Vacunes abandonades

Les primeres vacunes contra la Covid-19 que s'han rendit davant els assajos clínics

El primer ministro australiano Scott Morrison visita los laboratorios de CSL en los que se desarrolló un prototipo de vacuna contra el covid-19.

El primer ministro australiano Scott Morrison visita los laboratorios de CSL en los que se desarrolló un prototipo de vacuna contra el covid-19. / Andrew Henshaw (AAP)

Ja són quatre les immunitzacions experimentals que han abandonat la carrera científica. L'Organització Mundial de la Salut estima que, ara com ara, hi ha més de 200 projectes d'investigació en curs sobre vacunes. És possible que molts mai arribin al mercat.

Es llegeix en minuts

De vegades és millor rendir-se que desviure's per retardar un agònic desenllaç. Sinó que l’hi diguin a les quatre vacunes experimentals contra la Covid-19 que, després d'un any de laborioses investigacions, han anunciat que abandonen la carrera molt abans d'arribar a la línia de meta. Tot apunta que la història d'aquestes primeres 'vacunes abandonades' es repetirà amb gran part de les fórmules que, ara com ara, segueixen en fase d'investigació. Segons dibuixa l'últim balanç de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment hi ha 84 prototips d'immunitzacions que s'estan testant en voluntaris i 184 més que continuen investigant-se als laboratoris.

El futur de les vacunes experimentals no només dependrà dels resultats més o menys prometedors que puguin donar. També hauran de fer front a les arenes movedisses que deixa l'aprovació de les primeres vacunes contra la Covid-19. Per exemple. ¿Qui voldrà prestar-se voluntari per provar ‘a cegues’ aquestes fórmules experimentals si, al contrari, pot accedir a una vacuna segura, efectiva i aprovada? ¿Qui finançarà els milions que val tirar endavant aquests estudis clínics a gran escala? ¿I si s'aconsegueixen bons resultats que, però, no estan a l'altura dels seus predecessors? ¿Aconseguiran aquestes immunitzacions un aprovat o haurà pujat el llistó? La història de les primeres 'vacunes abandonades' dona llum sobre algunes d'aquestes preguntes.

Polèmica dels falsos positius

El 10 de desembre del 2020, quatre dies abans del llançament de la primera vacuna als Estats Units i quinze dies abans de l’inici de la campanya de vacunació europea, Austràlia va anunciar que abandonava la seva carrera per la vacuna. El projecte iniciat per la Universitat de Queensland i la firma Commonwealth Serum Laboratories arribava així a la seva fi després de mil milions de dòlars invertits pel govern australià. El seu prototip de vacuna, del qual havien emparaulat més de 50 milions de dosis, no funcionava. És més. Despertava 'falsos positius' davant proves del VIH, el virus responsable de la sida.

Aquesta història va fer la volta al món. Primer perquè la caiguda d'aquesta vacuna suposava la pèrdua de milions de dòlars, ja que el desenvolupament de totes les vacunes s'ha realitzat amb diners a fons perduts. I segon, pels resultats per l'alarma generada per uns inusuals resultats dels assajos clínics. Part dels 216 voluntaris que es van prestar a provar el compost van donar positiu a tests del VIH. Tot i que cap d'ells estava realment infectat. Els científics van descobrir que aquest fenomen es devia a la fórmula que estaven utilitzant per fer front a la Covid-19 inoculava unes proteïnes que també són presents en el VIH. D'allà els ‘falsos positius’.

Investigadors treballen a la fàbrica de CSL durant el desenvolupament d'una vacuna experimental contra la Covid-19. / James Ross

Els responsables de l'estudi es van mostrar devastats davant aquests resultats. Tot i que tot apuntava que la seva vacuna era segura i efectiva, i que tots els participants estaven sans, els 'falsos positius' suposaven un risc per a la confiança pública en l'antigen. «Així és la ciència. Et desvius però no sempre funciona», va resumir el cap d'investigació del projecte. «Ha sigut un error honest que ha costat diners, no vides humanes», van concloure diversos científics externs sobre el desenllaç d'aquesta vacuna.

Una vacuna en forma de pastilla

El 25 de gener del 2020, quan a Espanya feia ja un mes que es vacunava contra la Covid-19, finalitzava la història de la vacuna experimental contra la Covid-19 en forma de píndola de la farmacèutica Merck i la Iniciativa Internacional de vacunes contra la SIDA (IAVI). Després de gairebé 40 milions de dòlars invertits en aquest estudi, el projecte va abandonar la carrera amb uns resultats agredolços. Els assajos clínics mostraven que la vacuna era segura, però no efectiva. El medicament, de fet, generava menys anticossos que una infecció natural de Covid-19.

La farmacèutica va emetre un comunicat explicant que, tot i així, es comprometia a publicar aquests 'mals resultats' en una revista científica perquè els altres laboratoris poguessin veure què podia haver fallat en la seva fórmula. «La pandèmia remarca la necessitat de continuar invertint en investigació per abordar les amenaces a la seguretat de la salut», va concloure la firma alemanya després del fracàs de la seva primera vacuna.

Fórmula segura però no efectiva

La vacuna en forma de pastilla no va ser l'única derrota de la firma alemanya Merck. El mateix 25 de gener l'empresa va anunciar el final d'un altre assaig clínic que estava realitzant juntament amb Thermis Bioscience i l'Institut Pasteur de París. La raó era la mateixa. La fórmula semblava segura, però no eficaç. Els anticossos produïts després de la punxada eren massa escassos com per protegir un pacient davant una eventual infecció. La notícia va causar moltíssim enrenou a França, on es confiava plenament en l'èxit d'aquesta vacuna ‘de producció local’.

Un investigador treballa a seqüenciar el genoma del coronavirus SARS-CoV-2 a l'Institut Pasteur de París. / CHRISTOPHE ARCHAMBAULT

Després d'aquesta segona clatellada, Merck va anunciar que continuava amb l'estudi i la manufactura de dos fàrmacs antivirals que, segons s'està investigant, podrien ser efectius contra la Covid-19. L'Institut Pasteur, per la seva banda, també va declarar que centraria els seus esforços en dos prototips més de vacunes que, ara com ara, continuen testant-se als laboratoris. Ja arribat el mes de març, el consorci va forjar una aliança amb la farmacèutica Johnson & Johnson per ajudar amb la producció de la vacuna de la firma Janssen.

Immunització sense agulles

El 27 de gener es va anunciar el final d'un projecte que prometia una vacuna 'sense agulles' capaç d'aguantar intacta fins i tot a 40 graus centígrads. La fórmula havia sigut desenvolupada a principis del 2020 per l'Imperial College i, durant mesos, va destacar entre les més prometedores del panorama global. Però després d'un any d'investigacions, i mentre les primeres vacunes contra la Covid-19 van aconseguir la seva autorització, l'antigen britànic continuava 'estancat' en la primera fase dels assajos clínics.

Et pot interesar

«Creiem que aquest no és el moment adequat per iniciar un nou assaig d'eficàcia per a una nova vacuna al Regne Unit», va explicar l'investigador Robin Shattock, líder del projecte, amb referència a la vacuna d’AstraZeneca i Oxford. Una vegada abandonat el seu projecte de vacuna contra el coronavirus, la institució afirma haver-se centrat en l'estudi de la tecnologia per fer front a mutacions que puguin menyscabar les immunitzacions ja aprovades. «Volem que la nostra tecnologia tingui l'impacte més gran. Això significa centrar els nostres esforços en el desenvolupament de tecnologia d'ARN autoamplificadora per adaptar-se a noves variants, impulsar altres vacunes i estar preparats davant futures amenaces pandèmiques», afirma l'institut en un comunicat.