Anar al contingut

un estudi alerta sobre l'ecdisterona

Un estudi demana incloure els espinacs en la llista de substàncies dopants

Un dels seus ingredients augmenta el rendiment en esportistes d'elit

EFE

Un estudi demana incloure els espinacs en la llista de substàncies dopants

L’ecdisterona, ingredient principal d’un extracte d’espinac, pot causar un augment del rendiment en esportistes d’elit, per la qual cosa els autors d’un estudi publicat a Berlín recomanen incloure'l a la llista de substàncies prohibides per dopatge.

Els científics d’Alemanya, Itàlia i Austràlia responsables de l’estudi difós per la Universitat Lliure de Berlín van suggerir a l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) que consideri la inclusió de l’ecdisterona, en la qual s’ha detectat la presència d’un fitoesterol. L’estudi va ser realitzat per encàrrec de l’AMA, segons va explicar la universitat berlinesa. Els fitoesterols són substàncies que es troben a més en nous, grans sencers, llavors, olis vegetals no refinats, llegums, germen de blat, ametlles i llavors de sèsam.

L’ecdisterona, segons els científics involucrats a l’estudi, té "forts efectes" sobre les cèl·lules musculars, va informar en un comunicat de la Universitat Lliure de Berlín.

Durant un experiment de 10 setmanes, 46 participants (amb almenys un any d’experiència en entrenament amb peses) es van sotmetre a una prova de doble cec (els pacients no saben si han rebut tractament o placebo).

Dividits en quatre grups, dos d'aquests van rebre dues càpsules d’aquest extracte d’espinac al dia; un, vuit càpsules, i un altre va obtenir un preparat placebo abans de fer exercicis esportius. "En el transcurs [de l’experiment], tots els que van entrenar van registrar un guany de força màxima, però en els dos grups que van rebre extracte d’espinac, van ser significativament més grans (tres vegades més) que en el grup que va rebre el placebo", va dir a Efe Maria Parr, de l’Institut de Farmàcia a la Universitat Lliure i autora de l’estudi. A causa dels "relativament pocs" estudis existents sobre substàncies dopants en humans, Parr considera els resultats "prou rellevants" per incloure’ls en la llista de substàncies dopants.

En estudis precedents es va detectar que l’ecdisterona té efectes més forts a les cèl·lules musculars que la metandienona, un esteroide derivat de la testosterona el consum del qual ja està prohibit per les autoritats internacionals antidopatge. "Atès que en realitat gairebé no hi ha nous agents dopants d’origen químic cada vegada adquireixen més importància els ingredients de les plantes", va considerar per la seva part Efe Fritz Sörgel, director de l’Institut d’Investigació Biomèdica i Farmacèutica de Nuremberg (sud d’Alemanya).

Va destacar la "gran tasca" que significa trobar ingredients actius en plantes que actuïn com a agents dopants, tot i que va reconèixer que s’haurien de fer altres estudis, com examinar els seus efectes en les dones, abans que l’AMA inclogui l’ecdisterona entre les substàncies prohibides. "Em sembla certament bo examinar la substància, però l’efecte sobre el rendiment ha d’examinar-se més amb deteniment", va declarar per la seva part Martin Bidlingmaier de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic (sud) al diari alemany ‘Süddeutsche Zeitung’, referint-se a l’estudi.

Temes: Dopatge