25 febr 2020

Anar al contingut

RECONSTRUCCIÓ DE LA VEU

La mòmia de Nesyamun recupera la veu després de 3.000 anys de silenci

Una reconstrucció de l'aparell vocal del sacerdot egipci permet simular el so que emetia

El treball, publicat a 'Science Advances', obre la porta a recuperar altres «veus perdudes» del passat

Valentina Raffio

Després de més de 3.000 anys d’obligat silenci, forçat per la seva pròpia defunció, el sacerdot egipci Nesyamun ha recuperat la veu. Per primera vegada, un equip internacional de científics ha aconseguit reconstruir una còpia exacta de l’aparell vocal d’una mòmia per tal de recuperar almenys una mostra del so que emetia el religiós en els seus rituals al temple de Karnak. Ara, complint l’últim desig que es recull en els jeroglífics que guarneixen el seu sarcòfag, aquesta nova investigació aconsegueix que el religiós «torni a parlar després de la seva mort» perquè almenys pronunciï un fonema (a mig camí entre una ‘a’ i una ‘e’) i, a partir d’allà, imaginar com podien sonar els seus càntics.

El grunyit de Nesyamun, presentat aquest mateix dijous en una nova investigació de la revista ‘Science Advances’, és la primera veu que s’ha aconseguit rescatar de l’antic Egipte. Per aconseguir-ho, s’ha hagut d’escanejar les restes de la mòmia mitjançant una tomografia computaritzada, crear una còpia en tres dimensions del tracte vocal i dissenyar una laringe electrònica que finalment pogués emetre el so. L’equip multidisciplinari que ha dissenyat aquest estudi, en el qual s’inclou la perspectiva d’enginyers electrònics, arqueòlegs i metges, emmarca aquest èxit tècnic en l’antiga creença egípcia que «pronunciar el nom dels morts és fer-los viure una altra vegada» i en l’última voluntat que el sacerdot va deixar escrita a la seva tomba.

Silenci sepulcral

Aquest treball és l’últim de molts que centren la seva mirada en la mòmia de Nesyamun, emmagatzemada i estudiada des del 1824 a les instal·lacions del museu de Leeds, al Regne Unit. Ja posats, molts es preguntaran per què una vegada obtingut el so no s’ha intentat reconstruir la parla de Nesyamun o fins i tot simular un discurs o un càntic complet. La resposta és senzilla. «Fer-ho requeriria coneixement sobre les articulacions rellevants del tracte vocal, la fonètica i els patrons de temps del seu llenguatge», recalquen els investigadors en aquest estudi. Els responsables d’aquest treball, previsors davant de les possibles crítiques dels oients, també s’excusen recordant que ni la llengua ni el paladar de Nesyamun estan en les seves millors condicions i que, al cap i a la fi, fa tres mil·lennis que està en silenci sepulcral.

L’èxit tècnic que ara ha fet possible que sentim la veu de Nesyamun podria en un futur obrir la porta a reconstruir altres veus perdudes del passat. Això sí, els investigadors adverteixen que per restaurar un so fa falta que els teixits tous estiguin perfectament preservats. Les veus dels esquelets, per tant, continuarien sent impossibles de rescatar. Però, segons suggereixen subtilment els autors d’aquest nou estudi, tampoc seria tan forassenyat rescatar les veus dels castrati  del segle XVII que no van poder ser registrades. Si els seus cossos estiguessin clars, esclar. 

Més enllà de les especulacions, els experts defensen que la reconstrucció de les veus del passat permetran a les persones «interactuar amb el passat de maneres completament noves i innovadores». Algun dia, sense anar més lluny, els museus podrien incorporar aquests sons reals a les exposicions sobre l’època dels faraons de l’antic Egipte per oferir una nova perspectiva sobre els protagonistes del passat. Tot i que sigui a través d’unes veus d’ultratomba.

Temes: Antic Egipte