30 nov 2020

Anar al contingut
El dia que arribin les primeres vacunes

El dia que arribin les primeres vacunes

L'aprovació d'una vacuna suposarà un abans i un després en la crisi de la Covid-19, però la pandèmia no desapareixerà d'un dia per l'altre

Valentina Raffio

El món espera amb il·lusió al dia en què, per fi, arribin les primeres vacunes contra la Covid-19. Les previsions més optimistes situen l’arribada de les primeres dosis a principis de l’any que ve. L’aterratge d’aquests medicaments marcarà un abans i un després de la crisi sanitària. Però el seu efecte no serà immediat. Els experts apel·len a l’optimisme i la paciència perquè les vacunes salvaran vides, però la pandèmia no desapareixerà d’un dia per l’altre.

Actualment hi ha una desena de vacunes experimentals que s’acosten a la fase final dels assajos clínicsSi s’aconsegueix demostrar la seguretat i l’efectivitat d’aquestes fórmules, les autoritats sanitàries i els organismes reguladors els podrien atorgar una «autorització d’emergència» perquè es comencin a repartir entre la població. És possible que l’any que ve no n’hi hagi una, sinó diverses vacunes en circulació. Això sí, al principi les dosis arribaran amb comptagotes.  I llavors començarà el repte del repartiment.

¿Com es repartiran les vacunes?

Espanya ja ha començat a dissenyar el seu pla de distribució de la vacuna. «Estem treballant amb els representants de salut pública de les comunitats autònomes, el Ministeri de Sanitat i les filials espanyoles de les farmacèutiques per assegurar-nos que les vacunes arribin en la quantitat necessària i en els punts concrets d’ús perquè no calguin infraestructures excepcionals de què no disposem en aquests moments», afirma María Jesús Lamas, directora de l’Agència Espanyola del Medicament.

La logística s’haurà d’adaptar, per exemple, a les peculiaritats de cada vacuna. Hi haurà fórmules que requereixin estar a temperatura de nevera, entre dos i vuit graus. D’altres, necessiten congelació. I encara unes altres exigeixen cadena d’ultrafred. Com la de Pfizer i BioNTech, que s’ha de conservar a uns 70 graus sota zero. A Espanya, aquesta només es podria dispensar a través dels hospitals. Mentre que a molts punts de l’Àfrica, Sud-amèrica i Àsia aquesta trava logística en descarta del tot la distribució.

¿Qui seran els primers en rebre-les?

Al principi, les vacunes seran un bé escàs. Quan comencin a arribar, n’hi haurà poques. I serà feina de cada país delimitar les seves prioritats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) suggereix començar pels col·lectius de risc; els més grans de 65 anys i els sanitaris de primera línia. Però tot dependrà de la vacuna.

Hi ha fórmules que estan dissenyades per reduir els efectes greus de la malaltia i d’altres que eviten la transmissió del virus. Així que unes estarien més indicades per als grups de risc i altres per als col·lectius propensos a contagiar. Els experts parlen de dissenyar un mapa de prioritats i un altre de vacunes. I a partir d’aquí anar ajuntant punts.

¿Què passarà amb les restriccions? ¿Adeu a les mascaretes?

L’anhel per la primera vacuna contra la Covid-19 reflecteix, en realitat, el desig generalitzat de tornar a la normalitat. Al dia a dia d’un món prepandèmic de gentada al carrer, bars plens i una vida sense mascareta. Les immunitzacions contra el virus ajudaran que aquest escenari sigui cada vegada més a prop. Però la tornada a la normalitat no serà immediata. Els epidemiòlegs Antoni Trilla i Magda Campins, les veus dels quals han ressonat en aquesta pandèmia com les d’unes estrelles del rock, entreveuen que a curt termini les restriccions es mantindran. Almenys en part.

«A curt termini, caldrà mantenir les mascaretes i la distància. Perquè el virus continuarà circulant. I al principi hi continuarà havent casos», argumenta Trilla, expert de l’Hospital Clínic. A més, s’ha de tenir en compte que les vacunes no seran eficaces al 100% i que no està clar quant durarà la immunitat generada (per la qual cosa tampoc es podria descartar un escenari de revacunació, com amb la grip). «Tot i que els sanitaris siguem els primers a vacunar-nos, l’endemà cap es traurà l’epi per anar a treballar», recalca.

La bona notícia és que el futur de la pandèmia no està només en mans de la vacuna. Les autoritats sanitàries parlen de reprendre la vida en termes més o menys normals quan disminueixin els casos. Per exemple, quan estiguem en uns 25 casos per 10.000 habitants. O quan la velocitat de transmissió s’estanqui per sota d’1. Llavors podran tornar les trobades socials, tot i que a l’aire lliure. I les quedades amb amics, amb mascareta i distància. I tots els indicis d’aquesta nova normalitat.

Objectiu; immunitat de grup

L’‘antiga normalitat’ anirà tornant a mesura que es forgi la immunitat de grup. «Quan el 60% de la població estigui immunitzada ja tindrem un pronòstic millor», diu Campins, especialista de l’Hospital Vall d’Hebron. L’horitzó, doncs, no està en l’arribada de les vacunes. Sinó en construir una protecció de grup contra el virus. A Alemanya, per exemple, Angela Merkel ha afirmat que mantindrà part de les restriccions fins que un alt percentatge de la població estigui immunitzada.

Posar data a aquest objectiu és arriscat. Sobretot durant una pandèmia que, si alguna cosa ens ha ensenyat, és que els plans a llarg termini poden enfonsar-se en qualsevol moment. «Fer calendaris i pronòstics sobre la futura vacuna no és convenient. Encara no sabem ni quines vacunes arribaran ni en quina quantitat», il·lustra Daniel López Codina, expert en anàlisi de dades sobre Covid-19 del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (UPC).

Amb la mirada posada en el present, els experts criden a no relaxar les mesures de prevenció en vista de les expectatives creades per la vacuna. Primer, perquè a Espanya continuem arrossegant el flagell de la segona onada de la pandèmia. I segon, perquè amb immunitzacions contra el virus o sense no podem descartar l’arribada d’una tercera, quarta i cinquena onada de casos. «Ara hem de ser molt pacients. Tots ens en volem sortir, però ens hem d’adonar que la situació és molt greu», assenyala el biofísic, apel·lant a una fórmula d’optimisme i serenitat.

Les vacunes contra la Covid-19 afegiran una arma més a la lluita contra la pandèmia. Rafael Vilasanjuan, conseller de l’Aliança Mundial de la Vacunació (GAVI), ho explica a través del següent símil. La protecció contra el virus es construeix com «talls de formatge suís». La mascareta, per exemple, suposa una primera capa de seguretat. Eficaç, però amb un forat. La distància de seguretat afegeix un tall més. I la higiene de mans una altra. La vacuna, quan arribi, afegirà una ració clau. Però si de cop traiem totes les altres, l’esforç fet fins aleshores no servirà de res.

Missatges clars i concisos, amb optimisme i cautela

Les sociòlogues Marta Cerezo i Ana Navalon demanen abordar la conversa sobre vacunes amb honradesa i rigor; traslladant l’optimisme dels avenços, però sempre amb la cautela que es desprèn de la incertesa. «Especular amb les dates d’aplicació de les vacunes, fer pensar la població que el virus s’erradicarà completament i traslladar el missatge que tornarem de seguida a l’antiga normalitat pot ser contraproduent», argumenta Cerezo, des de la Universitat de Salamanca. Perquè quan aquestes promeses no es compleixin, la gent podria perdre la confiança en el procés.

«Aquesta vacuna no serà obligatòria. I justament per això s’ha de fomentar la confiança de la gent, perquè si no tot l’esforç no haurà servit de res», diu Navalón, infermera i sociòloga de la Universitat d’Alacant. En aquest sentit, les expertes aposten per traslladar missatges clars i concisos sobre les injeccions; si aquestes fórmules passen per un procés d’assajos clínics, revisió i autorització és perquè són segures. I, tot i que el seu efecte no sigui immediat, el seu aterratge serà útil per reduir la incidència del virus.  

Perquè sí, en algun moment el món tornarà a la normalitat. Tornaran les festes, els concerts i els crits als estadis. Arribaran els retrobaments amb els amics, els tiberis amb tota la família i les abraçades sense mascareta. La futura vacuna contra el coronavirus aconseguirà que aquest horitzó sigui cada vegada més a prop. Però per arribar-hi, encara haurem d’esperar.