Van arribar les primeres vacunes, ¿i ara què?
L’arribada de les primeres tandes de dosi suposa un abans i després en la crisi de la Covid-19, però la pandèmia no desapareix d’un dia per l’altre
El món esperava amb il·lusió al dia en què, per fi, arribessin les primeres vacunes contra la Covid-19. I ja estan aquí. L’aterratge d’aquests medicaments marca un abans i un després en la crisi sanitària. Però el seu efecte no serà immediat. Els experts apel·len a l’optimisme i a la paciència perquè les vacunes salvaran vides, però la pandèmia no desapareixerà d’un dia per l’altre.
Algunes de les vacunes experimentals han superat la fase final dels assajos clínics i després de demostrar la seguretat i l’efectivitat d’aquestes fórmules, les autoritats sanitàries i organismes reguladors els han atorgat una «autorització d’emergència» perquè comencin a repartir-se entre la població. Ja ha començat el repartiment.
¿Com es repartiran les vacunes?
Espanya ja ha començat a distribuir les vacunes. «Estem treballant amb els representants de salut pública de les comunitats autònomes, el Ministeri de sanitat i les filials espanyoles de les farmacèutiques per assegurar-nos que la vacunes arribin en la quantitat necessària i en els punts concrets d’ús perquè no es necessiti d’infraestructures excepcionals de què no disposem en aquests moments», explica María Jesús Lamas, directora de l’Agència Espanyola del Medicament.
La logística haurà d’adaptar-se, per exemple, a les peculiaritats de cada vacuna. Hi haurà fórmules que requereixin estar a temperatura de nevera, entre dos i vuit graus. D’altres, necessiten congelació. I altres més exigeixen cadena d’ultrafred. Com la de Pfizer i BioNTech, la que ha començat a inocular-se a Espanya, que ha de conservar-se a uns 70 graus sota zero. En molts punts de l’Àfrica, Sud-amèrica i Àsia aquesta trava logística descarta del tot la seva distribució.
¿Qui seran els primers en rebre-les?
Al principi, les vacunes seran un bé escàs. I serà tasca de cada país delimitar les seves prioritats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) suggereix començar pels col·lectius de risc; els més grans de 65 anys i els sanitaris de primera línia. La vacuna a Espanya ha començat en residències d’avis i el personal que els atén.
Hi ha fórmules que estan dissenyades per reduir els efectes greus de la malaltia i altres que eviten la transmissió del virus. Així que unes estarien més indicades per a grups de risc i altres per a col·lectius propensos a contagiar.
¿Què passarà amb les restriccions? ¿Adeu a les mascaretes?
L’anhel per la primera vacuna contra la Covid-19 reflecteix, en realitat, el desig generalitzat de tornar a la normalitat. Al dia a dia d’un món prepandèmic de gentada al carrer, bars a vessar i vida sense mascareta. Les immunitzacions contra el virus ajudaran que aquest escenari sigui cada vegada més a prop. Però la tornada a la normalitat no serà immediata. Els epidemiòlegs Antoni Trilla i Magda Campins, de qui han ressonat les veus en aquesta pandèmia com les d’unes estrelles del rock, entreveuen que a curt termini les restriccions es mantindran. Almenys en part.
«A curt termini, caldrà mantenir les mascaretes i la distància. Perquè el virus continuarà circulant. I al principi hi continuaran havent casos», argumenta Trilla, expert de l’Hospital Clínic. A més, cal tenir en compte que les vacunes no seran eficaces al 100% i que no està clar quant durarà la immunitat generada (per la qual cosa tampoc es podria descartar un escenari de ‘revacunació’, com amb la grip). «Tot i que els sanitaris siguem els primers en vacunar-nos, l’endemà cap es traurà l’EPI per anar treballar», recalca.
La bona notícia és que el futur de la pandèmia no està només en mans de la vacuna. Les autoritats sanitàries parlen de reprendre la vida en termes més o menys normals quan disminueixin els casos. Per exemple, quan estiguem en uns 25 casos per 10.000 habitants. O quan la velocitat de transmissió s’estanqui per sota d’1. Llavors podran tornar les trobades socials, tot i que a l’aire lliure. I les quedades amb amics, amb mascareta i distància. I tots els indicis d’aquesta ‘nova normalitat’.
Objectiu; immunitat de grup
L’‘antiga normalitat’ anirà tornant així que es forgi la immunitat de grup. «Quan el 60% de la població estigui immunitzada ja tindrem un pronòstic més bo», recalca Campins, especialista de l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’horitzó, per tant, no està en l’arribada de les vacunes. Sinó en construir una protecció de grup contra el virus. A Alemanya, per exemple, Angela Merkel ha afirmat que mantindrà part de les restriccions fins que un elevat percentatge de la població estigui immunitzada.
Posar-li data a aquest objectiu és arriscat. Sobretot durant una pandèmia que, si alguna cosa ens ha ensenyat, és que els plans a llarg termini poden enfonsar-se en qualsevol moment. «Fer calendaris i pronòstics no és convenient.», il·lustra Daniel López Codina, expert en anàlisi de dades sobre Covid-19 del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC-UPC).
Amb la mirada posada en el present, els experts criden a no relaxar les mesures de prevenció davant les expectatives creades per la vacuna. . «Ara cal ser molt pacients. Tots volem sortir d’aquesta, però hem d’adonar-nos que la situació és molt greu», assenyala el biofísic, apel·lant a una fórmula d’optimisme i serenitat.
Les vacunes contra la Covid-19 afegiran una arma més en la lluita contra la pandèmia. Rafael Vilasanjuan, conseller de l’Aliança Mundial de la Vacunació (GAVI), ho explica a través del següent símil. La protecció contra el virus es construeix com «talls de formatge suís». La mascareta, per exemple, suposa una primera capa de seguretat. Eficaç, però amb un forat. La distància de seguretat afegeix un tall més. I la higiene de mans un altre. La vacuna afegirà una ració clau. Però si de cop traiem totes les altres, l’esforç fet fins aleshores no servirà de res.
Missatges clars i concisos, amb optimisme i cautela
La sociòloga Alba Navalón i la comunicòloga Marta Cerezo demanen abordar la conversa sobre vacunes amb honradesa i rigor; traslladant l’optimisme dels avenços, però sempre amb la cautela que es desprèn de la incertesa. «Especular amb les vacunes, fer pensar la població que s’erradicarà completament el virus i traslladar el missatge que tornarem de seguida a l’‘antiga normalitat’ pot ser contraproduent», argumenta Cerezo, investigadora de la Universitat de Salamanca. Perquè quan aquestes promeses no es compleixin, la gent podria perdre la confiança en el procés.
Notícies relacionades
«Aquesta vacuna no serà obligatòria. I justament per això cal fomentar la confiança de la gent, perquè sinó tot l’esforç no haurà servit de res», afegeix Navalón, infermera i sociòloga de la Universitat d’Alacant. En aquest sentit, les expertes aposten per traslladar missatges clars i concisos sobre les injeccions; si aquestes fórmules passen per un procés d’assajos clínics, revisió i autorització és perquè són segures. I, tot i que el seu efecte no sigui immediat, el seu aterratge serà útil per reduir la incidència del virus.
Perquè sí, en algun moment el món tornarà a la normalitat. Tornaran les festes, els concerts i els crits als estadis. Arribaran els retrobaments amb els amics, els tiberis amb tota la família i les abraçades sense mascareta. La vacuna contra el coronavirus aconseguirà que aquest horitzó estigui cada vegada més a prop. Però per assolir-lo, encara caldrà esperar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
