ANIVERSARI TECNOLÒGIC

50 anys de l'origen d'internet, ¿i ara què?

Arpanet va obrir nous horitzons el 1969 connectant dos ordinadors per via telefònica

Els principals problemes de la xarxa es deuen a l'oligopoli que se n'ha fet

LOA05D:INTERNET:LOS ANGELES,CALIFORNIA,2SEP99 - Dr. Leonard Kleinrock, professor of computer science at UCLA poses with the Interface Message Processor at the 30th anniversary of the Internet symposium September 2 at UCLA in Los Angeles. The processor was used 30 years at the creation of the Internet. Kleinrock is known as the inventor of the Internet Technology. The birth of the Internet occurred when Kleinrock’s Host computer at UCLA became the first node of the Internet in September 1969. fsp/Photo by Fred Prouser REUTERS / FRED PROUSER (REUTERS)

L’octubre de 1969, un missatge va viatjar per primera vegada d’un ordinador a un altre a través d’una línia telefònica. Dos laboratoris de Califòrnia eren als dos costats de la línia. Naixia Arpanet, l’àvia d’internet. Gairebé una dècada després, el 1977, Arpanet es connectaria per primera vegada amb dues altres xarxes semblants, donant lloc a internet.

«Al principi, [els impulsors de la xarxa] eren una barreja: hi havia inversors molt potents del sistema militar i acadèmic i també gent de la contracultura. D’aquesta barreja encara no en sortim avui», afirma Ramon Sangüesa, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Al principi, els valors de la xarxa eren compartir, treballar horitzontalment i descentralitzar

Arpanet va ser finançada per l’Agència de Projectes d’Investigació Avançats (ARPA per les seves sigles en anglès), una entitat militar que tenia l’objectiu en aquest projecte de facilitar la comunicació entre universitats. «Els valors posats en la infraestructura eren compartir informació, treballar de forma horitzontal, descentralitzar», afirma Eduard Aibar, sociòleg de la tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya.

‘Internetworking’

Als anys 70 van aparèixer xarxes similars en altres parts del món. El nom d’internet ve d’‘internetworking’, és a dir, ‘connexió entre xarxes’. «El primer experiment va ser la connexió d’Arpanet amb Satnet i Prnet el setembre de 1977: per primera vegada un paquet de dades viatjava entre xarxes amb tecnologies diferents», explica Andreu Veà Baró, un dels pioners d’internet a Espanya.

A finals dels anys 70, l’enginyer Robert Kahn i el matemàtic Vinton Cerf van idear el protocol TCP/IP, que permetia a les xarxes parlar entre si amb independència de la seva tecnologia. Als anys 80, la «transició cap al TCP/IP» va culminar l’eclosió d’internet, la xarxa de xarxes.

Fins i tot abans del WWW es van donar dinàmiques perverses, com els linxaments virtuals

De seguida es va veure que internet era una mica més que una eina acadèmica. «Als anys 80 la gent va començar a utilitzar la xarxa des dels seus ordinadors personals per enviar-se correus electrònics, xatejar, socialitzar...», explica Janet Abbate, historiadora de la tecnologia de la Universitat de Virginia. «És interessant que ja llavors es van donar dinàmiques perverses, com els linxaments virtuals», observa Sangüesa.

La popularització definitiva d’internet va passar a través del World Wide Web (WWW), l’aplicació que permet navegar entre materials electrònics. El WWW va néixer alCERN (Organització Europea d’Investigació Nuclear) el 1989, per obra del físic Tim Berners-Lee i de l’informàtic Robert Cailliau.

D’acord amb la cultura inicial d’internet, ni el TCP/IP ni el WWW van ser patentats. Això va permetre que milers d’usuaris els utilitzessin i els milloressin lliurement. Però molt aviat empreses privades van començar a sol·licitar l’ús de la xarxa per a negocis com els correus electrònics privats.

Segons alguns experts, això va obrir la capsa de Pandora dels problemes actuals. «Va ser una transició caòtica. No hi va haver un pla de seguretat, accés universal, balanç entre el poder de les empreses i el dels usuaris», afirma Abbate. Tot i que altres no ho comparteixen. «Sense l’accés de les empreses privades no tindríem internet a casa. Donar-los accés va evitar que existissin dues xarxes, una de professional i una de comercial», observa Veà.

Oligopoli

No obstant, tots coincideixen en la seva preocupació pel desenvolupament successiu: la creació d’un oligopoli d’empreses, com Google, Facebook i poques més, que controlen bona part de la infraestructura o dels continguts de la xarxa.

La monetització de dades privades és un dels reptes més inquietants de la internet actual

La formació de l’oligopoli ha tingut tota classe d’efectes, segons els experts. Des de la centralització del comerç electrònic en unes quantes plataformes, que amenaça els petits negocis, fins a l’increment progressiu de les restriccions de propietat intel·lectual; passant per les amenaces a la neutralitat de la xarxa, el principi que hauria d’evitar la formació d’una internet a dos o més velocitats.

Potser el repte més inquietant sigui el de la monetització de les dades privades. «El model actual és el salvatge oest. Fins que els ciutadans no s’espantin i demanin serveis que no els espiïn no sorgiran empreses que els protegeixin de manera automàtica», afirma Veà.

En temps de canvi climàtic, els experts s’han adonat de la gran empremta de carboni d’internet. La internet de les coses –la connexió a la xarxa de tota classe d’objectes (rellotges, neveres, maletas...)– i el Blockchain –la tecnologia que sustenta les criptomonedes– consumeixen enormes quantitats d’energia, per a aplicacions de vegades supèrflues.

L’internet de les coses i el Blockchain contribueixen a la gran empremta de carboni de la xarxa

De cara al futur, el repte més immediat és el desplegament del 5G. «Aquesta tecnologia necessita, no el doble, sinó el quadrat de les antenes actuals. Dubto que els operadors paguin una altra vegada la festa perquè els proveïdors de continguts s’emportin els guanys. Crec que veurem proveïdors pagant la connectivitat que necessiten per a les seves aplicacions», aventura Veà.

Notícies relacionades

A llarg termini, la seguretat de la xarxa està amenaçada per l’ordinador quàntic, que seria capaç de trencar tots els protocols de xifratges actuals. També l’ordinador quàntic podria ser un assumpte d’empreses privades, algunes d’oligopòliques, com Google. Per això, els experts animen els estats a invertir en protocols de xifratge quàntic que preparin la xarxa davant dels futurs atacs.

«Internet ha portat un canvi cultural increïble en l’accés a la informació i en la interacció social. No obstant, hi ha molta inestabilitat. Crec que hi haurà grans canvis en la pròxima dècada», conclou Abbate.

La data de naixement de la xarxa genera controvèrsia

«Arpanet no és internet, ni la seva mare. Podríem dir que és l’àvia de la xarxa», afirma Andreu Veà Baró, un dels pioners d’internet a Espanya. L’enginyer expressa així la seva incomoditat davant de les celebracions impulsades pel creador d’Arpanet, Leonard Kleinrock, que reivindica que ha passat mig segle de la creació d’internet. De fet, bona part dels creadors de la xarxa no han acceptat la invitació a unir-se a aquestes celebracions. En la comunitat, hi ha els que es refereixen a Kleinrock com a «Doctor Autopromoció», per la seva presència en mitjans i vídeos d’internet. Els crítics argumenten que internet és una «xarxa de xarxes», llavors va néixer quan es van connectar diverses xarxes a final dels anys setanta, no quan es van intercanviar paquets d’informació entre ordinadors, una dècada abans. «Si t’has inventat un sistema de cues, no vol dir que hagis inventat l’autopista», resumeix Veà. De fet, la Internet Society es refereix a aquesta fita com a aniversari d’Arpanet, no d’internet.

Temes:

Internet

Inicia sessió 0 Comentaris