29 març 2020

Anar al contingut

EXPERTA EN 'FACT-CHECKING'

Cristina Tardáguila: «Les fake news s'expandeixen com el virus»

Un projecte internacional integrat per un centenar de periodistes desmenteix més de 1.000 notícies sobre el coronavirus en tot just dos mesos

«Les notícies enganyoses sobre falsos remeis són les més perilloses perquè la gent està espantada i es llança a provar qualsevol cosa», explica la periodista

Valentina Raffio

Cristina Tardáguila: «Les fake news s'expandeixen com el virus»

«Les ‘fake news’ s’expandeixen com el virus», sentencia Cristina Tardáguila, directora adjunta de l’International Fact-Checking Network, una una xarxa global d’investigadors i periodistes dedicada aquests dies a desmentir notícies falses sobre el coronavirus. El projecte ja reuneix més de 100 professionals de 45 països i en fins a 15 idiomes dedicats a analitzar la informació que sorgeix als territoris afectats. La seva tasca ja ha aconseguit detectar al voltant de 1.000 notícies falses sobre el virus i totes les teories de la conspiració que l’envolten. «És la col·laboració més gran de la història del ‘fact-checking’ fins ara», explica en una conversa telefònica amb aquest diari.

El projecte va començar el 24 de gener, quan la crisi sanitària es concentrava principalment a la Xina. Des d’aleshores, així que el coronavirus ha anat arribant a més territoris, la xarxa de verificadors també s’ha anat ampliant per respondre a les preguntes que sorgien de tots aquests llocs. «Tota la informació que hem analitzat és mentida. Hi ha coses que són inexactes; d’altres, enganyoses, i d’altres, parcialment falses», explica Tardáguila, que el 2018 va guanyar el premi de periodisme d’EL PERIÓDICO per la seva lluita contra les fake news.

Les 6 onades de desinformació

Dos mesos després de l’inici del brot a Wuhan (Xina), les notícies flases sobre el coronavirus ja han generat sis ‘onades de desinformació’. La primera, originada a Àsia, es va centrar en les falses teories sobre l’origen del virus. Alguns fins i tot van atribuir l’aparició d’aquest patogen a un laboratori secret controlat per les forces armades o Bill Gates, mentre que les recerques científiques fetes fins ara apunten a una mutació sorgida d’un animal. La segona onada es va centrar en la difusió de fotografies i vídeos editats o fora de context, on es mostrava gent morta de cop o desmaiada a causa del coronavirus, tot i que la malaltia no causa episodis de mort sobtada.

La tercera onada de fal·làcies s’ha centrat en les notícies enganyoses sobre com prevenir i curar la malaltia. «Aquesta és potser la més perillosa perquè la gent està espantada i es llança a provar qualsevol remei que li pugui ser útil. I tots els mètodes que hem analitzat sobre això són, en el millor dels casos, inofensius. Però també n’hi ha de tòxics i molt perillosos», explica Tardáguila. Alguns dels falsos tractaments identificats fins ara, i que també han sigut desmentits per les autoritats sanitàries, suggereixen des del consum d’infusions o vitamines (ineficaços contra aquest patogen) i les falses vacunes (inexistents, de moment) fins a la ingesta de solucions basades en lleixiu (tòxiques sota qualsevol circumstància).

«El risc de les notícies enganyoses és que arribin a col·lectius vulnerables. Poden generar una por aterridora»

Cristina Tardáguila

Experta en ‘fact-checking’

La quarta onada de desinformació difon la teoria que aquesta pandèmia és un «mètode per exterminar la humanitat». La cinquena versa sobre la superioritat d’algunes religions o races que, ara per ara, han resultat menys afectades per l’expansió del Covid-19. La sisena, sobre l’accés i la veracitat de les proves de diagnòstic. La setena, que acaba de començar, sobre la realitat dels confinaments.  «El risc d’aquestes ‘fake news’ no és que vagin circulant per tot el món, sinó que arribin a col·lectius vulnerables. Si a tu o a mi ens arriba alguna cosa sobre teories de la conspiració, és probable que les analitzem amb un cert sentit crític. Però si aquesta mateixa notícia arriba a mans dels nostres avis i àvies... la por que generen és aterridora», conclou la periodista.

El rastre de les ‘fake news’

Si alguna cosa està demostrant aquesta situació inèdita de crisi sanitària internacional és que les ‘fake news’ no tenen bandera. Ni idioma. Ni tan sols ideologia definida. Poden sorgir i expandir-se des de qualsevol racó del globus. Més si, com en aquest cas, van acompanyades d’una important dosi de por i incertesa entre la població. «Som davant d’una globalització de la mentida», considera Tardáguila. «Encara no sabem qui hi ha darrere d’aquestes ‘fake news’, tot i que ja estem planejant treballar amb acadèmics i investigadors per esbrinar-ho. Tot i així, sí que podem veure que darrere de determinades notícies falses hi podria haver el moviment antivacunes o determinats corrents polítics que utilitzen la desinformació per crear un determinat relat», argumenta la periodista.

«Darrere d’algunes desinformacions hi ha moviments antivacunes i certs corrents polítics»

Cristina Tardáguila

Experta en ‘fact-checking’

Les xarxes, unes plataformes sense frontera, serveixen com a mitjà de difusió d’aquestes idees. Donar la culpa a aquestes eines tecnològiques, no obstant, seria un error. «El problema no és de les xarxes socials, és de la forma que té la gent d’interactuar-hi. Si tots ens paréssim un moment per llegir i entendre la informació abans de compartir-la seria molt més fàcil frenar la desinformació», explica Tardáguila. Una guia bàsica per aplicar el pensament crític abans de compartir inclouria, per exemple, una cosa tan senzilla com comprovar la font de la qual prové la notícia, el seu autor, el dia i, en cas que el contingut soni massa bo o massa dolent per ser real, una breu recerca per internet.