Panerola

Les paneroles, o escarabats de cuina, són insectes molt presents a les cases de les grans ciutats. I els seus habitants intenten treure-se-les de sobre. Són insectes relacionats amb els tèrmits, tot i que tenen un comportament força diferent. Acaben de publicar-se els genomes de paneroles i tèrmits i ens permeten d’explicar algunes de les diferències del seu comportament.

Notícies relacionades

Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar

Sílvia Osuna, la científica que dissenya els enzims del futur: «La ciència ens ofereix eines increïbles per transformar el món»

En un període de tres setmanes han sortit dos articles publicats en revistes del grup Nature que presenten els genomes de dues paneroles, la germànica i l’americana, que són comparats amb els dels tèrmits, espècies que els són properes. Destaca entre els autors del genoma de la Blatella germanica, un grup de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra que ha aprofundit durant anys en la biologia d’aquests animals i que ha fet el treball col·laborant amb grups alemanys. L’altre és de grups xinesos. Interessa saber les raons de l’èxit dels escarabats a l’adaptar-se als entorns urbans i saber com és que entre espècies properes hi ha diferències tan grans en el comportament social.

Els genomes de les dues paneroles són més grans que els de la majoria dels insectes. En el cas de l’americana, que sembla que va emigrar de l’Àfrica a partir del segle XVI, és de grandària comparable al genoma humà. En les paneroles destaquen els gens que permeten que aquestes cuques es puguin alimentar en entorns amb residus tòxics i els que estan relacionats amb el seu procés reproductor que és molt protector de les cries. En els tèrmits han augmentat els gens de substàncies volàtils com les feromones que els permeten comunicar-se entre els individus de la mateixa espècie. Totes aquestes característiques són claus en la capacitat de sobreviure d’aquests animals i que es demostra per la nostra dificultat a eliminar-los. Fins i tot ha estat proposat que sobreviurien millor que nosaltres a grans catàstrofes incloses les que podríem provocar, irresponsablement, en una guerra nuclear.