Investigació sense recursos

Les vacunes ‘made in Spain’ avancen al ralentí per la falta de finançament

Les vacunes ‘made in Spain’ avancen al ralentí per la falta de finançament

Jordi Cotrina

Els prototips espanyols de vacuna contra la Covid-19 mostren resultats més que esperançadors als laboratoris, però el seu futur depèn d’una inversió que no arriba

5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La carrera per la vacuna encara no ha acabat. Mentre una desena d’immunitzadors contra la Covid-19 ja es reparteixen pel globus, als laboratoris de tot el món es continua estudiant la viabilitat de centenars de prototips més. A Espanya, sense anar més lluny, s’estan investigant una dotzena de fórmules diferents que, si tot va bé, podrien convertir-se en la segona, tercera i quarta generació de vacunes contra el coronavirus. ¿Però quin camí han pres aquestes investigacions? ¿Què els ofereix el futur? I, sobretot, ¿quan tindrem una vacuna ‘made in Spain’?

Abans d’aclarir aquesta incògnita val la pena fer un petit incís. Tot i que les actuals vacunes han sigut un èxit, la comunitat científica defensa per tots els mitjans la necessitat de continuar investigant en solucions alternatives. Per fer front a les variants emergents del virus. Per cobrir-se l’esquena davant futures crisis sanitàries. O simplement per trobar fórmules més accessibles, barates i fàcils de produir que permetin trencar la bretxa de vacunes entre el nord i el sud global. No oblidem que, mentre que els països més rics del món estan a punt d’aconseguir la immunitat de grup, hi ha zones on les vacunes continuen arribant a comptagotes. Es preveu que alguns països tardaran entre dos i tres anys a forjar una protecció de grup davant el virus. D’allà la necessitat de continuar investigant. 

Un any de retard

L’Organització Mundial de la Salut estima que hi ha 102 assajos clínics de vacunes en marxa i 185 projectes més que es continuen investigant als laboratoris en fase preclínica. Pràcticament tots els estudis espanyols estan en aquesta fase. Testant la seva validesa in vitro i en animals a l’espera de fer el salt a les primeres proves en voluntaris. Perquè ens entenguem, estem en el mateix punt en què estaven Pfizer, Moderna i AstraZeneca fa un any. Però, ¿a què es deu aquesta diferència? Aquest diari ha preguntat a diversos investigadors implicats en aquests projectes espanyols i la seva resposta ha sigut unànime. El problema és el finançament. 

Mentre les investigacions espanyoles han tirat endavant amb centenars de milers d’euros, els grans projectes estrangers han conglomerat milers de milions de capital. I com explica el científic Javi Burgos, expert en el desenvolupament de fàrmacs, «en aquests casos temps i diners són el mateix paràmetre; la velocitat de les investigacions depèn de quants diners inverteixis». La realitat és que, tot i que la carrera de les vacunes va arrencar per a tothom alhora, no tots els projectes han tirat endavant amb la mateixa gasolina. Firmes com Pfizer, Moderna i AstraZeneca han desenvolupat els seus productes sota l’empara d’un finançament milionari i uns equips ingents. A Espanya, no cal dir-ho, la situació no ha sigut aquesta ni de lluny.

«La velocitat d’aquestes investigacions depèn de quants diners inverteixis»

Javi Burgos, expert en desenvolupament de fàrmacs

Precarietat als laboratoris

Aquest últim any, les vacunes espanyoles han acaparat titulars pels seus prometedors resultats. Però també per les condicions de precarietat que han marcat el rumb d’aquests projectes. Molt s’ha parlat, per exemple, dels investigadors investigadors mileuristes a la recerca de la vacuna espanyola. Dels científics jubilats que han hagut de tornar a treballar als laboratoris per tirar endavant aquests projectes. D’equips de treball que depenen de beques inestables i que tiren endavant els seus projectes sense prou recursos. Diversos investigadors interpel·lats per aquest diari assenyalen aquests condicionants com la principal raó de la lentitud (o manca de rapidesa) dels projectes nacionals.

«És una mica trist veure la situació de la investigació a Espanya. Hi ha talent i ganes de fer coses. Però, en qüestions com el finançament, estem a anys llum d’altres països», comenta Quim Segalés, un dels investigadors que lidera la recerca d’una vacuna des del consorci de Barcelona Supercomputing Center, Institute of Agrifood Research and Technology (IRTA), IrsiCaixa i Grífols. El projecte uneix diversos científics d’aquests centres, però cap d’ells es dedica a temps complet a la recerca de la vacuna. «Veiem que després de més d’un any d’investigació, mentre altres vacunes ja s’estan repartint pel món, les vacunes espanyoles segueixen en fase preclínica. Això hauria de fer-nos reflexionar sobre moltes coses», afegeix el científic.

«Si no tens diners, no pots avançar tan ràpid com voldries», resumeix Montserrat Plana, una de les científiques al capdavant del projecte de vacuna d’Idibaps i l’Hospital Clínic de Barcelona. El seu laboratori, explica, va obtenir finançament públic per a un any d’investigació. Però una vegada vençut aquell termini, i després d’esgotar el pressupost, els científics han seguit abocats en el projecte. Tot i que això suposi treballar gratis. «Encara tenim molt per fer i de veritat creiem que el projecte val la pena. Si alguna cosa hem après d’aquesta crisi és que, si no investiguem, estem hipotecant el nostre futur», reflexiona la investigadora.

Inversió davant pandèmies i malalties que vindran

La falta d’inversió en ciència ve de lluny. De fet, molt s’ha especulat sobre com de diferent hauria sigut el rumb de les investigacions espanyoles si fa 20 anys s’hagués invertit més en investigació. Una història que il·lustra aquesta idea és la de l’equip de Pere Joan Cardona, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Fa dues dècades, el científic va començar a treballar en una vacuna contra la tuberculosi. La investigació va mostrar que el compost era més que prometedor, però que la falta de fons va frenar el seu camí i el va relegar a la categoria de «medicament orfe». Però, amb l’arribada de la Covid-19, el laboratori va començar a estudiar de la viabilitat d’aquesta fórmula contra el coronavirus i, per què no, contra un altre tipus de malalties. «Nosaltres voldríem anar més enllà i plantejar una «vacuna de fons d’armari» que es pugui utilitzar contra tot tipus de malalties», explica el científic. 

Notícies relacionades

Amb la mirada posada tant en aquesta pandèmia com en les que vindran, els projectes espanyols a la recerca d’una vacuna estan decidits a continuar el seu camí. Cap d’ells ha llançat la tovallola encara. Això sí, demanen més fons per continuar investigant. «No hem de pensar en aquestes vacunes només com una eina contra el coronavirus. També hem de pensar que gràcies a aquests treballs estem avançant moltíssim en coneixement i que això ajudarà a fer front tant a futures pandèmies com a altres problemes de salut pública. Gràcies a aquestes investigacions, per exemple, som més a prop de desenvolupar vacunes contra el càncer», esgrimeix Cristina Fornaguera, una de les científiques al capdavant de la vacuna experimental de l’Institut Químic de Sarrià (IQS). «Aquest any més que mai, la comunitat científica ha demostrat que si s’inverteix en investigació els laboratoris poden literalment canviar el món. Només falta mantenir aquesta aposta més enllà de la pandèmia», reflexiona la científica.