Anar al contingut

HIPÒTESI CONSISTENT AMB LES EVIDÈNCIES

Una col·lisió planetària va portar els ingredients per a la vida a la Terra

Un nou estudi suggereix que el xoc amb un protoplaneta de la mida de Mart va aportar a la superfície terrestre els elements essencials per a la vida

Els investigadors apunten que aquest nou enfocament podria replantejar completament la recerca de vida extraterrestre fora del Sistema Solar

Valentina Raffio

Una col·lisió planetària va portar els ingredients per a la vida a la Terra

En els seus orígens, aquest planeta rocós que anomenem Terra no tenia tots els ingredients necessaris perquè hi hagués vida. Aquests elements podien haver arribat a la nostra superfície terrestre després d’una espectacular col·lisió amb un planeta embrionari de la mida de Mart, que es va produir fa uns 4.400 milions d’anys i després de la qual, a més, també va sorgir la Lluna. Així ho argumenta un nou estudi publicat aquest mateix dimecres a la revista 'Science Advances' en què se suggereix que el carboni, el nitrogen, el sofre i altres elements volàtils necessaris per al ‘boom’ de la vida van arribar de la mà d’aquest impressionant xoc que va tenir lloc en un moment clau per a la formació del nostre planeta. Aquest nou enfocament, segons plantegen els investigadors, podria fins i tot replantejar la recerca de la vida en altres planetes en el nostre Sistema Solar i més enllà.

Fins ara, la gran incògnita sobre l’origen de la vida a la Terra era saber com un planeta rocós com el nostre havia aconseguit tots els ingredients perquè hi sorgís la vida. Una de les principals hipòtesis que es plantejava és que els blocs de construcció de la vida devien haver arribat gràcies a diferents impactes d’asteroides, cometes i meteorits. Aquesta teoria, però, no aconseguia explicar com aquests cossos celestes van poder traspassar els materials a la superfície terrestre si amb prou feines n’hi havia. I és aquí, davant d’aquesta intrigant controvèrsia científica, que el nou estudi liderat per investigadors de la Universitat de Rice (Houston, Estats Units) planteja una interessant resposta: no van ser gaires i dispersos els xocs per portar la vida a la Terra, sinó que va ser gràcies a un sol impacte enorme que va dipositar a la superfície els compostos orgànics volàtils que faltaven.

“L’escenari de la col·lisió planetària aconseguiria explicar l’origen de tres elements essencials per a la vida durant l’acumulació i diferenciació de planetes rocosos. En aquest treball hem pogut demostrar que la solució més probable és el carboni, el nitrogen i el sofre arribessin a través d’un impacte gegant o mitjançant la fusió de la Terra amb un planeta de la mida de Mart", explica Damanveer S. Grewal, investigador principal d’aquest nou estudi. “Aquest seria el primer escenari capaç d’explicar tant el moment com l’entrega d’aquests compostos de manera consistent amb totes les proves geoquímiques existents fins ara. Sense anar més lluny, aquesta hipòtesi coincideix amb els estudis previs que suggereixen que la formació de la Lluna també va tenir a veure amb el xoc d’un planeta d’aquesta mateixa mida, cosa que, a més, explicaria les similituds geoquímiques entre la Terra i el seu satèl·lit”, afegeix Rajdeep Dasgupta, coautor del treball.

Investigant l’origen de la vida

La hipòtesi de la col·lisió planetària com l’origen de la vida a la Terra sorgeix d’un rigorós treball d’investigació desenvolupat als laboratoris. Després de la publicació del seu treball, Dasgupta i Grewal, investigadors principals de l’estudi, expliquen que per arribar a aquesta conclusió van haver de començar recopilant dades a través d’unes anàlisis experimentals en què, simulant condicions d’alta pressió i temperatura, van intentar esbrinar com havien de ser aquests embrions planetaris. A partir d’aquí, van dissenyar un programa que permetés simular diferents panorames fins a trobar el més probable per explicar l’origen dels compostos orgànics volàtils que van arribar a la Terra. En aquest punt, va fer falta analitzar uns mil milions d’escenaris diferents abans de trobar-ne un que fos coherent amb les condicions del Sistema Solar actual.

D’esquerra a dreta, Gelu Costin, Chenguang Sun, Damanveer Grewal, Rajdeep Dasgupta i Kyusei Tsuno, investigadors responsables de l’estudi / RICE UNIVERSITY

Aquesta hipòtesi desperta ja l’interès dels experts. “Aquest nou estudi és molt interessant i proporciona una nova perspectiva científica per comprendre com va tenir lloc l’aportació de carboni, nitrogen i altres elements crucials per a la vida. Sobretot en relació amb les evidències geològiques, geoquímiques i astrobiològiques", argumenta Jesús Martínez-Frías, investigador no vinculat a aquest estudi, expert en Geologia Planetària i Astrobiologia i cap del Grup d’Investigació del CSIC de Meteorits i Geociències Planetàries. “Aquesta investigació aprofundeix en la controvèrsia existent sobre la composició geoquímica i isotòpica d’alguns elements de la Terra primitiva respecte al material meteorític i la composició de la capa terrestre", afegeix el també director de la Xarxa Espanyola de Planetologia i Astrobiologia i Membre de la Comissió d’Astrobiologia de la Unió Astronòmica Internacional.

“L’estudi és interessant, ja que remarca l’important paper de l’últim embrió planetari que va xocar contra el nostre planeta", argumenta Josep M. Trigo, expert independent a la investigació, científic titular del CSIC i investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). “Hi ha múltiples evidències sobre això. Sense anar més lluny, en la composició similar de la Terra i la Lluna en certs isòtops clau, com l’oxigen. Segons revela aquesta nova investigació, una composició peculiar d’aquest protoplaneta dotat d’un nucli particularment ric en sofre hauria donat lloc a la peculiar abundància de carboni, nitrogen i altres elements volàtils presents avui dia al nostre planeta”, afegeix.

¿I si haguéssim estant buscant vida EXTRATERRESTRE als planetes equivocats?

Si és cert que la vida a la Terra no va sorgir de manera espontània, sinó després d’una col·lisió que va aportar els ingredients que faltaven, tota la recerca de vida extraterrestre podria haver anat pel camí equivocat. A partir d’ara, no tan sols s’hauria de començar a buscar als planetes que reuneixin per si mateix totes les condicions, sinó que, a més, també s’hauria de tenir en compte la interacció amb altres cossos celestes capaços de completar el puzle. 

“Aquest estudi suggereix que qualsevol planeta rocós que hagi existit durant prou temps per haver rebut un o més impactes gegants, la seva trajectòria evolutiva es pot veure completament alterada”, explica Dasgupta. “Si, per exemple, detectem un planeta que inicialment no compta amb els elements essencials per a la vida a la seva superfície, no podem descartar res. Es pot acabar fusionant amb un altre planeta que sí que aporti els ‘blocs de construcció’ de la vida que li faltaven", conclou l’expert. En aquesta mateixa línia, Grewal afegeix: "Ara mateix ens fem una nova pregunta: ¿Es poden convertir aquests impactes gegants en un nou requisit previ per a la recerca de vida en altres parts de l’univers? ¿O la Terra és un cas especial?", reflexiona l’investigador.