CULTIUS DEL FUTUR

Identificats els gens que podrien tornar el gust als tomàquets

Un nou estudi del genoma troba les diferències entre les varietats de cultiu i les silvestres

Existeixen fins a 5.000 gens que s'haurien perdut en el procés de domesticació de la planta

icoy37053571 tomates170126175114

icoy37053571 tomates170126175114

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

La història del tomàquet torna a pegar un gir. Si fins ara els productors havien treballat per seleccionar aquelles varietats que donessin lloc a més fruits, més grans i més sucosos, el nou repte és tornar el gust original a aquest versàtil ingredient. Per aconseguir-ho, un equip de científics ha mapat el pangenoma del tomàquet a la recerca dels‘gens perduts’del seu sabor.

L’estudi, publicat aquest mateix dilluns en la revista ‘Nature Genetics’, revela gairebé 5.000 gens fins ara desconeguts que diferenciarien les 725 varietats de tomàquets de cultiu estudiades de les seves homòlogues silvestres. Aquesta troballa, segons argumenten els responsables de l’estudi, promet ajudar els agricultors a desenvolupar varietats més saboroses i sostenibles.

"Durant la domesticació i la millora del tomàquet, els agricultors es van centrar principalment a potenciar els trets que augmentarien la producció, com ara la mida de la fruita i la vida útil, per la qual cosa alguns gens involucrats en altres trets importants de la qualitat de la fruita i la tolerància a l’estrès es van perdre durant aquest procés", explica Zhangjun Fei, investigador del Boyce Thompson Institute (BTI).

Genoma del tomàquet

La primera vegada que es va seqüenciar el genoma del tomàquet va ser l’any 2012Aquest estudi va revelar aproximadament 35.000 gens d’aquest fruit i, gràcies a aquesta informació, es va treballar per millorar els cultius. Des d’aleshores, els científics han seqüenciat diversos centenars de genotips addicionals. 

No obstant, el nou estudi destaca com el primer a extreure totes aquestes seqüències genòmiques, així com 166 noves seqüències generades per primera vegada pels investigadors, per buscar gens que eren absents del genoma de referència.

“Aquests nous gens podrien permetre als 'fitomilloradors' desenvolupar varietats de tomàquets d’elit que tinguin resistència genètica a les malalties que actualment abordem al tractar les plantes amb pesticides o altres mesures costoses i innòcues per al medi ambient", argumenta James Giovannoni, investigador de la facultat de BTI i científic del Servei de Recerca Agrícola (USDA).

¿El gen del sabor?

Entre les troballes més sorprenents derivades d’aquesta recerca hi ha el conegut com a 'TomLoxC', un dels gens que marca la diferència entre les varietats comercials i les silvestres. Aquest gen podria influir en el sabor de la fruita al catalitzar la biosíntesi de diversos lípids, uns compostos volàtils que s’evaporen fàcilment i que, per tant, contribueixen a l’aroma del tomàquet.

Notícies relacionades

“Segons la seva seqüència, TomLoxC sembla estar involucrat en la producció d’aquests compostos a partir de greixos", explica Giovannoni. "També vam descobrir que produeix compostos de sabor a partir de carotenoides, que són els pigments que fan que un tomàquet sigui vermell", afegeix l’investigador.

A partir d’aquesta troballa, els investigadors consideren que el pangenoma del tomàquet podria beneficiar la producció agrícola i el mateix consumidor. "¿Quantes vegades han sentit que algú deia que els tomàquets de la botiga simplement no estan a l’altura de les varietats tradicionals? Aquest estudi explica per què es produeix aquest fenomen i, sobretot, com aconseguir que els tomàquets tornin a tenir un millor sabor", dictamina Clifford Weil, director del Programa de Recerca del Genoma de Plantes de l’NSF.

Temes:

Genètica