La màgia del sistema solar

Deu fenòmens astronòmics que tindran lloc durant el 2021

Al llarg d’aquest any, alguns esdeveniments com eclipsis, pluges de meteors, conjuncions i oposicions seran visibles des de la Terra

Deu fenòmens astronòmics que tindran lloc durant el 2021
4
Es llegeix en minuts

En un any marcat per la pandèmia mundial, el 2020 també ha volgut deixar un calendari astronòmic ple d’esdeveniments memorables. Entre aquests s’ha pogut disfrutar de veure l’atractiu planeta vermell més a prop que mai, també un brillantíssim Venus, la cridanera ‘lluna blava’ per Halloween o la històrica conjunció de Júpiter i Saturn amb què es va tancar l’any. Però el calendari astronòmic del 2021 no es queda enrere i té preparats alguns esdeveniments astronòmics que no tindran res a envejar al calendari de l’any anterior.

Aquesta és una llista dels fenòmens més destacables que hi haurà al llarg del 2021.

11 de febrer: conjunció de Venus i Júpiter

Si mirem cap a l’horitzó entre 20 i 30 minuts just abans de sortir el Sol i en direcció sud-est, podrem veure aquests dos planetes. A simple vista, Venus i Júpiter es veuran com dos punts brillants i semblaran estar molt a prop l’un de l’altre. Si els podem observar a través d’un telescopi, l’apreciació de tots dos serà molt més diferenciada. Saturn serà a la dreta dels planetes.

9 i 10 de març: Saturn, Júpiter, Mercuri i la Lluna

Els tres planetes i el satèl·lit per excel·lència de la Terra s’alinearan al cel per crear una imatge espectacular. Cada planeta apareixerà com un punt brillant al firmament, alienats entre si gairebé de manera perfecta. La Lluna, per la seva banda, estarà en fase creixent i acompanyarà al cel aquests tres astres. Aquest fenomen serà visible sense la necessitat d’un telescopi.

21 i 22 d’abril: pluja dels Lírids

Els Lírids de l’abril són una pluja de meteorits que normalment té lloc entre el 16 i el 26 del mateix mes, tot i que el pic serà la nit del 21 al 22. A causa de la contaminació lluminosa que pateixen les ciutats, la millor manera de veure-les és des de qualsevol punt alt de la ciutat o en zones àmplies com la platja o zones rurals. Tot i que en aquesta ocasió, una lluna plena gairebé total acompanyarà aquesta pluja de meteors en aquesta data, per la qual cosa la millor hora per veure-les és just abans de l’alba, quan es posi la lluna.

26 de maig: eclipsi lunar

Aquest fenomen astronòmic, conegut com a ‘lluna de sang’, passa quan el Sol, la Terra i la Lluna es troben alineats de manera que l’ombra del nostre planeta tapa en la seva totalitat la faç de la Lluna. La llum solar que aconsegueix travessar l’atmosfera es refracta cap a la banda de color vermell i es projecta sobre la superfície lunar, fent que aquesta es vegi en un to ataronjat o vermellós. A més, aquest fenomen coincidirà amb el que coneixem com a una ‘superlluna’ –el satèl·lit estarà en el seu punt més pròxim a la Terra–, per la qual cosa semblarà més gran i brillant. La ‘lluna de sang’ serà visible des de l’oest d’Amèrica del Nord a l’oest de Sud-amèrica, Austràlia i el sud-est asiàtic.

10 de juny: eclipsi solar

L’eclipsi solar anular o l’anomenat ‘anell de foc’ podrà ser visible de manera parcial des d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord. Aquest passa quan la Lluna, el Sol i la Terra estan alineats, de manera que el disc lunar és incapaç de tapar tot el Sol, deixant un anell de llum al voltant de la silueta lunar.

2 d’agost: Saturn en oposició

Només els planetes exteriors –els que estan més allunyats de la Terra– i la Lluna es poden trobar en oposició al Sol, i això passa quan la Terra se situa entre el Sol i un planeta exterior. Les condicions d’observació a través d’un telescopi són idònies, ja que el planeta –en aquest cas, Saturn– ocupa una posició més pròxima a la Terra i és visible durant tota la nit. A mesura que el planeta s’acosti cada vegada més a la Terra es podran observar els anells i les seves desenes de llunes.

Entre l’11 i el 12 d’agost: pluja dels Perseids

La clàssica pluja de meteors de l’agost, coneguda com les ‘Llàgrimes de Sant Llorenç’, que produeixen una ràfega d’estrelles fugaces al cel, promet ser especialment bona aquest any. Els Perseids coincidiran amb un cel fosc i sense lluna –estarà en fase creixent– pel que l’observació, així que fosquegi, serà excel·lent. El seu període d’activitat és llarg i s’estén entre el 16 de juliol i el 24 d’agost, però el seu pic serà la nit de l’11 al 12 d’agost.

14 de setembre: Neptú en oposició

En aquesta ocasió, el planeta exterior que estarà en oposició serà Neptú. El gegant gelat és el planeta que es troba més distant del sistema solar, per la qual cosa no és fàcilment identificable, excepte si es fa servir un telescopi potent. Però durant l’oposició del planeta durant el setembre, amb només uns prismàtics es pot veure el planeta blau al firmament. Per poder-lo trobar, cal buscar-lo a la constel·lació d’Aquari.

19 de novembre: eclipsi lunar parcial

Es tracta del segon eclipsi lunar de l’any, però en aquesta ocasió serà parcial. L’ombra de la Terra taparà la superfície de la Lluna gairebé en la seva totalitat, deixant només una petita franja lliure. En aquesta ocasió, els afortunats seran els que visquin als Estats Units, ja que l’eclipsi serà visible al país americà durant les primeres hores del dia 19.

La nit del 13 al 14 de desembre: pluja dels Gemínids

Per tancar l’any, un esdeveniment celestial per excel·lència: la pluja dels Gemínids, que es veurà obstaculitzada per una lluna brillant la nit de més activitat.

Temes:

Astronomia