Anar al contingut

defunció

Mor el gran divulgador de la ciència Jorge Wagensberg

El científic, ànima de l'innovador museu CosmoCaixa, tenia 69 anys

El Periódico

Mor el gran divulgador de la ciència Jorge Wagensberg


«La mort és la més sorprenent de les notícies previsibles», va escriure Jorge Wagensberg en un dels seus llibres d’aforismes. Aquesta previsible sorpresa li va arribar ahir a Barcelona, causada per un càncer, a l’edat de 69 anys.

Amb Wagensberg –que va ser col·laborador d’EL PERIÓDICO fins als seus últims dies– se’n va un científic enciclopèdic: pioner de la divulgació científica a Espanya, museògraf que va posar Barcelona al mapa global dels museus amb el CosmoCaixa, editor i escriptor que va establir ponts entre ciències i humanitats.

«Va ser un dinamitzador brutal de la cultura i la divulgació, un catalitzador de la fusió de les dues cultures [la científica i la humanística] i un referent museogràfic mundial», va afirmar Vladimir de Semir, que li atribueix la seva vocació de periodista científic.

«Ha d’estar-li agraïda no només la divulgació científica espanyola, sinó també la mateixa ciutat de Barcelona», va afegir Javier Tejada, catedràtic de física de la UB que el va freqüentar des dels seus inicis.

Va ser en aquesta universitat on Wagensberg es va llicenciar el 1971 i es va doctorar el 1976, i on va ser professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins que es va jubilar, el 2016.

MUSEÒGRAF DE REFERÈNCIA MUNDIAL

«Va ser sempre molt heterodox, fins i tot en la seva investigació. Sempre es va ocupar de problemes complexos, interdisciplinaris», va recordar Tejada. Va ser aquesta actitud la que el va portar a interessar-se per la divulgació científica, quan aquesta activitat era iniciativa de pocs avantguardistes, molt lluny de la indústria que representa actualment.

El 1991, sota l’impuls de Luis Monreal, aleshores director de la Fundació La Caixa, Wagensberg es va fer càrrec de la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona, embrió de l’actual CosmoCaixa, que es pot considerar la seva obra més destacada i que a més el va convertir en un divulgador molt popular. Ell va ser el responsable principal del disseny del museu, estrenat el 2004 i guardonat el 2006 amb el European Museum of the Year Award.

Obsessionat que el contingut del museu plasmés el continent, i no viceversa, es va dedicar personalment a dissenyar algunes exposicions i va viatjar pel món per comprar-ne altres, fins i tot una peça d’ambre en què va descobrir una formiga encara no descrita per a la ciència. «Es va convertir en un referent museogràfic mundial», va dir De Semir. Des del 2013, Wagensberg treballava en el projecte de l’Hermitage Barcelona.

«No va ser només un divulgador, sinó també un dinamitzador», explica De Semir, recordant la seva participació en la pionera comissió de divulgació de la Generalitat (1988-1996) i les jornades internacionals de ciència i art organitzades el 1985 al Museu Dalí de Figueres. 

EDITOR I ESCRIPTOR

El 1983 va fundar la col·lecció Metatemas (Tusquets), que va publicar títols d’alta divulgació, incloent-hi assajos del mateix Wagensberg. Els títols de les seves col·leccions d’aforismes, verdaders epigrames científics a l’estil de Gómez de la Serna, són il·luminants: Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?, A más cómo, menos por qué o Sólo se puede tener fe en la duda, el seu últim llibre, que s’acaba de publicar.

Intel·lectual multifacètic, va fer incursions en el teatre de la mà de Pep Bou, i es va distingir en la comissió sobre les corrides de toros amb una intervenció en què va treure un estoc en ple Parlament.

«Era una persona intel·ligent, que sabia parlar i escoltar: vaig disfrutar molt conversant amb ell», va recordar Tejada. «Era molt ell, tenia tocs de geni, i a algú això podia fer-li una mica de por, però radiava una gran bonhomia», va dir De Semir.