Descobert en els núvols de Venus un gas present a la Terra

Un grup d’investigadors va constatar la «presència aparent» de fosfina en les capes ennuvolades de Venus, un gas existent a la Terra, i la seva procedència es podria deure a un fenomen desconegut o a una forma de vida, segons un estudi publicat dilluns a ‘Nature Astronomy’.

És la primera vegada que es troba fosfina (o fosfà) en un dels quatre planetes tel·lúrics del Sistema Solar, «a part de la Terra», va indicar Jane S. Greaves, professora d’astronomia de la Universitat de Cardiff que va dirigir l’estudi.

El gas va ser detectat mitjançant l’observació de l’atmosfera venusiana amb l’ajuda de dos radiotelescopis. «Podria procedir de processos desconeguts de fotoquímica o geoquímica o, per analogia, de la producció biològica de fosfina a la Terra, gràcies a la presència de vida», explica l’estudi. Aquest compost es troba també en planetes gegants gasosos del Sistema Solar, però no és d’origen biològic.

Compost tòxic

La presència de fosfina, un compost altament tòxic, no sorprèn en l’atmosfera infernal del segon planeta més pròxim al Sol, composta en un 97% de gas carbònic.

En la seva superfície, la temperatura és d’una mitjana de 470 graus, amb una pressió més de 90 vegades superior a la de la Terra. Però és en l’espessa capa de núvols hiperàcids que cobreixen Venus fins a uns 60 quilòmetres d’altitud on l’equip de Greaves suposa que es poden trobar les molècules.

«Allà, els núvols són ‘temperats’, al voltant de 30 ºC», segons l’estudi, que no exclou que el gas es formi a una altitud més baixa i calenta abans d’elevar-se.

¿D’on procedeix?

Però, ¿d’on procedeix? Greaves, que confia «haver tingut en compte tots els processos susceptibles d’explicar la seva presència en l’atmosfera de Venus» abans de descartar-los, creu que només queda com a hipòtesi un procés desconegut o una forma de vida.

Notícies relacionades

El cervell es distingeix d’altres des del naixement, com una empremta dactilar

Svante Pääbo, l’investigador de l’ADN ancestral

En aquest últim cas, «creiem que tindria una mida petita per poder flotar lliurement», explica la científica, que en el seu estudi «insisteix que la detecció de fosfina no suposa una prova robusta de vida, sinó que només constata una química anormal inexplicada».

Per això Greaves i els seus col·legues advoquen per una observació més precisa d’aquest fenomen mitjançant un telescopi espacial o bé una nova visita per sonda de Venus o de la seva atmosfera.