Les rates tornen a aflorar als carrers de Barcelona després d'eliminar el reforç antiplagues

Una rata de la mida d’un conill es passeja al costat d’uns contenidors a l’avinguda de Roma amb Borrell (Nova Esquerra de l’Eixample) per a estupor veïnal. Els veïns de Ciutat Meridiana (Nou Barris), reporten que aquests repulsius animals recorren els seus carrers i zones verdes. En un bloc del carrer de Caravel·la la Niña (les Corts), els veïns van avisar que almenys un exemplar va arribar a un balcó des d’un arbre. I aquest diari comprova que al parc de la Ciutadella es compten per desenes al llarg d’una tarda, a la recerca d’aliment... ¿Hi ha més rosegadors aquest estiu a Barcelona?, es pregunten molts veïns. L’ajuntament afirma convençut que ni les queixes ni les intervencions han augmentat. El 2017 es van doblar els recursos per al seu control, però aquest any torna a funcionar l’operatiu habitual, amb cinc equips de dos tècnics. Una àrdua tasca que no aconsegueix evitar que tornin a veure’s pel carrer aquests mamífers, davant de l’ús cada vegada més intensiu de l’espai públic i el consegüent increment de residus.

Altres recents imatges d’alt impacte han sigut les desenes de rates flotant a les platges de Barcelona després de les tempestes de mitjans d’agost. Es creu que van arribar arrossegades a l’omplir-se les canalitzacions del subsol. I encara més, a l’associació de veïns de la Guineueta, on l’últim estiu va ser especialment tortuós al respecte, expliquen que les continuen veient als seus espais públics, tot i que en menys volum després que l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) desplegués diverses intervencions a la zona el 2017. Però es pregunten quan desapareixeran dels seus carrers, i les associen a la "falta de neteja a la via pública i a les modificacions que s’han anat fent al clavegueram del barri". També a la Barceloneta els veïns es queixen de la seva presència, tot i que no assoleix el nivell de la Ciutadella, on campen per molts punts tot i que aquest sigui un dels més espais amb més presència municipal (entre jardiners, neteja i la mateixa ASPB). Estranyament, només han registrat dues incidències ciutadanes des de començament d’any.

La visió de ratolins a les vies del metro, o en obres a la via pública (a Diagonal amb Doctor Fleming ronden aquestes nits) no provoca l’alarma ni el rebuig visceral de les rates grises de claveguera que a l’estiu surten a molts barris. Els parterres, jardins, places... on hi hagi ús intensiu i s’hi trobin residus són terrenys abonats, relaten des de l’agència. L’ajuntament assegura que les incidències d’aquest estiu estan estabilitzades. No obstant, molts barcelonins esperaven que els reforços del segon semestre del 2017 donessin fruits més evidents de cara a aquest any si se n’havia tallat la proliferació.

Operació finalitzada

El juliol passat es va anunciar un augment de pressupost i es va doblar literalment l’operatiu fins al novembre, passant a 10 equips de dues persones, que sumaven 20 tècnics operadors a peu de carrer. Les incidències havien augmentat a partir del 2016 i el repte era controlar les situacions més agudes incrementant visites i punts de control; vigilar els punts de risc de plagues buscant evidències de múrids abans que generessin molèsties (tant en superfície com a la xarxa de clavegueram), i donar respostes a aquestes incidències ciutadanes que solen alertar de la seva presència. Cada any es gestionen més de 1.600 avisos de rates i ratolins, mentre que s’articulen uns 550 plans d’actuació. Si el 2016 hi va haver 12.500 intervencions en el terreny, la pressió del 2017 es va acabar amb 15.599, gairebé el doble que fa menys d’una dècada. No hi ha dades encara sobre el 2018, perquè la prioritat ha sigut actuar a cada demanda ciutadana registrada, puntualitzen.

Fonts de l’agència emfatitzen que la presència d’aquests mamífers és també habitual al centre de la ciutat i la façana litoral, per l’alta afluència, igual que en parcs on hi ha pícnics o molts visitants, amb el juliol com a mes punta. Per aquesta raó, "la neteja dels espais i la gestió dels residus" i potencials aliments disponibles per a aquests és clau perquè proliferin més o menys. Una conjuntura que aquest estiu, amb queixes a molts barris per la brutícia dels carrers i la falta de neteja, se suma a altes temperatures que també n’afavoreixen la reproducció.

Aquestes setmanes és freqüent veure rètols municipals que adverteixen de zones de tractament en molts espais petits espais verds, com al llarg del passeig de Sant Joan i en ple centre de la ciutat.

Normativa sobre verins

A tots aquests aspectes s’hi suma una altra complicació, com és la normativa europea que ara obliga a reduir la toxicitat del rodenticida o verí utilitzat tradicionalment. De fet es declara "no permès" als seus caus, tot i que de moment el Ministeri de Sanitat n’està permetent l’ús a la ciutat –en format de petites pastilles–, prèvia sol·licitud d’autorització. Aquest mètode conviu amb el d’esquers  (col·locats en una mena de trampes en forma de tub i on només accedeixen aquests múrids) que els provoquen la mort en els dies posteriors, perquè no associïn el verí a aquests artefactes i no aprenguin a evitar-los.

Al marge de l’espai que controla el consistori, es pot destacar que un altre important focus són els solars, jardins privats o magatzems que no són de gestió municipal i poden convertir-se en focus si els particulars al seu càrrec no prenen les oportunes mesures antiplagues.

Notícies relacionades

Les espècies de rates que hi ha a Barcelona

La ciutat i les rates