Les espècies de rates que hi ha a Barcelona

La presència de rosegadors a les grans metròpolis és tan antiga com les ciutats mateixes. A Barcelona hi hadiferents espècies de ratesrondant per la ciutat. Entre les més destacades podem trobar la rata negra (Rattus rattus) i la rata comuna (Rattus norvegicus). En els dos casos es tracta d’espècies molt comunesi esteses pràcticament per tot el món, a excepció de les zones gelades dels pols.

També conegudes com arates urbaneso cosmopolites, aquestes espècies troben el seu hàbitat en el cor de les ciutats. Però mentre que lesrates negressolen proliferar en les altures (com és el cas de golfes, solanes i entresolats de cases i edificis), larata comunaacostuma a viure al nivell del terra i a prop d’alguna font d’aigua (com podrien ser clavegueres, soterranis, desguassos o aiguamolls).

Una de les principals claus per diferenciar aquestes espècies és lamidaMentre que les rates negres solen ser més petites (de set a 11 centímetres), les comunes poden arribar a una mida considerable (de 17 a 27 centímetres sense comptar la cua). També poden diferenciar-se per trets com el seumorro o les orelles(la rata negra és l’espècie que destaca pel seu morro més punxegut i els seus pavellons auriculars més grans).

En els dos casos es tracta d’espècies socials, que viuen en grup i s’alimenten del que troben. Una característica que les porta a consumir des de restes d’aliments que troben a les escombraries fins a materials com ara paper, fusta i restes de matèria vegetal.

El potencial perill

Històricament la presència de rates a les ciutats s’ha relacionat amb les grans plagues.Això es deu al fet que els rosegadors cosmopolites poden actuar de  transmissors de malalties infeccioses  com ara la leptospirosi (derivada de la transmissió del bacteri  transmissors de malalties infeccioses Leptospira interrogans

Notícies relacionades

Les rates tornen a aflorar als carrers de Barcelona després d'eliminar el reforç antiplagues

La ciutat i les rates

En els dos casos es pot destacar que el perill no està en els animals en si sinó en la contaminació que deriva de la seva activitat. En aquest sentit, la majoria d’infeccions humanes ocasionades per les rates es deuen al contacte directe o indirecte de les persones amb orina, excrements, teixit animal o aigua contaminada per l’activitat dels rosegadors urbans.

Actualment, el control de la població de rates (també conegut com a control de plagues) se centra a evitar que aquests animals interfereixin amb l’activitat humana. És a dir, a evitar els escenaris de contaminació que podrien afavorir la transmissió de malalties.