«Els polítics haurien de ser cauts a l'hora de parlar de la vacuna»

L’anunci de la farmacèutica Pfizer que la seva vacuna contra el coronavirus és eficaç en un 90% va ser un buf d’aire fresc després de mesos encadenant males notícies, va portar l’optimisme a les borses i va donar un gir al discurs polític. La Comissió Europea va confirmar la compra de 300 milions de dosis i, a Espanya, el Ministre de Sanitat, Salvador Illa, va confiar a començar a immunitzar 10 milions de persones a partir del gener del 2021.

Que la política s’apropiés d’una bona notícia procedent del món científic era previsible, perquè és un baló d’oxigen per a qualsevol Govern i genera esperança en els ciutadans, però convé anar amb compte amb els discursos que s’avancen als fets, avisen els experts en comunicació política.

«A partir d’ara no es parlarà tant de contagis, saturació d’hospitals i morts, perquè el discurs polític i el dels mitjans girarà al voltant de la vacuna. Sense amagar el que està passant, permet que la societat comenci a passar de la tristesa a l’esperança. Aquest canvi li pot venir bé al Govern», afirma Jorge Santiago, director del Centre Internacional de màrqueting polític de la Universitat Camilo José Cela.

Promeses difícils de complir

No obstant, afegeix, hi ha el risc que es comencin a fer promeses difícils de complir. «En una situació de crisi hem de ser prudents. Tot i que la perspectiva de la vacuna és una llum al final del túnel, s’han de gestionar bé les expectatives, perquè no tot depèn de la política, sinó de la ciència». Santiago vaticina, així mateix, una forta pressió política sobre els laboratoris farmacèutics.

Marta Rebolledo, professora de comunicació política a la Universitat de Navarra, també alerta davant l’excés de triomfalisme. «Tots estem àvids de bones notícies, i la vacuna ho és, però ¿realment som en una nova etapa? Tot i que és positiu, això no vol dir que la pandèmia s’hagi acabat».

Segons el seu parer, els líders polítics haurien de donar a l’opinió pública missatges «cauts, realistes, clars i coherents». «Res de triomfalismes, perquè això pot tenir l’efecte contrari i provocar que la gent es relaxi», diu.

Rebolledo creu igualment que la comunicació governamental ha de buscar un equilibri entre el gestor, que té la legitimitat, i les anomenades ‘bates blanques’, que tenen el coneixement. En aquest context, considera que Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, ha perdut credibilitat i hauria de ser rellevat.

Nova guerra freda

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

D’altra banda, el professor de la Universitat Camilo José Cela i expert en semiòtica política, Max Römer, crida l’atenció sobre el fet que Rússia anunciés 48 hores després de la farmacèutica nord-americana que la seva vacuna Sputnik V aconseguia una eficàcia del 92%, una cosa que pot interpretar-se com «una nova guerra freda». «Vivim una batalla pel poder politicosanitari», afirma.

Així com la resta dels seus col·legues, Römer adverteix que els discursos poden anar més de pressa que els fets i defraudar les expectatives. «Estan més vinculats a l’esperança que a la facticitat. Convé no prometre debades. La gent necessita sensatesa, certeses i si no es tenen, s’ha de dir». ‘no tenim certeses’, així de cru, perquè ha mort molta gent».