Traves judicials deixen en l'aire 216 doctorands a Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ajornat fins al 14 d’abril el judici sobre la durada dels contractes de doctorat a Catalunya, que estava previst per a aquest dimarts al matí. Aquesta decisió deixa en suspens la continuïtat laboral d’uns 216 joves investigadors, els contractes dels quals s’acaben el 31 de març.

Si el tribunal hagués dictaminat a favor dels doctorands, aquests contractes –els denominats ajuts FI de la Generalitat, que tenen una durada de tres anys– s’haurien estès fins a un quart any. Així ho estableix l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF), una llei estatal que el Govern i les universitats catalanes consideren que no s’aplica als seus contractes.

Manca d’una prova

L’ajornament va ser sol·licitat dilluns per Mireia Bazaga Laporta, l’advocada dels doctorands demandants, representats pel sindicat CGT. Bazaga ha explicat que les universitats i la Generalitat no han aportat una prova que considera fonamental: la llista completa de contractes vigents susceptibles de ser estesos en els pròxims anys, que el sindicat estima en uns 1.200.

També es va interposar una altra trava: una demanda de les universitats amb el mateix objecte que la de la CGT (és a dir, definir si el quart any de contracte és obligatori o no). Les universitats no van dirigir aquesta demanda a la CGT, sinó als sindicats amb més representació, CCOO i UGT.

Fora del tribunal, la CGT i el col·lectiu que representa, Doctorandes en Lluita, han acusat les universitats i el Govern d’entorpir el judici. »[L’ajornament] és una mesura per guanyar temps, però nosaltres no pararem. Tenen una oportunitat més per [fer-nos cas i] no allargar el judici», ha dit Alejandro Ramos, jove investigador de Doctorandes en Lluita.

L’advocat de les universitats catalanes, Paco Carretero, ha negat rotundament aquesta interpretació. «Nosaltres no n’hem demanat la suspensió; ho ha fet la CGT. Estem interessats que s’aclareixi com més aviat millor si l’extensió al quart any és obligatòria i automàtica o no», ha afirmat Carretero.

Segons el lletrat, les universitats estaran en el seu dret si es neguen a estendre els 216 contractes que acaben al març. En una vista prèvia del judici, la sala va negar la petició de la CGT que es prorroguessin tots els contractes de forma automàtica durant l’espera de la sentència.

56 contractes a la UB

De fet, l’ajornament afectarà gairebé segurament uns  56 contractes més de tres anys, propis de la Universitat de Barcelona, que s’acaben el 30 d’abril. D’altra banda, 40 contractes FI de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que acaben el 31 de març sí que s’haurien d’estendre perquè aquesta universitat és l’única que ha adoptat els estàndards de l’EPIF.

L’estatut es va aprovar el 2019, gairebé una dècada després de la llei de la ciència del 2011, que n’ordenava redacció. No obstant, el Govern es va blindar davant de les despeses addicionals per complir-lo, que van a càrrec de comunitats autònomes i universitats. Aquestes es neguen a pagar. Doctorandes en Lluita es va constituir per protestar davant d’aquest fet a Catalunya, on més abunden els contractes doctorals de tres anys.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

No està clar si l’extensió al quart any és automàtica. Fonts del Ministeri de Ciència van afirmar que és facultativa, mentre que el Síndic de Greuges va recomanar que fos obligatòria. 

El Govern ha canviat de posició sobre el fet que els contractes catalans duren menys que els estatals (els del Ministeri de Ciència, anomenats FPI, duren quatre anys). Al principi va defensar el seu model de tres anys però després va al·legar falta de recursos.