Foc amic contra el càncer

Afinals del segle XIX, el metge nord-americà William Coley va injectar bacteris a desenes de pacients de càncer. Els seus èxits van quedar eclipsats per la quimioteràpia i la radioteràpia. Cent anys més tard, la idea de Coley ha tornat poderosament, sota el nom d’immunoteràpia. Aquesta tècnica està en totes les quinieles de les investigacions que donaran la sorpresa aquest any. La setmana passada, es va donar a conèixer el seu èxit per tractar càncers de còlon en ratolins de laboratori.

La viabilitat d’aquesta estratègia es coneix des de la dècada dels anys 80 del segle passat, gràcies a les investigacions de James Allison, entre altres, que acaba de rebre el premi Fundación BBVA Fronteras del Conecimiento. No obstant, els científics no amaguen el seu entusiasme davant el seu boom actual.

Plètora d'assajos

«Hi ha un subgrup petit de pacients que tenen beneficis inaudits. Estem desbordats per la plètora d’assajos clínics [d’immunoteràpia] que s’estan portant a terme. A més a més, ara comptem amb un coneixement de la biologia dels tumors que no existia fa 5 o 10 anys», comenta Alex Prat, cap del servei d’oncologia de l’Hospital Clínic, que va coorganitzar un simposi sobre inmunooncologia el 2 de febrer a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS).

«La idea és redirigir el sistema immunitari, que ens protegeix de bacteris i virus externs, perquè ataqui el càncer», explica Toni Ribas, investigador de la Universitat de Califòrnia (Los Angeles), que va participar en el simposi.

Segona onada

«La segona onada intenta, entre altres estratègies, atacar els sistemes que el càncer utilitza  per protegir-se del sistema immunitari», explica Ribas. «Una altra opció és treure del cos del pacient les seves defenses, manipular-les genèticament amb la finalitat de dirigir-les cap al tumor i reintroduir-les», explica Prat.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En paral·lel, s’està treballant en les idees més diverses: desenvolupar vacunes, usar virus oncolítics o estudiar com afecta la flora intestinal. Els mateixos experts alerten que la immunoteràpia no pretén ser la panacea. «¿Reemplaçarà la quimioteràpia? No ho crec. En la majoria dels tumors no es donarà sola, sinó en combinació», aventura Josep Tabernero, responsable del programa d’immunoteràpia del VHIO llançat al desembre en col·laboració amb la Fundación BBVA.

Un dels objectius consisteix a personalitzar la teràpia. «Estem estudiant qui hi respon i qui no, per veure quines diferències hi ha i aconseguir que qui no hi respon ho faci», explica Prat. «El sistema immune és potencialment un arsenal perfecte: el que intentem fer és reactivar l’exèrcit que ja tenim dins», conclou Tabernero.