Anar al contingut

DOS ANYS D'EVOLUCIÓ

Micos amb Parkinson milloren els seus moviments gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare humanes

Els investigadors japonesos que han dirigit l'experiment esperen realitzar un assaig clínic amb pacients a finals de l'any que ve

Per a la investigació, els autors han utilitzat cèl·lules adultes reprogramades

Antonio Madridejos

Micos amb Parkinson milloren els seus moviments gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare humanes

Uns micos amb símptomes de la malaltia de Parkinson han experimentat una millora significativa, amb un augment destacat dels moviments espontanis, dos anys després que rebessin al cervell un trasplantament de cèl·lules mare humanes, segons mostra una prometedora investigació realitzada per científics japonesos.

Els investigadors han utilitzat per al treball cèl·lules mare pluripotents induïdes, normalment conegudes amb les sigles angleses iPS, cèl·lules adultes diferenciades que han sigut reprogramades perquè recuperin la capacitat primigènia de convertir-se en qualsevol altre tipus de cèl·lula, en aquest cas neurones.

L'estudi, que s'ha publicat a la revista 'Nature', és un pas final esperat abans de la primera teràpia basada en cèl·lules iPS per a malalties neurodegeneratives, destaca l'equip encapçalat Jun Takahashi, neurocirurgià del Centre d'Investigació i Aplicació de Cèl·lules iPS de la Universitat de Kyoto.

L'equip de Jun Takahashi espera poder començar a reclutar pacients per a una teràpia basada en cèl·lules iPS abans de finals de l'any que ve

De fet, després d'haver obtingut bons resultats amb ratolins, un dels últims passos abans de tractar pacients humans amb una teràpia cel·lular experimental per al cervell és la confirmació que funciona en primats. El grup espera poder començar a reclutar pacients per a una teràpia basada en cèl·lules iPS abans de finals de l'any que ve. "Aquest estudi és el nostre argument per portar les cèl·lules iPS als entorns clínics", assevera Takahashi.

Els micos utilitzats en l'experiment eren macacos menjacrancs ('Macaca fasciularis') que havien desenvolupat prèviament el Parkinson. No han patit problemes ressenyables de rebuig immunitari ni tampoc han sorgit tumors. En canvi, és evident que han recuperat la funció dopamínica, clau en la malaltia. "Els micos s'han tornat més actius, es desplacen més ràpidament i fàcilment", descriu Takahashi.

El Parkinson, una malaltia neurodegenerativa encara d'origen desconegut, deteriora un tipus concret de cèl·lules del cervell conegudes com neurones dopaminèrgiques o DA, que són les encarregades de produir dopamina -un neurotransmissor del sistema nerviós- i de transmetre-la cap a altres cèl·lules. No obstant, un dels greus problemes del Parkinson és que, quan els símptomes es detecten per primera vegada, els pacients ja han perdut més de la meitat de les seves neurones DA. 

Diversos estudis han demostrat que el trasplantament de neurones dopaminèrgiques creades a partir de cèl·lules fetals pot mitigar la malaltia, però l'ús de teixits fetals genera controvèrsia. En canvi, les cèl·lules iPS poden ser fetes a partir de sang o pell, fins i tot del mateix pacient, com destaca l'equip de Takahashi. A més, afegeix, al tractar-se de cèl·lules mare pluripotents, sobreviuran molts anys i no seran necessàries injeccions repetitives.

"Hem demostrat que les neurones DA fetes de cèl·lules iPS són tan bones com les aconseguides a partir d'embrions. I com que les cèl·lules iPS són fàcils d'obtenir, podem seleccionar-les per usar-ne només les millors", subratlla Takahashi en un comunicat publicat per la Universitat de Kyoto.

Els donants

Per provar la seguretat i eficàcia de les neurones DA fetes de cèl·lules iPS, Tetsuhiro Kikuchi, un neurocirurgià que treballa al laboratori de Takahashi, va trasplantar les cèl·lules als cervells dels macacos. "Vam crear neurones DA a partir de diferents línies de cèl·lules iPS. Unes procedien de donants sans i altres de pacients amb Parkinson", afegeix Kikuchi. En la seva opinió, el mètode de diferenciació utilitzat per convertir cèl·lules iPS en neurones és adequat per a assajos clínics en humans.

Generalment, el resultat d'una teràpia cel·lular depèn en gran manera del nombre de cèl·lules trasplantades que sobreviuen, però Kikuchi va trobar que aquest no era el cas. Més important que el nombre de cèl·lules va ser la qualitat. "Cada mico va rebre cèl·lules preparades a partir diferents donants, però vam observar que unes en concret van tenir més bon efecte sobre la supervivència de les neurones DA", diu.

Kikuchi va buscar gens que mostressin diferents nivells d'expressió i en va trobar 11 que podrien marcar la qualitat del procés. Un d'ells va ser Dlk1, que ja s'havia revelat com un dels marcadors predictius de qualitat en els experiments amb ratolins i cèl·lules mare embrionàries. Ara estan investigant les seves possibilitats "per a aplicacions clíniques", diuen els autors.

Invalidant i incurable

El mal de Parkinson o simplement Parkinson és una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut –i sovint molt diferent entre pacients- que afecta la producció de dopamina i que té com a manifestació més coneguda els tremolors i la rigidesa muscular. Per ara, no només és invalidant, sinó incurable. Els principals tractaments estan encaminats a reemplaçar l'activitat de la perduda dopamina.

La malaltia afecta més de 150.000 persones a Espanya, de les quals una de cada cinc és menor de 50 anys, segons dades de la Federació Espanyola de Parkinson. Entre els més grans de 60 anys afecta aproximadament l'1%. Al món, d'acord amb la Fundació Americana del Parkinson, hi ha uns 10 milions d'afectats.