21 febr 2020

Anar al contingut

11 DE FEBRER, DIA DE LA DONA I LA NENA EN LA CIÈNCIA

Dones científiques i activistes: reflex d'una ciència compromesa

Tres professionals de la comunitat científica expliquen la seva lluita com activistes pels drets de les persones trans, el feminisme, la salut mental, la crisi climàtica o contra les falòrnies que atempten contra la salut

Valentina Raffio

Dones científiques i activistes: reflex d'una ciència compromesa

La ciència, lluny de quedar-se en un terreny imparcial i distant, es pot convertir en un camp de batalla en què lluitar per un món millor. Parafrasejant el poeta, el coneixement científic és una «arma carregada de futur». Avui, 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, és la jornada perfecta per repassar la trajectòria de diverses científiques que, a més de sobresortir en el seu sector, destaquen pel seu activisme en causes molt diverses. És a dir, expertes que utilitzen la seva plataforma, la seva veu i els seus coneixements per parlar de qüestions amb una important càrrega social.

Matemàtiques inclusives

La jove matemàtica Aurora Ranchal compagina la seva dedicació al fascinant món dels nombres amb un ferri activisme en defensa dels drets de les persones trans, del feminisme i de la salut mental. La seva lluita, explica, «és, en certa manera, autodefensa». «M’agradaria pensar que a hores d’ara ja no faria falta desmentir els arguments que utilitzen alguns per discriminar; per exemple, quan diuen que la transsexualitat és antinatural o que les dones són menys intel·ligents per la seva biologia. Però, vist això, l’activisme científic és més necessari que mai». En aquesta batalla virtual per rebatre unes fal·làcies que afecten grups de persones especialment vulnerables, la matemàtica esgrimeix evidència científica contrastada contra tesis desfasades. La majoria de les vegades, a través de xarxes socials. En el relat, a més, destaca la seva història en primera persona per emfatitzar les conseqüències que tenen aquests arguments cap als subjectes interpel·lats. «Així com un error de càlcul pot fer que un coet s’estavelli, un mal ús d’un concepte biològic, per exemple, pot ferir tot un col·lectiu», reflexiona la noia. «Aquestes mentides fan mal», afirma.

Aurora Ranchal, matemàtica i activista / FERRAN NADEU

Física per a la justícia climàtica

Olga Alcaraz és investigadora del departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya i coordinadora del grup de treball sobre Governabilitat del Canvi Climàtic. En el seu cas, la barrera entre la seva tasca científica i el seu activisme resulta tan difusa com inseparable. Utilitzar dades científiques per visibilitzar l’abast de la crisi climàtica és, en si mateix, una manera de conscienciar. I conscienciar és el preàmbul d’un activisme a la recerca de solucions per aturar el problema. «Els científics tenim l’obligació moral de posicionar-nos davant d’un problema d’aquesta magnitud. Ara mateix, quedar-se al marge no és una opció», recalca. Als seus informes, presentats davant dels experts de l’Acord de París i a la recent COP25, hi ressonen termes com la justícia climàtica i la divisió responsable de les emissions de carboni. Aquests conceptes, explica, apel·len a la necessitat de promoure un desenvolupament sostenible sense deixar de banda la lluita pels drets humans.

Olga Alcaraz, física contra la crisi climàtica / FERRAN NADEU

Divulgació contra les falòrnies 

Gemma del Caño, farmacèutica i experta en els secrets de la indústria alimentària, ha forjat la seva reputació divulgant i desmentint notícies falses. Primer, submergint-se en el món dels mites dels aliments. I després, desmuntant la validesa de pseudoteràpies com l’homeopatia. Recentment guardonada amb el premi Pepe Cervera al Foment del Pensament Crític, l’apotecària utilitza la seva formació científica per «anar més enllà dels arguments a favor o en contra i explicar, pausadament, el per què de les coses». «Les boles solen partir d’una petita veritat que es tergiversa. Així que no pots partir de la premissa que tot és blanc o negre, sinó que t’has de posar de ple a explicar els polèmics grisos», explica. Entre els seus debats més recurrents, la falsa presència d’antibiòtics a la carn, la farsa dels additius tòxics, el mite dels superaliments i els fraudulents remeis casolans que diuen curar-ho tot, com el bicarbonat amb sal. «Tots aquests temes tenen una part ideològica, gairebé de fe. Així que jo no puc intentar convèncer algú que s’aferra a les seves creences. Parlo per als qui tenen la capacitat de dubtar», reflexiona.

Gemma del Caño, farmacèutica contra les falses llegendes

Dones en la ciència

Les veus compromeses d’aquestes científiques ressonen amb més força un dia en què, com cada 11 de febrer, institucions de tot el món reivindiquen el paper de les dones en la ciència. L’objectiu, destacar la tasca de les actuals professionals, que ara com ara tan sols representen el 30% de la comunitat científica. I no menys important, crear referents per a les noves generacions. «Quan parlem de dones en la ciència hem d’anar més enllà d’anomenar Marie Curie i Hipàtia d’Alexandria. N’hi ha moltes més. Només necessitem conèixer-les», argumenta Ranchal. «També hem de desfer-nos dels tòpics que, avui dia, fan que moltes joves se sentin allunyades d’aquest món. El missatge que la ciència ens necessita a tots i a totes ha de calar en la societat, començant pels més petits», comenta Alcaraz. «La falta de dones en la ciència es pot explicar en part per una barrera social i en part per una personal. Així que, si pogués llançar un missatge, demanaria a les nenes que lluitin pels seus somnis i que no deixin que ningú, ni elles mateixes, imposi un límit», conclou Del Caño.