26 set 2020

Anar al contingut

ESTUDI A LA REVISTA 'SCIENCE'

Els nadons raonen abans d'aprendre a parlar

Un estudi demostra que entre els 12 i els 19 mesos ja són capaços d'elaborar deduccions lògiques

La investigació conclou que l'origen del raonament no depèn del llenguatge o de l'educació

Valentina Raffio

Els nadons raonen abans d'aprendre a parlar

RICARD FADRIQUE

El funcionament de la ment humana segueix sent, avui dia, un misteri. Una de les preguntes més interessants que es plantegen és l’origen de la capacitat de pensament. Aquesta qüestió s’ha situat al centre de molts estudis, en els quals s’especulava sobre aquells elements que contribuïen a formar la ment. Fins avui, una de les principals hipòtesis és que el procés de raonament és un producte directe del llenguatge i de l’educació. Un estudi publicat a Science, i liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), planteja que no només s’adquireix la capacitat de raonar abans del que es creia, sinó que això té lloc fins i tot abans d’aprendre a parlar.

L’estudi conclou que les habilitats de raonament apareixen en etapes molt primerenques del desenvolupament, i suggereix fins i tot que alguns processos lògics tenen lloc en els nadons que encara no han començat a parlar. Ana Martín, investigadora de la UPF i autora de l’estudi, destaca: «Hem trobat el que es denominen en anglès building blocks, és a dir, les unitats fonamentals sobre les quals es construeixen pensaments més complexos». Tradicionalment, s’havia considerat que les habilitats de pensament complexes estaven relacionades directament amb l’adquisició del llenguatge i amb l’educació.

En aquest sentit, es creia que la capacitat de raonament s’adquiria de forma molt gradual des del moment mateix en què es comença a parlar fins pràcticament a l’adolescència. Degut a aquest enfocament, aquesta facultat sempre s’havia estudiat en adults mitjançant tasques lingüístiques. Martín afegeix: «Al no poder separar aquesta facultat del llenguatge, fins ara no sabíem exactament de quina manera funcionava el nostre raonament i, sobretot, d’on sortia. En l’estudi ens hem centrat en nens que encara no han adquirit la capacitat de la parla, cosa que ens permet estudiar el fenomen del raonament en el seu estat més pur».

L’EXPERIMENT

La investigació, liderada pel Grup d’Investigació en Raonament i Cognició Infantil (Rico) de la UPF i d’ICREA, ha pres com a punt de partida nens i nenes de 12 a 19 mesos. En aquesta etapa, els petits encara no han adquirit la capacitat de la parla ni han estat exposats a entorns educatius, cosa que per a molts significava que els petits eren incapaços de raonar d’una manera lògica i intuïtiva.
 

En la prova, els nens responien amb cara estupefacta si el resultat no era l'esperat

Per trobar l’origen del raonament, els investigadors van exposar els nadons a un experiment per analitzar la seva reacció davant una sèrie d’estímuls. En una pantalla es mostraven dos elements diferents, en essència, però amb alguna similitud. És el cas, per exemple, d’una pilota i una flor amb la part superior de la mateixa forma i color. En un determinat moment, els dos objectes quedaven coberts per una barrera i, d’un en un, eren mostrats gràcies a l’acció d’una tassa. Segons la lògica, si primer es mostra la pilota, en segon lloc haurà d’aparèixer la flor. No obstant, quan això no passava tal com dicta la raó, els nens i nenes es mostraven estupefactes amb la incoherència del resultat.

L’estudi, liderat per Nicoló Cesana-Arlotti i publicat a la revista Science, no destaca només per la introducció de noves tècniques, sinó pel qüestionament de teories que semblava que ja estaven establertes. Els investigadors, mitjançant la tècnica de l’eyetracking, van analitzar el recorregut visual dels participants i la dilatació de les seves pupil·les, considerada com una mostra d’esforç cognitiu.

INDICIS

Aquesta tècnica, basada en uns sensors posicionats en un costat de les pantalles, permet saber cap a quina part dels monitors els nens i nenes dirigeixen la seva mirada, a més a més de la mida i la variació de les seves pupil·les en intervals de 16 mil·lisegons. En el plantejament de l’experiment, quan els participants trobaven un resultat que no era el que esperaven, es podia observar un patró específic de dilatació de la pupil·la i d’exploració de la pantalla. Molts mostraven una gran sorpre-sa al trobar-se amb un resultat di-ferent del que estava previst. Martín afegeix: «Aquesta és la primera ve-gada que s’ha pogut observar en temps real el procés de raonament en nadons».


Per als investigadors, analitzar el procés es plantejava com un repte en si. La base del desafiament era poder trobar escenes senzilles, breus i que poguessin captar completament l’atenció dels nens d’entre 12 i 19 mesos. D’alguna manera, les escenes es plantejaven com un problema en si mateix. Per tant, a l’observar-les, els participants havien de plantejar-se unes premisses, generar unes hipòtesis, elaborar unes deduccions i validar-les.

HIPÒTESI

En la mateixa línia, Justin Halberda, de la Johns Hopkins University (EUA), comenta: «Alguns psicòlegs evolutius suggereixen que, en certa manera, els nens poden ser entesos fins i tot com a petits científics dibuixant hipòtesis sobre objectes i causes».

Martín afegeix: «El que és més important és plantejar escenes on els nens i les nenes no sàpiguen que fan tasques de raonament lògic, com passa amb els estudis que estan centrats en adults». I continua dient: «El que ens interessava era analitzar com són aquestes estratègies d’elaboració del raonament més enllà de les diferències entre nens i adults. Conclusió: els patrons són molt similars, encara que hi hagi diferències temporals».