«Tots volem una vacuna al més aviat possible, però no a qualsevol preu»

¿Pastilla vermella o pastilla blava? ¿Arriscar-se immediatament amb un tractament experimental que encara no ha demostrat la seva seguretat i eficàcia? ¿O esperar mesos, o fins i tot anys, que les proves en recolzin la validesa? Aquest debat, en la gran majoria dels casos, sol inclinar-se cap al costat de l’evidència científica. Però ara mateix, a causa de la pressió per la crisi sanitària global desencadenada pel Covid-19, la resposta no és tan clara. D’una banda, hi ha qui argumenta que la urgència de trobar solucions justifica que la ciència se salti alguns protocols. Però, d’una altra banda, hi ha qui recorda que són justament aquests processos els que avalen el resultat final. «Ara més que mai hem de fer un esforç per mantenir la racionalitat. Trobar una solució és essencial, però no podem permetre’ns un pas en fals en la lluita contra el coronavirus», defensa Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia i membre del Comitè d’Ètica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

¿Fins a quin punt és lícit demanar a la ciència que, davant una situació tan excepcional com la que estem vivint, llenci els seus protocols per la finestra i acceleri l’obtenció de resultat?

Passar directament de la teoria a la pràctica és un risc. Tot i que un estudi hagi donat bons resultats en un experiment de laboratori, no podem assegurar que també ho faci en persones. Tots desitgem una vacuna disponible al més aviat possible, però no a qualsevol preu. Abans de començar els assajos clínics en pacients, necessitem demostrar que la cura que estem implementant no causa més mal del que pretenem resoldre i que, a més, és realment útil. I això només s’aconsegueix passant per les proves en cèl·lules in vitro i pels experiments amb models animals. Totes aquestes fases tarden mesos, fins i tot anys, a donar resultats. I de vegades fallen just quan sembla que estan arribant a la meta. Però és justament aquest procés el que garanteix que el resultat final és el millor possible.

En el cas de les vacunes, ¿quin és el risc de saltar-se algunes parts d’aquest procés?

Que no pots assegurar el resultat. Fa uns anys, un dels models de vacuna que s’estaven desenvolupant per al SARS va donar el resultat contrari al que s’esperava. Les vacunes es dissenyen per protegir els individus d’una infecció. Però en un experiment en ratolins es va observar que l’aplicació d’aquest preparat donava com a resultat una infecció encara més greu. I no és la primera vegada que passa una cosa així. Als anys 60 també hi va haver experiments amb immunitzacions per a virus respiratoris que no només no aconseguien augmentar la protecció, sinó que predisposaven a un risc més gran. Recordem, a més, que les vacunes s’apliquen en persones sanes, així que és molt important assegurar el resultat...

Llavors, ¿no hi ha manera d’accelerar aquests estudis?

Sí que n’hi ha. La solució passa per accelerar alguns processos, no per eliminar-los. Podem, per exemple, plantejar experiments animals amb mostres més petites. I establir uns períodes de seguiment més curts per veure si es desenvolupen símptomes de manera inesperada. Es fa així perquè, en cas que tot vagi malament, assumim el risc de perdre la vida d’un ratolí. Però no d’una persona.

Tot i així, hi ha assajos de vacunes per al Covid-19 que es plantegen directament en pacients... I,

si alguna cosa surt malament, serà un desastre. Imagineu-vos que es comencen a aplicar vacunes ineficaces i que els pacients comencen a sortir al carrer creient que no es poden infectar i al final es posen malalts. O pitjor. Imagineu-vos que la vacuna resulta amb efectes adversos importants. Aquest és el tipus de contraindicacions que s’intenten evitar amb estudis preclínics i clínics detallats. Si aquests assajos fallen, la gent començarà a buscar culpables i preguntar per què ningú va fer res per prevenir aquest mal. Això podria perjudicar molt la confiança en la ciència. I difícilment hi haurà marxa enrere...

¿Passa el mateix en el cas dels tractaments experimentals per a aquest coronavirus?

No. Els fàrmacs que s’estan provant per tractar els pacients infectats de Covid-19 són medicaments que havien sigut dissenyats per a altres propòsits i que ja han passat les proves de seguretat. Ara s’està estudiant fins a quin punt poden ser eficaços per combatre aquesta infecció. Però, almenys, ja sabem que són segurs i que, en les dosis indicades, no causen danys en els pacients. Per això és probable que arribem abans a un antiviral que a una vacuna.

En el cas dels medicaments, també cal tenir en compte que es treballa amb la urgència d’haver de tractar els pacients actualment malalts... És clar.

Però necessitem que aquests medicaments estiguin recolzats per proves. En els casos més extrems, la legislació també preveu que es pugui fer un ús compassiu de tractaments experimentals. Però només s’hi hauria de recórrer de manera puntual, quan el pacient no respon a cap dels tractaments validats. I, mentrestant, continuar investigant l’eficàcia d’aquests fàrmacs als laboratoris.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Quina és, doncs, la lliçó que creu que hauria de prevaler en aquests moments?

El missatge és clar. En els moments de pressió és quan hem de ser més exigents amb nosaltres mateixos. Sempre hem reclamat una evidència científica robusta per validar un tractament. I ara encara més.