Risc per a la salut

No et fiïs de les etiquetes saludables: l'alcohol és un potent cancerigen

Els experts recorden que l'11% dels tumors a Espanya són atribuïbles al consum de begudes amb graduació

No hi ha evidència científica que els licors artesanals siguin menys nocius que els seus homòlegs industrials

zentauroepp47594515 madrid 01 04 2019  sociedad    fotos para reportaje de  olga190408173558

zentauroepp47594515 madrid 01 04 2019 sociedad fotos para reportaje de olga190408173558

8
Es llegeix en minuts
Olga Pereda / Valentina Raffio

Ginebra produïda artesanalment amb blat autòcton, menta i pomes. Cervesa sense sulfits. Vermut elaborat amb ingredients ecològics i herbes aromàtiques. Whisky fet amb aigua pura del desglaç i cereals maltats... La publicitat de l’alcohol ha trobat un filó en els 'ingredients naturals’per presentar begudes alcohòliques al límit entre l’innocu i el saludable. L’alcohol, no obstant, per més artesanal, ecològic i sofisticat que pugui vendre’s, no té beneficis per a la salut. És més, l’evidència científica demostra que és un cancerigen molt potent.

"La gent pensa que no passa res si es pren en petites quantitats. Però no és cert en absolut", explica el doctor Antoni Gual, responsable de la unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic de Barcelona. Les investigacions han demostrat que els anomenats 'bevedors moderats’tenen més risc de tenir càncer a la boca i al coll (1,8 més davant dels que no beuen), càncer d’esòfag (1,3 més risc en el cas de consum lleuger i fins a 5 vegades més amb un consum excessiu) i tumors colorectals i de mama. Sense anar més lluny, el llibre 'Nutrición y Cáncer. Lo que la ciencia nos enseña', de l’investigador expert en nutrició i càncer Carlos A. González Svatetz, afirma que l’11% dels tumors a Espanya són atribuïbles directament a l’alcohol.

El risc relacionat amb aquesta substància, no obstant, sembla passar desapercebut per a la població. "La majoria de la gent és conscient que el tabac provoca càncer, però gairebé ningú pensa que l’alcohol també ho fa", denuncia el dietista i nutricionista Julio Basulto en el seu últim llibre, 'Dieta y cáncer', escrit juntament amb el professor universitari i expert en alimentació humana Juanjo Cáceres. "Molta gent està convençuda que el vi és bo per al cor. Però no ho és. I encara que ho fos: suggerir que les begudes alcohòliques beneficien el cor, una cosa molt discutible, i ometre que augmenta el risc de càncer ¿potser no és enganyar? Crec que sí, que és enganyar vilment", conclou Basulto.

La bona fama de l’alcohol

¿Per què l’alcohol –una beguda que a Espanya comença a ser consumida entorn dels 13 anys– provoca tumors? Perquè l’acetaldehid , que es produeix al nostre cos quan metabolitza l’alcohol, danya l’ADN i causa mutacions que poden conduir al càncer. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) predica des del 1996 que com menys alcohol, millor; frase a la qual Basulto i Cáceres afegeixen: "Com més, pitjor". L’organisme internacional d’investigació sobre el càncer (WCRF, per les seves sigles en anglès) també deixa clar que per a la prevenció dels tumors el millor és no beure alcohol. "No hi ha cap entitat de prestigi que recomani el consum d’alcohol com a bo per a la salut", recorda l’advocat expert en dret alimentari Francisco Ojuelos.

Tot i així, no és estrany que aquests arguments siguin 'rebatuts’ per alguns estudis en els quals, per exemple, es parla dels presumptes beneficis de l’alcohol. En aquest cas, els experts alerten que moltes d’aquestes investigacions solen estar patrocinades per empreses del sector, amb la qual cosa els seus resultats disten molt de ser objectius i científics. "Ni una copeta de vi al dia és sana ni una canya t’ajuda a rehidratar-te després de fer exercici. Són consells que manquen de tota evidència científica i promouen el consum d’un compost perjudicial per a la salut", adverteix Mario Sánchez, tecnòleg d’aliments i divulgador científic en el blog 'SefiFood'. "Una vegada deixem clar el perill de l’alcohol, que cada persona elegeixi quin tipus de consum vol portar a terme sabent quina elecció és la més saludable", afegeix.                  

El nutricionista Basulto es mostra indignat amb el màrqueting que persegueix associar alcohol amb felicitat, bellesa, atractiu sexual o èxit esportiu. "Rere l’alcohol s’amaguen grans tragèdies, no grans triomfs". I posa èmfasi que fa anys el tabac s’anunciava amb alegria (fins i tot atribuint-li beneficis per a la salut), una cosa que ara mateix seria impensable. "Arribarà el dia que passi el mateix amb les begudes alcohòliques, la publicitat depredadora de les quals ens envolta", pronostica Basulto. "Estem davant d’una substància addictiva. Mai saps si aquest consum moderat demà serà abusiu", explica després d’insistir que no existeix el consum responsable d’alcohol. Una afirmació que, de fet, ha quedat recolzada per un recent estudi publicat a la revista 'The Lancet' en el qual es conclou que el nivell segur de consum d’alcohol és "zero".

Les etiquetes enganyoses

Els dubtes sobre les begudes alcohòliques semblen quedar dissipades davant de la falta d’informació. L’advocat Ojuelos recorda que l’alcohol és l’únic producte que es pot ingerir i que no està obligat a mostrar la seva composició a l’etiqueta, com passa amb qualsevol tipus d’aliment, ja siguin galetes o oli. L’expert en dret alimentari insisteix que la indústria de l’alcohol té un poder descomunal a tot el món. "És un ‘lobby’ brutal", assegura després de recordar que a Espanya s’han frustrat quatre lleis al llarg de 14 anys per regular aquest producte. En aquest sentit, el doctor Gual també posa èmfasi en el poder que té la indústria de l’alcohol i posa com a exemple el frustrat intent de la Unió Europea perquè les ampolles mostressin la composició de la beguda, com fa la indústria alimentària.

A més d’incloure els seus ingredients en l’etiquetatge, els experts suggereixen que un pas important en la lluita contra l’alcohol seria la incorporació d’advertències sanitàries, com ja aconsegueix productes com el tabac. Ojuelos destaca que la frase "beu amb moderació" –vista en anuncis que proliferen tant pels mitjans de comunicació tradicionals com a les xarxes socials– no és precisament una advertència sanitària, sinó que més aviat sembla una invitació. Segons la seva opinió, altres frases com "Fumar mata" sí que ho són. Per això, l’expert suggereix seguir l’exemple del tabac per advertir dels perills de l’alcohol: 'Beure alcohol pot incrementar el risc de diversos tipus de càncer',  'beure alcohol pot causar addicció i dependència'  i 'beure alcohol i conduir pot portar una pena de presó de tres a sis mesos’. 

El mite de l’alcohol artesanal

Vinyes singulars, maceració i infusió d’herbes, genuïns sabors que connecten amb la natura, tocs de fruita seca recollida a la tardor, cereals maltats, absència de sulfits, additius i colorants... Begudes alcohòliques com ara vi, whisky, ginebra, cervesa i vermut s’han apuntat a la tendència publicitària d’incloure aquests productes com a part d’un estil de vida saludable, nutrició inclosa. Ara bé. ¿Tan dolents són els sulfits? ¿Té menys graduació alcohòlica un whisky per portar cereals maltats? ¿És saludable que una cervesa tingui tocs de fruita seca? ¿És l’alcohol menys dolent si ha sigut elaborat artesanalment? "No", conclouen la farmacèutica i experta en indústria alimentària Gemma del Caño i el tecnòleg d’aliments Mario Sánchez.

"El reclam 'artesà' ens evoca certs sentiments relacionats amb la tradició o la nostàlgia. Avui dia, no obstant, aquest s’ha convertit en un reclam publicitari més que, a diferència dels productes 'bio', no es troba regulat per la legislació, per la qual cosa els departaments de màrqueting tenen màniga ampla per utilitzar-lo en les seves campanyes," explica Sánchez. "Tot i que sempre hem tingut al cap aquesta dicotomia, que el que és natural és millor que una cosa elaborada artificialment o industrialment, no sempre és així. Tots els productes elaborats per la indústria alimentària passen per rigorosos controls higienicosanitaris abans de la seva comercialització, així que per definició els aliments industrials són més segurs", afegeix l’expert.

Malgrat això, cada vegada és més habitual que els productors de begudes alcohòliques promocionin el caràcter artesanal dels seus productes i la falta d’additius en aquests com un 'plus’ de qualitat. Un clar exemple de quimiofòbia, destaquen els experts. Els polèmics sulfits, per exemple, no són més que conservants que tan sols poden resultar perjudicials en cas de ser-hi al·lèrgics. De fet, formen part de la llista de 14 al·lergògens de declaració obligatòria a la Unió Europea. Els llegums en conserva, per exemple, porten sulfits i ningú sembla qüestionar la seva utilitat. "Sona a química i si una marca promociona la seva beguda dient que no porta sulfits, el consumidor pot pensar que és millor. Però no és així. L’alcohol és perjudicial. I ho és ja sigui ecològic o porti aigua pura de desglaç. Tot això són reclams publicitaris", analitza Del Caño.

Publicitat que emmascara

Notícies relacionades

El tipus de publicitat actual de l’alcohol, segons l’opinió de l’advocat expert en dret alimentari Francisco Ojuelosemmascara la realitat i voreja l’engany perquè dona a entendre al consumidor que determinades begudes tenen un caràcter superior al d’altres. El reglament 1924/2006 del Parlament Europeu relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables als aliments assegura en el seu article 4.3 que "a les begudes amb una graduació superior a l’1,2% en volum d’alcohol no podran figurar declaracions de propietats saludables". Per tant, cap beguda alcohòlica, incloent-hi el vi i la cervesa, poden atribuir-se propietats saludables, una cosa que –recorda Ojuelos–  ja havia sigut confirmat pels tribunals de justícia el 2004, quan l’Audiència Provincial de Sevilla va qualificar de publicitat il·lícita els presumptes beneficis sobre el colesterol que tenia un licor de ponx elaborat, segons els seus productors, amb vitamines i extractes vegetals. "Quan les accions promocionals directes o emmascarades estan pretenent induir a pensar que existeixen aspectes saludables s’està produint un frau de llei", conclou Ojuelos.

Més enllà d’aquests clarobscurs sobre les suposades propietats de l’alcohol, l’evidència científica nega que el consum d’aquest producte comporti un benefici directe per a la salut. Del Caño recorda que determinades begudes com el vi i la cervesa poden contenir una certa quantitat de vitamines i minerals, però necessitaríem beure’ns més de 100 ampolles al dia per notar aquests efectes suposadament beneficiosos, que, d’altra banda, quedarien anul·lats per la ingesta d’alcohol. "¿Vols vitamines i minerals? Doncs menja’t un raïm. Res del que porta una beguda alcohòlica, ja siguin herbes aromàtiques o el que sigui, compensa la quantitat d’alcohol. I que quedi clar: no hi ha quantitats segures d’alcohol".