Anar al contingut

GENÈTICA I SALUT MENTAL

Ser matiner és qüestió de gens

Un nou estudi identifica 351 àrees del genoma que influeixen en la capacitat de despertar-se d'hora

Segons sembla, aquests gens també estan relacionats amb malalties com la depressió i l'esquizofrènia

Agencia EFE

Ser matiner és qüestió de gens

Sí, la genètica determina que algunes persones matinin i tinguin un bon despertar. Aquesta característica, a més, està relacionada amb un benestar més gran i amb la reducció del risc de patir esquizofrènia i depressió. Així ho apunta un estudi publicat aquest mateix dimarts en la revista 'Nature Communication' en què s’identifiquen 351 gens que influeixen en la capacitat natural de despertar-se d’hora.

La investigació, liderada per la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i l’Hospital General de Massachusetts (EUA), dona llum sobre el funcionament del nostre rellotge biològic a partir de l’anàlisi genètica d’extenses bases de dades. En aquest nou estudi, els experts relacionen la qualitat matinera amb la salut mental i algunes malalties. Sorprenentment, entre les patologies relacionades no figuren ni la diabetis ni l’obesitat.

"El nostre treball indica que, en part, els motius pels quals algunes persones són matineres i d’altres són nocturnes estan relacionats amb les diferències que existeixen entre la manera en què els nostres cervells reaccionen als senyals de la llum externa i el funcionament normal dels nostres rellotges interns", explica Samuel E. Jones, de la Universitat d’Exeter. Aquestes "petites diferències", conclou, podrien tenir "efectes significatius" en la capacitat dels nostres rellotges biològics per "controlar el temps eficaçment", cosa que "podria alterar els riscos associats a malalties i trastorns mentals". 

Rellotges biològics

"Aquest treball exposa un gran nombre de gens que poden ser estudiats amb més detall per entendre com diferents persones poden tenir diferents rellotges biològics", explica en un comunicat Mike Weedon, de l’Escola de Medicina de la Universitat d’Exeter.

La gran quantitat d’individus implicats en aquesta recerca, diu, "ens han donat les proves més clares obtingudes fins ara" respecte al fet que els "tranuitadors tenen un risc més alt de patir malalties mentals".

Recerca a gran escala

Per a aquest nou estudi, els investigadors van analitzar el genoma de 250.000 individus d’una base de dades als EUA i 450.000 d’una al Regne Unit, a qui també es va preguntar si es consideraven persones "matutines" o "nocturnes".

Després, van intentar identificar quins gens tenien en comú i com podien influir en els seus patrons de son, mentre van contrastar aquesta informació amb dades d’uns altres 85.000 individus de Biobank a qui es va instal·lar un braçalet d’activitat, a fi de contrarestar la possible subjectivitat dels enquestats.

Els resultats van apuntar que les variants genètiques identificades poden modificar en fins a 25 minuts l’hora en què una persona es desperta de manera natural, al passar, per exemple, de les 08.00 hores a les 08.25 hores.

Ritme circadià

Entre les regions genòmiques identificades s’inclouen aquelles que influeixen en els nostres rellotges corporals, coneguts com a ‘ritmes circadians’, en què també van detectar la presència de gens expressats al cervell i al teixit retinal de l’ull.

El cicle del rellotge biològic, apunten, és lleugerament més llarg que el diari de 24 hores, i per això les connexions del teixit ocular expliquen com el cervell detecta la llum per a ‘formatar’ aquest rellotge cada dia i sincronitzar-lo amb el cicle diari. El funcionament del nostre rellotge biològic, afegeixen, està influït pels gens i pel nostre estil de vida, com ara la dieta, l’exposició a la llum artificial i les nostres feines i activitats.

El Nobel de medicina, recorden, va distingir el 2017 tres científics nord-americans per haver descobert els mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià, el "rellotge biològic intern" pel qual plantes, animals i humans s’adapten a les rotacions de la Terra.
 

Temes: Genètica