L'escalfament global podria fer que s'extingissin els ossos polars abans del 2100

El canvi climàtic podria significar abans de final de segle la quasi extinció dels ossos polars, incapaços d’alimentar-se al desaparèixer les plaques de gel a l’oceà, segons un estudi publicat dilluns a ‘Nature Climate Change’.

Si les emissions de gas amb efecte d’hivernacle segueixen al mateix ritme que en l’actualitat, «la caiguda de la reproducció i la supervivència posarà en perill la persistència de gairebé totes les subpoblacions d’aquí al 2100», segons els investigadors, que remarquen que inclusivament en l’escenari més favorable l’extinció d’aquests plantígrads només seria ajornada.

En un estudi publicat dilluns a Nature Climate Change, investigadors van analitzar la desaparició progressiva del seu hàbitat, les plaques de gel des d’on atrapen les foques indispensables per a la seva alimentació.

El carnívor, que viu a les regions àrtiques on la temperatura pot baixar fins a -40°C a l’hivern, pot dejunar durant mesos.

Menys gel

Amb l’escalfament del planeta, dos vegades més ràpid a l’Àrtic, la falta de gel dura cada vegada més temps. Incapaços de trobar en el seu entorn un altre aliment tan ric com les foques, una major quantitat d’ossos famèlics s’aventuren lluny del seu territori, a prop de les zones habitades.

El desglaç és un desafiament especial per a les femelles, que entren a la tardor als seus refugis per parir al mig de l’hivern i emergir després a la primavera amb els seus cadells d’os.

«Han d’atrapar prou foques per guardar greix i produir la llet requerida per alimentar els seus petits», explica a l’AFP Steven Amstrup, un dels autors de l’estudi i científic en cap de l’ONG Polar Bears International.

«Estimant el pes màxim i mínim dels ossos, i modelitzant la seva despesa energètica, hem calculat el nombre límit de dies de dejuni que pot suportar un os polar abans que la taxa de supervivència dels adults i petits comenci a declinar», afegeix Peter Molnar, de la universitat de Toronto.

125 dies sense menjar

Un mascle de la subpoblació de la badia de Hudson amb un pes 20% per sota del normal a l’inici del dejuni, només sobreviurà 125 dies, en comptes de 200 amb pes normal. Els 25.000 ossos polars estan repartits en 19 subpoblacions diferents al Canadà, Alaska, Sibèria, l’illa Svalbard i Groenlàndia.

Notícies relacionades

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

Segons l’estudi, aquests grups no seran afectats al mateix ritme. Si les emissions de gas amb efecte d’hivernacle segueixen la cadència actual, «la caiguda de la reproducció i supervivència posarà en perill la persistència de gairebé totes les subpoblacions d’aquí al 2100», conclouen els investigadors.

Inclusivament si l’escalfament es limités a 2,4 °C amb relació a l’era preindustrial, això «no garantiria salvar els ossos polars a llarg termini», agrega. En el planeta la temperatura ha augmentat 1°C des de l’era preindustrial.