La precarietat dels joves investigadors s'enquista a Catalunya

Els doctorands –joves investigadors que estan en fase d’elaboració de la tesi doctoral– es podrien quedar amb la mel als llavis a Catalunya. La Generalitat i les universitats es neguen a aplicar-los algunes de les millores laborals que el Govern espanyol va aprovar el març del 2019, per mitjà de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF).

Són petits avenços: una pujada testimonial del seusalari mileurista; menys hores de classe a impartir; i lapròrroga del seu contractede tres a quatre anys, per acabar la tesi sense haver de treballar gratis.

Les dues primeres mesures s’estan aplicantde forma diferent a cada universitat,de vegades amb descomptes. Pel que fa a la pròrroga que els permetria assegurar-se 12 mesos més de temps per a la investigació, i de passada de sou, la Generalitat i gairebé totes les universitats catalanes es neguen a concedir-la.

Decret sense pressupost

El Govern va promulgar l’EPIF escasses setmanes abans de les últimes eleccions generals. Això és, vuit anys després de l’aprovació de lallei de la ciència del 2011, que ordenava la redacció d’aquest estatut. El reial decret de l’EPIF explicita que la seva aplicació no li ha de suposar a l’Estat cap despesa addicional. Fonts delMinisteri de Ciènciaafirmen que són les comunitats autònomes les que han de desemborsar els costos addicionals. LaSecretària d’Universitats i Recerca (SUR) de la Generalitatafirma que, per als contractes vigents, incórrer en aquestes despeses és un assumpte de les universitats i els centres d’investigació.

«El Govern espanyol no incrementa la despesa, la Generalitat tampoc i les universitats diuen: doncs no l’apliquem. És cert que hi ha un infrafinançament, però això no pot recaure en els treballadors més precaris», denunciaAlejandro Ramos, doctorand en bioquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre deDoctorands en Lluita. Aquest col·lectiu ha protagonitzatprotestes sonadesels últims mesos i ha començat una sèrie de vagues parcials, cada setmana en una universitat diferent.

1.225 doctorands

A Catalunya, hi ha almenys 1.225 doctorands amb contractes de tres anys. D’aquests, 92els esgotaran aquest 2019 i295més ho faran el 2020. Aquests números són una estimació de mínims, basada en l’anàlisi de les principals convocatòries doctorals catalanes. L’estimació forma part d’unademanda contra les universitats catalanesper incompliment de l’EPIF, que preparaDoctorands en Lluita, de la mà del sindicat CGT. La Generalitat i els responsables universitaris neguen l’incompliment.

«Hi ha problemes a tot l’Estat, però probablement a Catalunya n’hi hagi més perquè hi ha méscontractes de tres anys», afirma Ramos. Aquesta és la durada de les beques pròpies de la Generalitat (FI) i de les universitats catalanes. Els ajuts estatals (FPI i FPU) duren quatre anys.

¿Tres o quatre anys?

L’EPIF diu que «quan el contracte resulti prorrogable, i el treballador continuï desenvolupant les activitats objecte del mateix, s’entendrà prorrogatautomàticament».

«L’EPIF estableix com a potestat (no obligació) ampliar els contractes de tres a quatre anys», comenten fonts de la SUD. «Des del Govern de la Generalitat, defensem el model de tres anys, perquè considerem que són suficients per fer una tesi doctoral. Així està concebut des de fa molt temps i així ho mantindrem», informen. Fonts del Ministeri de Ciència confirmen que la pròrroga és facultativa.

«Entenem que això és obtenir el màxim reduint els costos. Surt molt rendible quetreballem un any més gratis», afirma Ramos. Doctorands en Lluita argumenta que en altres països els doctorats són de tres anys perquè els precedeix un any de màster dedicat al treball investigador.

Aquest col·lectiu manté que, segons la llei de la ciència,tots els contractes predoctorals són prorrogables.El col·lectiu va aconseguir una victòria a la UAB, que el quart any va readmetrequatre doctorandsamb un contracte que s’havia acabat passat el tercer any després de la promulgació de l’EPIF.

Ofec financer

«Cada universitat ha fet el que ha pogut o cregut convenient», afirma Joan Elias, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). «No tenim una actitud unitària sobre aquest assumpte. En general, respectarem el que està escrit a cada convocatòria», afirmaJosep Samitier, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER).

«Prorrogar els contractes vigents fins a un quart any li costaria900.000 eurosa la Universitat de Barcelona (UB)», prossegueix Elias, que també és el rector d’aquesta entitat. «Els diners haurien de venir de la Generalitat o del Ministeri [de Ciència]. Els hem reclamat i ens han dit que no», explica.

Elias afirma quediverses universitats estan ajornant la convocatòriadels seus contractes doctorals, davant el dubte de si hauran de pagar quatre anys sense que la Generalitat hi destini un pressupost addicional. 

«Primer cal veure si hi haurà pressupost. Segon, si n’hi ha, sembla que no hi haurà cap increment per a les universitats. Les universitats estan demanant 140 milions per tornar als nivells anteriors a la crisi. Això no és res dins del pressupost de la Generalitat», argumenta Elías. 

Descomptes en el salari

Si la pròrroga del quart any és subjecte de controvèrsia, l’increment salarial hauria de ser indiscutible. L’estatut fixa un salari mínim de16.127 eurosel primer any de doctorat, que puja fins als21.599 eurosel quart. Una nota del Ministeri de Ciència afirma que cal aplicar-lo «tant en els [contractes] actualment vigents com en els que es firmin en el futur».   

Notícies relacionades

Repsol preveu convertir Tarragona en un pol estratègic dins del sector energètic

Microbiota de la boca i càncer de pàncrees: una investigació prometedora

No obstant, el CSIC no està aplicant la pujada, segons Doctorands en Lluita. I algunes universitats estan aplicant increments inferiors als deguts. 

A molts doctorands, se’ls està acabant la paciència. «Les condicions econòmiques dels predocs a l’Estat espanyol estan per sota de la mitjana europea, i de certs sectors de la indústria, la qual cosa implica unapèrdua de talent», admet Samitier.