Un satèl·lit revela alguns focus de pol·lució a Espanya en la quarantena

Des de l’inici del confinament pel Covid-19, l’Agència Espacial Europea (ESA) ha anat publicant mapes que certifiquen una enorme baixada de la contaminació. No obstant, en el mapa referent al confinament parcial (del 14 al 31 de març) apareixen unes taques de pol·lució en uns punts concrets d’Espanya. EL PERIÓDICO ha intentat interpretar-los amb l’ajuda de l’equip de Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC).

El satèl·lit Sentinel-Sentinel-5P de l’ESA ha monitorat el diòxid de nitrogen (NO2), un gas tòxic produït per la combustió a altes temperatures, per exemple en els cotxes.

Fàbriques i incendis

Les taques visibles en els mapes no representen necessàriament emissions fortes i contínues. Un exemple d’això és la taca detectada prop de Motril (Granada). En aquesta zona no hi ha vivendes ni indústries. Però Jordi Massagué, de l’equip de Querol, va descobrir que el primer dia del confinament hi va haver un incendi en aquest paratge, que va generar el NO2 registrat.

Les taques de Martorell (Baix Llobregat) i Castelló (País Valencià) són potser menys anecdòtiques. La primera correspon a un gran polígon industrial, que inclou una acereria enorme. La segona se situa per sobre d’unes fàbriques de rajoles, en una zona que proveeix de ceràmica el 15% del món, segons Querol.

La taca més misteriosa és la que apareix al sud de Manresa (Bages), sense una font clara. Al tractar-se d’una zona enfonsada, gasos de calefacció o altres fonts es podrien quedar estancats més temps del normal, segons Querol.

El satèl·lit no pren dades quan hi ha núvols i el període analitzat és molt curt: probablement, hi ha moltes altres fonts de NO2 (per exemple, centrals tèrmiques), que no surten reflectides.

«En general, la gran indústria no ha parat perquè fabrica per als serveis essencials», observa Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat. «Ens estranya que no apareguin la petroquímica de Tarragona o el port de Barcelona», apunta. Querol resta importància a aquestes zones, perquè no emeten gaire NO2, però sí altres gasos.

Fum o fam

És aviat per treure conclusions d’aquestes imatges. Però els investigadors consideren que l’exercici proposat per aquest diari és interessant.

«Als anys 50, a la zona de la ceràmica de València deien: fum o fam», recorda Querol. «No és bo relacionar una bona qualitat de l’aire amb una crisi. El risc és que, per sortir de la crisi, es debilitin les polítiques ambientals», afegeix.

Notícies relacionades

«L’enginyeria social, o l’art de l’engany, afecta a tots els col·lectius per igual»

Els homes i les dones posen sal als plats per motius diferents, segons un estudi

«A mesura que es treuen restriccions, la contaminació torna a nivells anteriors a la Xina», afirma Claus Zehner, responsable de Sentinel-P5 de l’ESA. Segons aquest investigador, el gran experiment del confinament proporcionarà dades sòlides sobre com millora la qualitat de l’aire per cada percentatge de reducció de trànsit. «Aquestes dades han de servir per prendre decisions futures», afirma.  

 «M’agradaria que la recuperació no es fes en contra de la qualitat de l’aire i del clima. Cal accelerar l’economia sense deixar de respectar el medi ambient, per exemple aprofitant el teletreball», afirma Rius.