CAS D'ESTUDI

Un noi desenvolupa ceguesa per menjar només menjar porqueria diàriament

El pacient va confessar que s'alimentava exclusivament de certs aliments des de l'escola primària

Els metges declaren que en el moment de diagnòstic els danys a la vista ja eren permanents

zentauroepp49602560 soc190902184708

zentauroepp49602560 soc190902184708 / HAYOUNG JEON

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

El jove Matthew (nom fictici) tenia 14 anys quan per primera vegada va anar al metge queixant-se de cansament. Ja al seu dia, els metges van apuntar que es tractava d’un pacient particularment primmirat amb l’alimentació però, malgrat això, amb un índex de massa corporal normal i cap altre indicats de salut desfavorable. Aleshores se li va diagnosticar anèmia i dèficit de vitamina B12, per la qual cosa se li van receptar complements nutricionals i algun consell dietètic. Un any més tard, el noi havia començat a desenvolupar símptomes de sordesa (hipoacúsia neurosensorial) i els primers problemes de visió. Amb 17 anys, els metges van detectar danys permanents en la vista que, si no són tractats a temps, podrien ser irreversibles.

Va ser llavors quan el noi va confessar que des de l’escola primària menjava una porció diària de patates fregides, pa blanc, talls de pernil i salsitxes i, al seu torn, evitava molts aliments que li resultaven desagradables per la seva textura. Aquests hàbits alimentaris li havien provocat, a més de la ja diagnosticada deficiència de vitamina B12, “baixos nivells de coure i seleni, un alt nivell de zinc i un nivell notablement reduït de vitamina D i densitat mineral òssia”. Després d’anys de mals hàbits, el noi va acabar desenvolupant una neuropatia òptica nutricional: una disfunció del nervi òptic generalment causada per una mala absorció dels aliments o una dieta deficient combinada amb alcohol i tabac. En aquesta ocasió, no obstant, els experts apunten directament almenjar porqueria com a culpable.

El cas d’aquest jove pacient britànic, relatat en un acabat de publicar article de la revista 'Annals of Internal Medicine', sorprèn fins i tot els experts. Aquesta patologia es diagnostica rarament en països desenvolupats en els quals teòricament hi ha millors condicions de vida. Ara, segons argumenten els investigadors del Bristol Eye Hospital (Regne Unit) i autors d’aquest nou estudi, aquest diagnòstic hauria de considerar-se en qualsevol pacient amb "problemes de visió inexplicables i dieta deficient". Fins i tot si el seu índex de massa corporal, un dels principals indicadors de salut d’una persona en funció del percentatge de greix, és normal.

Trastorn de la conducta alimentària

Fins ara, el consum del conegut com a 'menjar porqueria' s’havia relacionat amb un risc per a la salut física. És a dir, com més consum d’aliments ultraprocessats, amb alts nivells de greix, sal i additius; més risc de patir malalties cardiovasculars, obesitat o diabetis. Però ara cada vegada són més els estudis que exploren el mal psicològic associat a uns hàbits alimentaris poc sans. De fet, el jove britànic que protagonitza el primer cas clínic conegut de ceguesa per consum de menjar porqueria també ha sigut diagnosticat amb un trastorn de la conducta alimentària.  

Notícies relacionades

"El trastorn d’evitació o restricció d’ingesta d’aliments és una entitat de diagnòstic relativament nova. Aquesta, a diferència de l’anorèxia nerviosa, no es deu a problemes de pes o forma", comenta l’equip d’investigadors responsables d’aquest nou estudi guiats per Rhys Harrison, també investigador de la fundació afiliada a la National Health Service (NHS). En aquests casos, els experts situenl’inici d’aquest problema en la infància i assenyalen que els primers símptomes són la falta d’interès en el menjar, una sensibilitat més gran a les textures dels aliments i una por de les conseqüències del menjar.

El dietista-nutricionista Julio Basulto comenta que la discussió de fons que deixen al descobert casos com aquest no té a veure només amb la mala alimentació d’aquest jove, sinó amb la necessitat que “els sistemes de salut augmentin els seus esforços per prevenir aquesta classe de trastorns, molt prevalents i amb serioses complicacions”. Al seu torn, l’expert recorda que la situació d’aquest pacient també demostra que el pes no sempre és un reflex de l’estat de salut: “Ser prim no és sempre sinònim de salut, i l’excés de pes no és sempre sinònim de malaltia. No obstant, una mala alimentació (i un mal estil de vida) sí que solen ser sinònims de mala salut”, comenta Basulto.