Els bacteris són solidaris: si falten aliments fan torns per menjar

Els bacteris s'alimenten per torns quan es troben en situacions d'escassetat, segons revela un estudi conjunt elaborat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat de Califòrnia San Diego.

L'estudi, que publica la revista 'Science', sosté que, davant l'escassetat d'aliment, les comunitats bacterianes han anat adoptant durant milions d'anys una estratègia consistent a sincronitzar-se en comptes de competir entre elles, amb l'objectiu de millorar l'eficàcia de consum.

El catedràtic de Biologia de Sistemes de la UPF Jordi García-Ojalvo ha afirmat que "és comú que els sistemes vius operin a l'uníson, però aquí demostrem que funcionar per torns també pot proporcionar un benefici biològic".

El director associat del Centre de Biologia de Sistemes de San Diego, Güro Süel, ha afirmat que "el que és interessant de l'estudi és que aquests bacteris simples i unicel·lulars semblen criatures solitàries, però quan formen part d'una comunitat mostren comportaments molt dinàmics i complexos normalment atribuïts a organismes més sofisticats o fins i tot a xarxes socials".

TEMPS COMPARTIT

"És el mateix concepte de temps compartit utilitzat en els apartaments de vacances, la informàtica i altres aplicacions socials", ha comparat aquest investigador, que amb García-Ojalvo ja va descobrir el 2015 que les comunitats estructurades de bacteris, conegudes com a biofilms, utilitzen senyals elèctrics per comunicar-se de forma molt semblant a com ho fan les neurones.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Ara, aquest nou estudi ha investigat com interactuen dues comunitats de biofilms, i mitjançant models matemàtics i experiments utilitzant tècniques de microfluídica i microscòpia 'time-lapse', han descobert que comunitats de biofilms veïnes participen en comportaments sincronitzats a través d'aquests senyals elèctrics.

"Aquests bacteris es troben gairebé a tot arreu: des de les dents fins als desaigües. És curiós com aquests organismes tan simples van desenvolupar fa 2.000 milions d'anys la mateixa estratègia de temps compartit que nosaltres, els éssers humans, estem usant ara en tot tipus d'àmbits", han conclòs els investigadors.