i espècies: erectus, georgicus, antecessor, naledi, loresiensis, luzonensis, heidelbergensis, helmei, denisovanos, neanderthalensis, sapiens. Les dades genètiques ens mostren que hi va haver múltiples expansions, contraccions i extincions locals», recorda la investigadora Marta Mirazón Lahr, del Departament d’Arqueologia de la Universitat de Cambridge, en un article adjunt als estudis acabats de publicar. «Aquest escenari fa que la diferència entre el nostre jo recent i tots els homínids que van venir abans, inclosos els nostres avantpassats humans moderns anteriors, sigui encara més excel·lent», comenta la científica.

Vista al jaciment arqueològic de Nesher Ramla, a Israel.Yossi Zaidner

«L’estudi de l’evolució humana és més que intentar respondre a l’eterna pregunta de qui som i d’on venim. No només pel que fa als nostres gens i característiques físiques, sinó també intentem reconstruir la nostra història per saber com ha canviat la nostra cultura, aprenentatge i relació amb el medi ambient i les adversitats», comenta Martín-Francés en una conversa amb aquest diari. «Som primats amb armes de destrucció massiva. Estudiar el nostre passat ens ajuda a entendre com hem arribat fins aquí i què som en aquest moment. Aquests estudis són una manera de posar-nos davant el mirall», rasa Bermúdez de Castro.