L'hormona que se segrega durant l'exercici podria frenar l'alzheimer

La irisina, una hormona que el cos segrega en més quantitats durant la pràctica d’exercici físic, podria prevenir la pèrdua de memòria relacionada amb l’alzheimer, segons una investigació publicada avui a la revista ‘Nature Medicine’. Els investigadors responsables d’aquesta nova troballa expliquen que quan el cos s’exercita, el teixit muscular allibera l’hormona irisina, que entra en circulació en l’organisme i és capaç de millorar la capacitat cognitiva, segons van comprovar experts de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil) i la Universitat de Colúmbia (Estats Units) en estudis amb ratolins amb aquesta malaltia.

Ara, els científics responsables d’aquest nou estudi van demostrar que l’augment de la irisina, així com de la seva proteïna precursora FNDC5, pot reduir el dèficit de memòria i aprenentatge en rosegadors amb alzheimer. També van observar que quan es bloquejava l’aparició d’aquesta substància en el cervell dels ratolins malalts, es perdien els efectes cognitius beneficiosos que aporta l’exercici físic.

"Aquestes troballes ofereixen nous coneixements sobre la patogènesi de l’alzheimer i noves direccions per a l’estratègia terapèutica", argumenten els investigadors Xu Chen i Li Gan en un article de ‘News & Views’ sobre el recent descobriment. "Sorprenentment els autors van trobar que els nivells de FNDC5/irisina també es redueixen en cervells d’edat normal i en pacients amb demència amb cossos de Lewy, cosa que suggereix un impacte més ampli d’aquesta hormona en els trastorns cerebrals i l’envelliment", conclouen els experts.

Futures investigacions

Notícies relacionades

L'alzheimer, una malaltia infradiagnosticada

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Els científics van assenyalar que si bé se sap que l’exercici  millora les capacitats cognitives i retarda la progressió dels trastorns neurodegeneratius, es requereixen estudis addicionals per comprendre millor com la irisina entra en acció i interactua amb el cervell. A més, van indicar que es requereix un coneixement més gran per avaluar si la proteïna té un efecte cognitiu beneficiós similar en els humans.

No obstant, van destacar que la recent troballa pot aplanar el camí cap a noves estratègies terapèutiques que serveixin per mitigar el deteriorament cognitiu en pacients amb alzheimer, una malaltia que actualment encara no té cura.