Cítrics

Com a fruita, suc o condiment, els cítrics són una bona font d'energia i vitamines. Són també un producte important de les exportacions de l'arc mediterrani. Trobem els seus arbres des del sud de Tarragona fins a Sevilla, però sobretot a València, on la cultura agrària està marcada pel cultiu de taronges i mandarines. No és estrany que l'estudi més complet sobre els genomes dels cítrics l'hagi liderat un grup de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries. Ens proporciona una visió completa sobre la història d'aquestes plantes i dona noves eines per a la seva millora.

Notícies relacionades

Científics desenvolupen injeccions de nanopartícules per ensenyar al sistema immunitari a "buscar i destruir" cèl·lules malaltes

Barcelona lidera un projecte per estudiar el cultiu d’espirulina a l’espai i veure si es podria incloure en futurs menús marcians

El treball, publicat a la revista Nature, s'ha realitzat en col·laboració amb grups dels Estats Units. Han analitzat els genomes de 58 espècies o varietats de cítrics dels quals podem extreure una història evolutiva completa. Conclouen que les diferents espècies que coneixem es van diversificar fa uns set o vuit milions d'anys a les regions al sud de l'Himàlaia. Era el temps en què els antecessors africans dels humans es van diferenciar dels ximpanzés. Fa quatre o cinc mil anys, els humans que vivien en aquelles regions van cultivar cítrics i van produir-ne varietats adaptades al seu consum. La conseqüència de l’acció humana va ser que les taronges, les mandarines, les llimes, les llimones o les aranges actuals tenen uns genomes que són mosaics complexos de les espècies primitives.

Amb el temps els cítrics van viatjar i els trobem a les regions mediterrànies des del temps de les Croades. I així es van anar fent més dolços i productius. L’aparició de noves espècies ha seguit fins ara. Les clementines les va descobrir el sacerdot Clément Rodier, que vivia a l’Algèria francesa a finals del segle XIX. Els agricultors valencians saben que els cítrics són sensibles a malalties i a insectes i que la seva producció requereix innovar contínuament. Per això, els seus investigadors fa anys que treballen en els seus genomes i se’ls ha de felicitar pel seu èxit.