Anar al contingut

L'ADN DE LA SETMANA

L'ADN pirata

Hi ha qui reclama el control d'unes dades que fins ara estaven a l'abast de qualsevol

Pere Puigdomènech

L'ADN pirata

M A PUSHPA KUMARA

Fa temps que es discuteix qui té el dret als recursos biològics que hi ha al món. Des de sempre hem transportat animals i plantes d’una part a l’altra del planeta fins al punt que poc del que cultivem prové del nostre entorn. La investigació sobre noves espècies per buscar productes nous continua i hi ha països rics en diversitat biològica que volen evitar el que denominen biopirateria.

L’any 1992 es va aprovar a Rio una Convenció per la Diversitat Biològica que han firmat tots els països europeus. Els Estats Units la van firmar el 2004, però no l’han ratificat. Un protocol addicional firmat a Nagoya el 2010 preveu un sistema que hauria de permetre que els països originaris de recursos biològics s’aprofitin de les seves aplicacions. Ara volen protegir el seu ADN.

El Protocol de Nagoya que ha sigut firmat per la meitat dels països del món, preveu vigilar l’ús dels recursos genètics i un sistema per compensar els països d’origen. No ha tingut grans efectes econòmics però ha complicat l’ús de recursos que abans es consideraven patrimoni de la humanitat. Actualment no s’ha de portar d’un lloc a l’altre del món un animal o una planta, sinó que sovint en el seu ADN ja hi ha bastant informació per treure’ls nou profit i hi ha qui reclama el control sobre unes dades que fins ara estaven a l’abast de qualsevol. Fins i tot es planteja la qüestió de qui té la propietat dels gens dels organismes que viuen als oceans, lluny de les costes, i sobre els quals sembla que ja hi ha milers de patents.

Sobre el tema hi ha actualment posicions contradictòries. Hi ha aquells que creuen que tothom té de dret a conèixer i utilitzar els recursos que hi ha a la naturalesa i aquells que volen, bé protegir la seva feina amb patents, o bé protegir els recursos d’un territori. Des de la comunitat científica s’ha cridat l’atenció que aquestes mesures de protecció poden acabar servint només per posar barreres al coneixement i a l’ús de dades que poden ser útils a tots.

0 Comentaris
cargando