ORNITOLOGIA

Els ocells cantadors actuen "més apassionadament" davant d'un públic

Un estudi troba que els 'Uraeginthus cyanocephalus' intensifiquen cant i ball quan veuen que hi ha un altre ocell observant

Aquest fenomen sembla que es veu amplificat en el cas que els ocells actuïn davant d'una potencial parella

bluecappedcordonblue

bluecappedcordonblue

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

Tots els bons artistesho fan millor quan actuen davant d’un públic. I és clar que els ocells cantadors –els grans virtuosos del món animal– també els ha de passar. Un nou estudi publicat a la revista Science Advances apunta que aquests animals no tan sols perceben la presència d’una audiència sinó que, a més, adapten la seva ‘performance’ depenent de qui els estigui mirant. Un sorprenent fenomen, conegut com l’anomenat ‘efecte audiència’.

En aquesta nova recerca, liderada per la Universitat Hokkaido del Japó i l’Institut Max Planck d’Ornitologia de Seeweisen d’Alemanya, els investigadors van posar a prova els coneguts com aUraeginthus cyanocephalus, una espècie d’ocells cantadors característics d’algunes zones de l’Àfrica oriental i famosos pels tons blaus vistosos de les plomes i el bec vermell. 

El seu cant

Fins ara, els experts havien estudiat el cant d’aquests ocells com un mètode de comunicació entre diferents individus. És a dir, un llenguatge privat a través del qual aquests ocells es comuniquen entre si. En el cas de les espècies cantadores, aquesta eina també ha sigut identificada com una tècnica de festeig que els ocells utilitzen per atreure una parella.

En la natura, els ‘Uraeginthus cyanocephalus’ són coneguts pels seus rituals d’aparellament, en què canten i ballen sostenint branquillons als becs. En aquest particular festeig, els experts comparen la dansa que acompanya la ‘performance’ d’aquests ocells amb una espècie de claqué en què els ocells sabategen per cridar l’atenció de les parelles.

Llums, càmera, acció

Per comprovar en quina mesura aquests ocells modifiquen la seva conducta davant d’un públic, els investigadors van plantejar un senzill experiment. Aquests ocells van ser aparellats (en parelles de mascles i femelles) i posats en un entorn en què podien dur a terme els seus rituals d’aparellament. És a dir, creant l’escenari perfecte perquè poguessin cantar i ballar. A partir d’aquí, els investigadors van anar incloent-hi públic, que presenciava aquestes performances, alternant la presència de mascles i femelles respectivament.

La principal conclusió que es va extreure arran d’aquestes observacions és que els ‘Uraeginthus cyanocephalus’ intensifiquen les seves actuacions quan perceben que hi ha un públic observant la performance. En el transcurs de l’experiment, els investigadors van poder observar que les parelles tendeixen a actuar de manera "més apassionada" quan perceben que hi ha un públic present. És a dir, que canten i ballen més intensament quan se senten observats.

Lleialtat dels ‘Uraeginthus cyanocephalus’

Però la història no acaba aquí. Els investigadors també van observar que aquest fenomen s’intensifica quan els ‘Uraeginthus cyanocephalus’ noten que elpúblic és del sexe oposatpúblic. En aquests casos, els ocells realitzen el seu particular ball en la direcció en què es troba la seva parella. D’aquesta manera, els ocells pot ser que estiguin enviant un missatge davant de l’altre exemplar que està observant l’escena.

Notícies relacionades

"Que els ‘Uraeginthus cyanocephalus’ elaborin una presentació de festeig més elaborada cap a la seva parella probablement signifiqui que estan anunciant la relació cap a altres exemplars, cosa que és un acte significatiu entre ocells que viuen en bandades", explica Nao Ot, de l’equip responsable d’aquesta nova recerca. 

A partir d’aquests resultats, els investigadors també han plantejat la hipòtesi que la lleialtat i la vinculació observades en aquests comportaments siguin unes eines necessàries perquè les parelles ‘Uraeginthus cyanocephalus’ mantinguin lesrelacions a llarg termini.

Temes:

Animals