Ones gravitacionals: el ressò de quatre esdeveniments còsmics arriba a la Terra

Fa milions d’anys, violents esdeveniments còsmics van alterar la calma de l’univers. El ressò del seu impacte ens arriba, ara, en formad’ones gravitacionals. La col·laboració entre els observatoris astronòmics LIGO (Estats Units) i Virgo (Europa) ha donat lloc a quatre noves deteccions d’ones gravitacionals, unes oscil·lacions de la curvatura de l’espai-temps que havien sigut predites per Albert Einstein el 1916.

Les ones gravitacionals acabades de detectar provindrien d’un total de 10 esdeveniments còsmics, com és el cas de fusions de forats negres binaris de massa estel·lar i una fusió d’estrelles de neutrons. Aquests nous esdeveniments d’ones gravitacions, anunciats aquest mateix dilluns per les institucions, han sigut batejats com GW170729, GW170809, GW170818 i GW170823, d’acord amb les dates en què es van detectar. La seva presentació, a més, coincideix amb la publicació del primer catàleg d’esdeveniments d’ones gravitacionals.

"L’anunci de quatre fusions addicionals de forats negres binaris ens aporta més informació sobre la naturalesa de la població d’aquests sistemes binaris a l’univers i restringeix millor el ritme d’esdeveniments per a aquest tipus d’esdeveniments", explica Albert Lazzarini, investigador de Caltech i director adjunt del Laboratori LIGO. "La pròxima campanya d’observació, que començarà la primavera del 2019, hauria de conduir a la detecció de molts més candidats d’ones gravitacionals", afegeix David H. Shoemaker, portaveu de la Col·laboració Científica LIGO i científic investigador del Kavli Institute for Astrophysics and Space Research del MIT. "És un moment increïblement emocionant", comenta.

Una nova mirada sobre l’univers

Del 2015 al 2016, durant la primera campanya d’observació de LIGO, es van detectar ones gravitacionals procedents de tres fusions de forats negres binaris. La segona campanya d’observació, del 2016 al 2017, va conduir a la detecció d’una fusió d’estrelles de neutrons binàries i set fusions addicionals de forats negres binaris, inclosos els quatre nous esdeveniments d’ones gravitacionals que es presenten ara. 

El nou esdeveniment GW170729, detectat a la segona campanya d’observació el 29 de juliol del 2017, és la font d’ones gravitacionals més massiva i distant mai observada. Aquesta fusió, que va tenir lloc fa aproximadament cinc mil milions d’anys, va alliberar una energia equivalent a gairebé cinc masses solars que va acabar convertint-se en radiació gravitacional.

Forats negres binaris

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Un altre dels esdeveniments acabats d’anunciar, conegut com a GW170818, va ser detectat de manera conjunta per la xarxa global formada pels observatoris LIGO i Virgo. Els experts el situen amb gran precisió al cel seguint la posició delsforats negres binaris, ubicats a 2.500 milions d’anys llum de la Terra. Aquest esdeveniment es va identificar al cel amb una precisió de 39 graus quadrats. Això el converteix en la font d’ones gravitacionals més ben localitzada després de la fusió de les estrelles de neutrons GW170817.

"Els resultats de les dues primeres campanyes d’observació demostren les enormes capacitats de la xarxa de detectors d’ones gravitacionals per fer ciència", argumenta Viviana Fafone, coordinadora d’INFN per a la Col·laboració Virgo. "Aquest catàleg marca la transició des de les primeres deteccions pioneres fins a l’explotació sistemàtica de les fonts d’ones gravitacionals per a la ciència", afegeix Benoit Mours, coordinador del CNRS per a la Col·laboració Virgo.